No em considero nacionalista i, sincerament, la independència no és per a mi un objectiu. Tot i així, l’any passat vaig decidir participar a la manifestació del 11 de setembre i vaig explicar els motius al post «Catalunya, Nou Estat d’Europa. Hi aniré!«.
Enguany, en canvi, he decidit que no participaré a la «Via catalana cap a la independència», i també vull explicar el perquè.
M’ha costat prendre la decisió ja que segueixo creient (tal com escrivia fa un any) «que cada poble ha de decidir el seu futur, i que Catalunya ha de treballar, des d’Europa, per un mon just i amb futur.»
Ara bé, tal com ho veig, el darrer any les coses han anat a pitjor, bàsicament en tres aspectes:
- A la manifestació del 11 de setembre de l’any passat, per primera vegada, l’independentisme va superar l’àmbit del nacionalisme. A la manifestació vaig veure com, quan alguns intentaven començar amb el clàssic «Boti, Boti, espanyol el que no boti», la majoria els feia callar. Al darrer any s’ha produït una involució. El nacionalisme ha tornat a apoderar-se del independentisme i l’odi a «l’Espanya que ens roba» torna a ser l’argument bàsic.
- Crec que l’ANC va fer una bona feina fins arribar a la manifestació de l’any passat. Però crec que va ser un error deixar el procés des d’aleshores en mans de la partitocràcia. Un procés d’aquesta transcendència no es pot deixar en mans dels partits que sols miren pel seu interès electoral a curt. Ningú està fent propostes pel dia desprès de la consulta (la meva esperança en «el procés constituent» s’ha esfumat quan aquest sembla que s’ha convertit en una nova «esquerra unida, alternativa i popular» xD).
- A més, la partitocràcia (tots, els nacionalistes, els federalistes, els unionistes …) han començat a fer el mal ús habitual del llenguatge que ha portat a confondre l’element democràtic (la consulta i el dret a decidir) amb un dels resultats (la independència). A aquesta confusió juguen a l’hora els nacionalistes tant catalans com espanyols (no deixa de ser curiós).
Total, que tot i seguir sense veure solució per a Catalunya dins Espanya i, que per tant cal anar cap a la independència, no vull participar en un procés on no em trobo gens còmode.
Seguiré defensant la democràcia directa per a decidir el nostre futur i treballaré per a que la ciutadania siguem consultada directament («dret a decidir-ho tot», que deiem els Pirates de Catalunya), però avui per avui, crec que la meva contribució a la independència es reduirà, quan ens preguntin, a votar-hi a favor.
Salut!
vivirconmenos.santicasas.net 
És una posició legítima. L’ambient està molt caldejat i apareixen insults, retrets i actituds intolerants per part de gent de cada bàndol. Jo mateix, molt implicat en la campanya i membre de l’ANC, tinc a vegades ganes de fer un pas enrera per les actituds de certa gent.
Però sempre recordo que un es deu als seus ideals, que no es veuen enfosquits per sortides de to d’idiotes, ja que tots els ideals s’han vist embrutats quan han sortit d’un reduït grup d’intel · lectuals i han arribat a les masses que han d’aplicar aquests ideals. O ens convertim en uns cínics, individualistes que passen de la resta de la societat, o seguim lluitant pels nostres ideals i ens enfrontem a aquells del nostre propi bàndol que propugnen mètodes o idees errònies
Tot això no és en absolut cap retret cap a la teva posició, que comprenc perfectament i respecto, sinó que t’explico com intento trobar ànims per seguir.
Una salutació cordial,
Me gustaMe gusta
Gràcies pels teus comentaris Joan. Salut … i força!
Me gustaMe gusta
Doncs no ho entenc, sincerament. L’ANC està fent tot el que pot per que la cadena no es vinculi a cap partit polític i tu respons que no hi vas per que no t’agraden els partits polítics?
Dius qie lANC ha deixat el procès en mans de la partitocràcia. Noi, ens agradi o no, en una democràcia cal acceptar el resultat de les urnes i aquest el va decidir el poble català i no l’ANC, qui per altra banda, mitjançant la manifestació de l’any passat va aconseguir que hi haguès unes eleccions anticipades, ets concient del que costa, això? I recordo que no van ser per cap crisi de gobern, sino per canviar el programa electoral sense caure en frau! Si no hi haguès hagut aquestes eleccions, entendria els teus arguments.
Ara resulta que, com que a les últimes eleccions va sortir un resultat massa semblant a l’statu quo, decideixes no participar de l’event que mès pot canviar l’statu quo dels últims 30 anys. No anar a la cadena ès facilitar que ontinui tot igual.
Saps per que em poso així? Per que la història es repeteix, una vegada i una altre. Saps pq es va perdre la guerra civil? Potser no hi ha tota la culpa, però que els republicans es passèssin mès temps barallant-se per com seria espanya desprès de la guerra que no, ja saps, guanyar la guerra.
I ara el mateix. El procès constituent n’ès l’exemple mès clar. Sembla que prefereixin una catalunya sota ppsoe que no una catalunya sota un gobern de CiU triat per els catalans.
Oh, per que clar, un gobern de ciu a una catalunya independent ès obviament pitjor que un gobern de ciu en una catalunya sota un l’espanya de ppsoe!
Vols eliminar la partitocràcia? Com ho tindràs mès fàcil, canviant catalunya, o canviant catalunya i espanya?
Me gustaMe gusta
Com dic a l’inici de l’article, per a mi la indepència no és un objectiu.
És més, crec que en aquest món globalitzat els estats son un problema ja que es basen en fronteres (físiques i legals) sense sentit.
Que participès l’any passat a la mani es pot veure com una anomalia, derivat de l’anomalia que és politicament España que em fa pensar que avui és millor independitzar-nos.
Me gustaMe gusta
Un 10 Isaac. Has descrit perfectament el que he pensat després de llegir el post.
Me gustaMe gusta
Coi Santi, ja em sap greu, perquè amb la teva envergadura cobriries un bon pany de terreny.
Em sembla però que calibres malament la naturalesa de l’ANC. No és un moviment revolucionari que pretengui canviar les coses al marge del sistema, és a dir, per la força. És clar que ha de ser la partitocràcia la que ha de moure fitxa. O això o donem les armes al poble.
El que ha de procurar l’ANC així com tothom que s’estimi el país és d’intentar trencar i remoure aquesta partitocràcia. I jo crec que això s’està fent (i la prova són els resultats de les darreres eleccions).
D’altra banda, amb això que dius que «el nacionalisme ha tornat a apoderar-se del independentisme i l’odi a “l’Espanya que ens roba” torna a ser l’argument bàsic», no hi estic pas d’acord. Més que mai tant el nacionalisme com l’independentisme s’han fet grans i autònoms. Ja ningú mira Espanya, ni per intentar cap encaix ni per malparlar-ne. En tot cas, és l’odi a Catalunya el que s’ha accentuat des d’Espanya, i molt. I per primer cop, les reaccions des de Catalunya han estat del tipus Keep calm i anar fent el nostre camí.
La tercera raó que dónes és per mi la més fluixa… Els partits juguen amb els eufemismes i a barrejar conceptes. Cert. Però l’ANC és ben clara al respecte: Via Catalana cap a la Independència. El «Concert per la Llibertat» no es va dir «per la Independència» perquè el Barça ho va vetar, que prou que La Caixa els va tocar el crostó per la segona indumentària.
Per això trobo incoherent que no vulguis participar en un esdeveniment popular promogut per una entitat que no només és políticament transversal sinó que a més ha reeixit a semblar-ho, per desavinences en la manera com la partitocràcia ha portat el procès fins al moment.
Jo tampoc hi participaré, per raons ben diferents (diguem-ne logístiques), i em fa molta ràbia. Mon germà hi portarà però la meva estelada i serà una mica com si hi fos jo mateix.
Una abraçada molta forta, Santi!!
Me gustaMe gusta
Una forta abraçada!
La qüestió no pot ser o partits o violència. Els interessos particulars dels partits son el que generen el risc de la violència.
Anyway, salut!!!!
Me gustaMe gusta
El procés cíclic de l’evolució de les societats, la historia està plena d’exemples:
1-Els ideòlegs estableixen noves idees, conceptes i/o iniciatives.
2-Els polítics assumeixen el que plantegen els ideòlegs.
3-Amb el temps, els polítics transformen el plantejat per els ideòlegs per altre cosa que resulta “mes” políticament correcte.
4-Al final els política s’allunyen dels ideòlegs, no els cal la seva guia, ells ja son autosuficients per agafar el timó del país i dur-lo cap el futur.
5-Sense idees ni objectius com a societat, els polítics es limiten al cercle viciós de les eleccions: s’ha de preparar la propera campanya, arriben las eleccions, es constitueix el nou govern, transcorren els dies de gracia abans es comença a actuar, es plantegen els projectes que son políticament correctes per guanyar representativitat al parlament, …, i tornem a començar.
L’ANC, amb l’ajut altre cop dels ideòlegs, el passat 11 de Setembre planteja una manifestació multitudinària amb “El Dret a Decidir” con a lema. Si recordeu, a TOTS els partits els agafà amb el pas canviat. Però enseguida varen intentar prendre part del protagonisme d’aquella fita històrica.
Ha passat un any i l’ANC amb els ideòlegs tornen a plantejar per aquest 11 de Setembre, el següent pas, la cadena humana “Via Catalana cap a la Independència”. En aquest cas tots els partits polítics s’han posicionat d’una o altre manera, segons els convé per evitar “riscos” electorals.
Al igual que en la transició a la democràcia, fem lloc als ideòlegs, tornem a doma’ls-hi el protagonisme que no haurien agut de perdre per ser el fanalet que il•lumini la nostra societat. Vosaltres polítics, torneu a confiar en els ideòlegs ells tornaran a marcar el camí a seguir.
Cal fermesa en els objectius a assolir, com ens jutjarà la historia si no lluitem per deixar un mon millor que el que ens ha tocat viure?
D’altre banda, deixeu de mirar enrere, no hi ha dues persones que valorin el futur de la nostra societat utilitzant els mateixos referents històrics. La historia es molt important, cal analitzar-la per poder evolucionar, no per intentar re posicionar-nos en aquell moment de la historia que ens varen ser mes favorables, favorables per qui?
Me gustaMe gusta
Jo he passat per tots i cadascun dels mateixos punts que tu.
I crec que els comparteixo força.
Però al final ha pogut més la posició maximalista de defensar el dret a decidir que tots els «peròs» que comparteixo amb tu. I hi acabaré anant.
Ens hem quedat ambdós enganxats a la ratlla, però cadascun a un costat 😉
i.
Me gustaMe gusta
XDDDD
Me gustaMe gusta
Doncs jo estic en el mateix punt de la ralla, Isamael.
Però al costat del Santi. 🙂
També crec que en un món globalitzat, els estats són un problema.
La globalització de la democràcia, la justícia i els drets humans no passa per nous estats. Passa per enfortir la globalització social i política.
Tenim un greu problema amb Espanya, però la solució proposada no va en el sentit de la història que volem escriure, va en el sentit de la història ja escrita.
Cordialment,
Boris
Me gustaMe gusta
Seguint els principis de l’algorisme de «divideix i venceràs», hauria de ser més fàcil aconseguir un mon sense estats si els comencem a fer més petits i més demòcrates.
Si Catalunya aconsegueix sortir d’Espanya utilitzant tan sols el diàleg i la democràcia, podem ser l’exemple a seguir per molts altres països.
Per altra banda crec que el millor que estem fent és la pressió popular per arribar al referèndum (gràcies a l’ANC sobretot), i per aquest motiu, a part de fer història assistint a la via Catalana, hem d’assistir-hi per a que això segueixi endavant i no acabi com sempre acaben els temes que abanderen els polítics.
Encara hi sou a temps per a repensar-vos-ho!
salut!
Me gustaMe gusta
Jo no us conec, no sé qui és lo Santi, però sembla que és algú conegut. Si està a favor de lo dret a decidir i no va a la Via Catalana és perquè igual que els del PSOE maregen la perdiu. No s’adonen que a Espanya no encaixem? Ni encaixarem mai? però no és per nosaltres, si ens respectessin una mica seriem feliços, no demanàvem molt. Ara no!! ara volem marxar.
Me gustaMe gusta
[…] l’any passat vaig decidir no participar a la via catalana ja que el nacionalisme català, durant el darrer any, m’havia fet sentir incomode i no em […]
Me gustaMe gusta