Estamos viviendo una época apasionante con debates globales de alto nivel en la que, por primera vez en la historia, estamos participando directamente los personas, opinando y actuando.

Es evidente que el mundo no volverá a ser lo que era en esta tierra “plana” y transparente que nos tocará vivir. Se están redefiniendo a pasos agigantados conceptos como la identidad, la privacidad o la propiedad intelectual. En este sentido, aunque soy un firme defensor de la neutralidad de la red, no sufro por los intentos de “corto alcance” de los que quieren controlarla y censurarla. La propia red, tal y como lo es, lo impide (los problemas que tienen los gobiernos como China para controlarla solo demuestran que es cuestión de tiempo …).

En este entorno decidí ayudar y participar en PIRATA.CAT, para poder defender mis ideales de democracia y transparencia, a pesar que alguna pequeña cosa me chirria.

Una de las pequeñas cosas que me chirría es lo que llamo “Obsesión anti-Microsoft”.

Antes que nadie me acuse de esconder intereses ilegítimos, que se sepa que he tenido (y sigo teniendo) relación con Microsoft y con otros muchos fabricantes de software a lo largo de mi trayectoria tecnológica y profesional.

Para empezar, pemitidme hacer un poco de historia …

The UN/ECE 4461 codelist for Payment Means is widely used (EDIFACT, UBL …).

Now, the version 4 of spanish invoice syntax “facturae” (currently in draft), also uses this codelist, but, version 3, uses its own codelist.

Today, for developing purposes, I need a mapping between both and, I didn’t found “googleing” by Internet. So, i write a preliminary mapping using the published spreadsheet by CEN BII.

I’ve also published as a Google Docs Spreadsheet. It’s a editable document, so I hope that together we can keep improving this preliminary version.

A raiz de la Asamblea General de la internacional de Partidos Piratas celebrada en Praga donde Cory Doctorow realizó una estupenda charla, me propuse leer su novela Little Brother, de la que tan buenas referencias tenía.

Para leer novelas, tarea que me relaja, prefiero hacerlo en mis lenguas maternas (catalán o castellano). Dado que hace poco adquirí un fantástico Kindle, me dispose a comprar el eBook en la tienda de Amazon y … solo estaban las versiones en papel.

Navegando por Internet, encontré una traducción al castellano realizada por Claudia de Bella y convertida a formato ePub por Santiago Benejam Torres. Fue en este momento cuando descubrí que mi fantástico Kindle no lee ePUB (WTF!). Total, que lo convertí a formato MOBI para poder leerlo en mi Kindle y lo publico para aquellas personas que lo puedan estar buscando.

Aquí podéis descargarlo: Little Brother Spanish Kindle Format

Madre, yo al oro me humillo;
él es mi amante y mi amado,
pues, de puro enamorado,
de contino anda amarillo;
que pues, doblón o sencillo,
hace todo cuanto quiero,
poderoso caballero
es don Dinero.

Don Francisco de Quevedo

Mentre els eficaços responsables d’interior, Conseller Puig i Ministre Fernández Díaz, es dediquen a crear una cortina de fum amb la gran perillositat que representen aquests violents i organitzadíssims grups anti-sistema; els veritables anti-sistema, aquells que amb les seves actuacions fan que el sistema faci aigües, segueixen guanyant batalles.

La darrera, la inclusió a l’esborrany dels pressupostos d’una amnistia fiscal que, segons els càlculs del Ministre Montoro, farà aflorar 25.000 milions d’euros que significarà 2.500 milions d’euros d’ingressos per l’estat.

A banda dels problemes ètics i estètics de la mesura, posem altres números sobre la taula per veure si es podria fer alguna altra cosa amb el frau fiscal ….

Primer, si es preveu que aflorin 25.000 milions, quants diners “amagats” (bonic eufemisme) hi ha en realitat?. Segons l’Arcadi Oliveres, existeix un estudi de la Universitat Pompeu Fabra que xifra en 80.000 milions anuals els diners que escapen al control del fisc.

Segon, si en lloc de perdonar i fer tributar sols el 10% sobre els diners que aflorin, es tributés el que pertoca pels 80.000 milions, es recaptarien més de 25.000 milions d’euros (pràcticament el que cal “recuperar” enguany de dèficit). Es a dir, amb l’amnistia fiscal estem disposats a recaptar tant sols un 10% del que tocaria recaptar.

Finament, el pressupost de l’Agència Tributària que al 2.009 va arribar fins pràcticament els 1.500 milions d’euros, ha caigut fins a poc més 1.000 milions. Es a dir, menys diners per a investigar i perseguir el frau fiscal.

Tenint en compte que estan en joc més de 25.000 milions d’euros anuals, no valdria la pena augmentar els recursos en la lluita pel frau fiscal, amb més recursos per a la inspecció i la investigació?

Si s’iniciés aquest camí, estic segur que alguns d’aquests perillosos anti-sistema  que tant amoïnen a en Puig i en Fernandez-Diaz (grups d’ethical hacking, per exemple), estarien encantats de posar a disposició dels “bons” els seus coneixements i mitjans per a atrapar als veritables anti-sistema.

Que aquesta democràcia és, en realitat, una partitocràcia, no ho discuteix pràcticament ningú.

Que la ciutadania fa temps que reclama una democràcia més directa i poder dir la seva directament sense “intermediaris”, tampoc.

I que els partits i els polítics “profesionals” no volen perdre el seu statu-quo, menys.

Aquest peix que es mossega la cua ens porta al darrer esperpent de la nostra “classe” política. Resulta que un dels pocs camins dels que disposem la ciutadania per a intentar intervenir directament en les decisions polítiques és mitjançant les ILPs (Iniciatives legislatives populars). Sabem que son manifestament insuficients ja que en el fons, la darrera decisió està en mans dels polítics profesionals que “tutelen” tot el procés (la ciutadania es pot equivocar, home!).

Doncs ni així.

Resulta que la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) va decidir fa uns mesos engegar un procés de ILP sobre la famosa sisena hora. Aquesta ILP va ser admesa a tràmit pel Parlament de Catalunya.

El passat divendres, el Govern de la Generalitat va decidir “vetar” la tramitació d’aquesta ILP. Podeu obtenir més informació:

• Nota de Europa Press.
• Comunicat de la FAPAC.

El Govern de la Generalitat, a la reunió d’ahir, va decidir donar un nou impuls a l’Administració Electrònica, i preveu un estalvi d’uns 1.000 milions d’euros amb una inversió de tres.

Sens dubte cal felicitar-se de la iniciativa, però hi ha un tema que segur que portarà debat. Quan parla dels “sistemes alternatius al certificat digital”. Transcric:

Alternatives als certificats digitals: Obrir el món de la signatura digital als ciutadans i les empreses, oferint-los sistemes alternatius al certificat digital, amb menys requeriments. Aquests sistemes, si bé no són vàlids per a tots els casos, sí que ho són per a la majoria de tràmits que actualment es duen a terme amb l’Administració. Amb aquesta actuació es preveu incrementar significativament l’ús de l’administració electrònica per part de col·lectius poc familiaritzats amb les tecnologies de la informació.

He de reconèixer que tinc un sentiment contradictori amb aquest acord en funció de com finalment es desenvolupi.

Soc dels que he defensat (i defenso) que els certificats digitals no són un bon sistema d’autenticació. Tenen diversos problemes d’usabilitat que ha portat a que els usuaris no en facin ús. És per això que fa anys que participo en iniciatives com OpenID i segueixo força d’aprop les iniciatives nordamericanes de la ICAM i del NSTIC. Es a dir, crec que la identidad digital no passa (o no passa només) pels certificats digitals, tot i que aquests ens poden ajudar a donar seguretat a d’altres identitats que avui utilitzem diàriament (google, microsoft live, facebook, twitter …)

Ara bé, que els certificats digitals no siguin un bon sistema d’autenticació no significa que no siguin adequats per a la signatura. No és el mateix autenticació que signatura. Els models basats en criptografia asimètrica s’han demostrat els més eficaços per a garantir la seguretat jurídica dels documents signats. Cal facilitar-los i fer camins més usables (en això hi ha força gent que estem treballant i avui tenim solucions adequades) però el “joc dels barquets” (les targetes de coordenades de la banca electrònica) no pot ser una alternativa.

Conclusió: Espero que es separi clarament l’autenticació de la signatura i, que a l’autenticació ens apropem a les tendències internacionals d’identitat digital sense renunciar a sistemes que facin us de models PKI per a la signatura electrònica.

El pasado 30 de diciembre de 2011 se publicó en el DOGC la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa que formaba parte del paquete denominado lleis òmnibus que tanto debate generaron. El intenso debate no permitió ver a primera vista una perla que descubrí gracias a los tuits de Joan Anton Olivares i Oriol Bausà.

La perla en cuestión la encontramos en la disposición adicional cuarta, cuando dice:

… es decir, que la factura electrónica es condición de ejecución de los contratos del sector público.

Sin duda, una gran noticia desde todos los ámbitos (medioambiental, productividad, impulso de las TICs ….)

Fa un any, a les eleccions al Parlament de Catalunya, quan tot just feia un parell de mesos s’havien “legalitzat”, Pirates de Catalunya varem aconseguir 6.451 vots. En aquell moment, vaig escriure que aquests votants els hauriem de considerar els nostres “early adopters”.

En aquell moment, les meves previsions eren de 20.000 vots i, vaig reconèixer que els més de sis mil vots, per a mi, era un resultat decebedor.

Des d’aquelles eleccions han passat unes municipals, on encara varem poder presentar candidatura a pocs municipis. Aquestes municipals van coincidir amb les movilitzacions del #15m i les acampades. Per a veure l’evolució del vot pirata ens podem fixar en dues ciutats importants com son Barcelona i l’Hospitalet del Llobregat. A Barcelona el % de vot es va multiplicar per 3, i a l’Hospitalet per 4.

D’aquestes municipals cal destacar que el vot que es pot considerar de protesta (nul + blancs + escons en blanc) va arribar fins pràcticament el 8%, sens dubte influenciat pel #15m i les acampades. A aquestes generals, a Catalunya, aquest vot ha fregat el 5%. Tenint en compte que aquest vot habitualment estava al voltant del 1%, reflexa clarament que el nivell de descrèdit de la partitocràcia va en augment …

Finalment, les meves previsions per a aquestes eleccions generals era obtenir al voltant de 30.000 vots. Ens hem quedat en 21.771. Podem considerar que s’ha multiplicat per tres el vot respecte a les autonòmiques, però amb una evolució més moderada respecte a les municipals (allà on varem ser presents). Tenint en compte que, per exemple el número de “fans” a facebook tant s0ls s’ha multiplicat per 1.5, podem dir que hem doblat el rati respecte a la presència “virtual”.

Personalment esperava que la recollida d’avals (més de 9.000) tindria un impacte més positiu. Podem dir que el vot a aquestes generals no ha estat tan agosarat com a les municipals (amb les places amb acampades) i hem tingut menys vot de protesta (del 8% al 5%) i la evolució del vot pirata ha estat una mica menor.

Com a pirates, hem crescut, però el camí a recórrer encara és molt gran.  Encara no hem aconseguit transmetre que l’alternativa a la partitocràcia és la democràcia directa. La que defensa i impulsa Pirates de Catalunya.

Molta més gent ha votat pirata, però encara son “early adopters” …

Jornada de reflexió … algun dia desapareixerà aquesta tonteria?.

Bé, al menys a mi em serveix per fer un petit balanç del que ha estat la campanya pirata.

El primer és … el que he xalat. Per a mi, això és molt important. Amb un grup on, abans d’apropar-me als pirates, no coneixia a ningú (com la gran majoria), aconseguir portar endavant una campanya, amb tota la seva complexitat, amb la diversitat de persones, edats, procedències, etc … haver gaudit, com he gaudit …. és que anem pel bon camí, sens dubte.

Aquesta campanya, realment, va començar amb la recollida d’avals. Ja vaig dir (i escriure) que per a nosaltres era bo recollir avals. Ens va permetre fer pre-campanya, crèixer i madurar. L’èxit d’haver aconseguit els avals suficients a les quatre circumscripcions ha estat un gran impuls tant intern com extern (han començat a valorar la nostra capacitat). Un cop més, ens ha permès demostrar que el nostre model organitzatiu i de presa de decisions (horitzontal i amb democràcia directa) no només funciona, si no que és eficaç. Per tant, la recollida d’avals (i en menor mesura el FAP) ens va permetre anar calentant motors per la campanya que venia …

La organització de la campanya (amb un Dario coordinant un grup de pirates bastant anàrquics, la veritat) ha estat del mateix estil. Les llistes de correu (en especial la de campanya) treien fum. Propostes, millores de les propostes (agafo ho teu, li dono tres voltes i ho torno, … feu un PAD siusplau!!!!, hi ha algun creatiu? … el que més m’agrada és el principi “no escrit” pirata de “Qui ho proposa ho fa”). Cartells, pancartes, premsa, radio, fullets, xarxes, imatges, videos, posts al blog (brutal la quantitat i la qualitat), xerrades (al pobre Josep Jover l’hem tornat boig)

Multitud d’actes, de sortides al carrer per enganxar cartells, per repartir fullets (el Moises amb el seu difusió, difusió !!!). Un jove proposant, un “puretes” executant … Ens juntem dos que no ens coneixem i anem a repartir fullets … Un comença a escriure un PAD sobre un tema, al xat es va debatint entre els que volen participar … i acaba apareixent un text brutal ..

El twitter a tope …. varem portar #votopirata a ser TT una vegada a nivell estatatal, i #20Npirata dues vegadas a nivell català.

Al marge dels resultats electorals de diumenge, numéricament ja podem tenir uns quants indicadors rellevants: Hem superat els 9000 “fans” a facebook (a Catalunya, per exemple, CiU en te menys de 7000 o IC menys de 3000), més de 3.400 followers a Twitter (CiU 9700, IC 1400). Hem superat els 700 afiliats (en poc més d’un any!!!).

Personalment estic tant satisfet …. que sincerament, m’importa molt poc el resultat electoral de demà.

El vaixell pirata ja ha agafat velocitat de creuer … i no hi haurà qui el pari.

Escrit originalment al blog de pirata.cat

Em sembla increïble que amb els anys que portem de democràcia s’hagi de recordar que la base de la mateixa és que cada persona pot votar el que vulgui i que tots els vots valen el mateix.

Em sembla increïble que aquells que diuen que defensen els més dèbils i els minoritaris, tornin al “vot de la por” i al “vot útil”, donant a entendre que segons quins vots “són de segona” i que votar segons qui és “llençar el vot”.

Em sembla increïble que aquests ens vulguin donar lliçons de democràcia.

Em sembla increïble que, de forma “apartidista” (jua, jua …), s’atreveixin a dir a les persones “que és el que han de votar” amb iniciatives com #AritmEtica20n, que si alguna cosa no té, és precisament ni gota d’ètica.

Sota la falsa imatge de lluitar contra el “bipartidisme”, el que vol és concentrar el vot cap als partits “de sempre”, perquè és “el vot útil”, perquè votar a d’altres és “llençar el vot” i “serem responsables” de la majoria absoluta del PP …

Doncs NO.

Uh! Oh! No tinc por! Jo #NOtincpor. Jo #NOllençoelmeuvot. Jo #VotoPIRATA

i el meu vot val el mateix que el de qui vota a PACMA, Anticapitalistes, ERC, ICV, PSOE o PP….

Aquesta és la base de la democràcia: Votar en llibertat!