El #N9N i tant que votaré! I votaré el que penso: #NoSi

Mai renunciaré a l’oportunitar de introduir un vot a una urna. I menys ara on ens calen demòcrates per a reforçar una democràcia molt tocada.

Com es poden dir coses com aquesta?

image

Vaig votar al multireferéndum i votaré a qualsevol urna que em posin davant. Repeteixo, hi ha massa en joc.

Ara bé, ni el #9N m’agradava, ni el #N9N m’agrada. Sento vergonya aliena quan es parla de referendums «no vinculants». Això és democràcia?

I no m’agrada la pregunta, feta amb la intenció d’incorporar a qui finalment ha quedat voluntariament fora.  En lloc de tenir una pregunta clara en tenim dues, que a més deixa fora la meva opció.

En aquest escenari, on l’unic que comptarà es el nombre de vots emesos (els unionistes majoritariament no es presentaran), exerciré el meu dret a vot amb absoluta llibertat (com sempre XD). Aquí teniu el meu vot:

image

Si, ja ho sé, el vot és nul, però deixeu-me que m’expliqui;

  • El vot nul és un recurs que he utilitzat moltes vegades quan les opcions que puc votar no em representen i a més crec que la votació te elements que impedeixen l’exercici del vot lliure per part de totes les opcions. És obvi que, per molts motius, ens trobem en aquest escenari.
  • Dic NO a la primera pregunta per que no vull un nou estat. Per a mi, els estats actuals, i en concret els europeus (fills dels estats-nació del XIX), son el problema. Jo vull més Europa i menys estats. Vull menys estats que divideixin el mon en fronteres reals o fictícies que resten llibertats a les persones. Per tant, no. No vull un nou estat.
  • Dic SI a la segona pregunta (tot i que no em deixen) ja que soc un ferm defensor del principi de subsidiaritat. Allò que l’Ismael Peña-López va definir al #oGovDayTerrassa com a «Subsidiartitat Radical». No crec que a Madrid s’hagi de decidir coses que només afecten als catalans, com no crec que a Barcelona s’hagin de decidir coses que només afecten als terrassencs.

ja ho veieu, seguint amb les meves utopies… 😉

 

 

Una reflexió a #AcampadaTrs sobre el #15M que també serveix pel @ProcesConstituent

Fa unes setmanes, en @didaquis, mentre treballava al projecte alesvuitalraval.org va publicar aquest tuit:

Gràcies al @didaquis, a @diplomaticat i a @arxiudeterrassa he aconseguit recuperar el tall de vídeo i l’he pujat al YouTube.

[embedplusvideo height=»400″ width=»600″ editlink=»http://bit.ly/1359xZ9″ standard=»http://www.youtube.com/v/_3gwv7sBE4A?fs=1&hd=1″ vars=»ytid=_3gwv7sBE4A&width=600&height=400&start=&stop=&rs=w&hd=1&autoplay=0&react=0&chapters=&notes=» id=»ep1004″ /]

 

El que vaig voler dir aquell dia era que el #15M (la convocatòria original que va portar a la manifestació) parlava de democràcia i no d’altres coses.

A l’inici del #15M, i a les acampades, hi varen participar persones de diferents ideologies (de lliberals a llibertaris) que volien donar un tomb de la «democràcia formal» on som ara cap a una «democràcia real» on les decisions que es prenguessin fossin un clar reflex de la voluntat popular.

Casualment, el 14 de maig, i sota el lema PROU RETALLADES es va produir un altre manifestació on sindicats i partits d’esquerra reclamaven al govern un canvi a la política econòmica.

Les dues manifestacions eren igual de legítimes i, de fet, va haver-hi força gent que va anar a la manifestació del 14 i a la del 15. Però eren diferents. Per això hi van haver-hi dues.

Ara bé, el moviment del #15M inicialment era força transversal, però va acabar sent un moviment d’esquerres i, per tant, parcial. Aquest, amb d’altres motius, va fer que perdés força i que, a hores d’ara el clam per una democràcia real tingui una veu més fluixa …

Per a mi, la mateixa reflexió serveix pel ProcésConstituent. Considero fonamental que si Catalunya acaba sent independent, hi hagi un procés constituent transversal que garanteixi un funcionament profundament democràtic. Una vegada més, la cosa ha derivat cap a defensar un model ideològic concret, el que fa que no serveixi com a eina transversal i, el que es pitjor, pel nom que han decidit usar, dificulti el naixement d’un procés transversal amb aquest objectiu comú.

Un procés constituent ha de ser transversal i inclusiu, i aquest, tristament no ho és.

Ja sóc #guifinet TRSAPardal6!

Ja tinc el node en marxa. TRSAPardal6 ja forma part de la xarxa lliure, oberta i neutral Guifi.net. Moltes gràcies a tots els que m’han ajudat, en especial al cmos486 i al c_mm. Uns cracks!

Per muntar el node he utilitzat, com a antena, una Ubiquiti Nanobridge de 5 Ghz. Tant senzill com això.

La veritat és que estic encantat de formar part d’una xarxa independent dels operadors, que significa un nou espai de llibertat. D’alguna forma, també és un homenatge als radioaficionats que, com el meu pare, també cercaven  la llibertat a través de les ones. Va per tu pare!.

 

Fotocopia compulsada del DNI

Este es un «post de servicio», dado que para un determinado trámite administrativo me han requerido una fotocopía compulsada de mi DNI y lo he conseguido 😉

Lo primero que quiero decir es que es poco justificable que, casí 20 años después de la aprobación de la Ley de Procedimiento Administrativo (Ley 30/1992), se sigan solicitando en muchos procedimientos fotocopias de DNI y, en algunos casos, fotocopias compulsadas, sin considerar que las AAPPs no deben pedir datos que ya tienen, y, deben considerar criterios de «proporcionalidad» …. Pero bueno, esto es otra guerra …
A lo que vamos, ¿donde y como se puede conseguir una fotocopia compulsada del DNI?
Como regla general la «compulsa» (cotejo según la Ley 30/1992) la realiza el registro de entrada donde se realiza el procedimiento. No era mi caso ya que yo estoy en Terrassa y el organismo receptor (y su registro) estaba en Madrid, y yo tenía que mandar la documentación por correo certificado …
En consecuencia, la alternativa es que el «cotejo» lo realice el organismo emisor del documento, en este caso la Dirección General de la Policia, que tenemos la «suerte» que dispone de comisarias distribuidas por todo el territorio …
Dado que no he encontrado en Internet ningún sitio de la policia donde explique como solicitar la compulsa, explico como lo he conseguido yo en la Comisaria de Terrassa.
  • La compulsa la realizan en la «mesa 1», que en Terrassa es la mesa donde se van a recoger los documentos (NIE, etc ..). Es decir, que no hay que «meterse» en las colas del DNIe, ni otras … (a mí me han hecho hacer la cola por pardillo …).
  • A la «mesa 1» hay que llevar DOS fotocopias (una para tí y una para ellos). Si llevas una sola, te mandan a hacer otra (mi caso ….)
  • Las fotocopias deben tener el anverso y el reverso del DNI en linea, en la misma página arriba del todo (en las mias el DNI estaba en medio, y no les ha gustado ….)
Con todo esto, conseguir la compulsa de la fotocopia es algo inmediato.
Claro, la pregunta es … y ¿donde está la Administración Electrónica?. Cada vez que me acerco a hacer trámites con AAPP me doy cuenta lo lejos que estamos …

Igualtat, pluralitat i democràcia #acampadaTRS #motivosparael19j #motiuspel19j

Diu l’apartat 3 de l’article 21 de la Declaració Universal dels Drets Humans:

La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.

Una democràcia que no respecti els «drets humans» no se com s’hauria de dir …

Un exemple. Suposem que som quatre persones, i tres (majoria absoluta) decidim que la quarta, a partir d’ara, no te dret a vot. Podem dir que és una decisió democràtica?. Això és el que ha passat durant un temps a Euskadi.

Un altre exemple. Al Regne Unit, fa unes setmanes, s’ha celebrat un referèndum per a reformar el sistema electoral per a fer-lo més proporcional (i per tant, més representatiu). Ha guanyat el «no». És a dir, la majoría (que voten als partits grans) no han acceptat que els vots als partits petits tinguin el mateix valor. Que us penseu que passaria en un referèndum aquí?
A més, encara resta camí per aconseguir el sufragi universal. Quantes persones que viuen (i intenten treballar) a Terrassa no han pogut votar a Terrassa? En conseqüència, fins a quin punt l’Ajuntament escollit es fonamenta en la voluntat popular tal com reclama l’esmentada Declaració?

En democràcia, les majories han de respectar la igualtat i la pluralitat. Es a dir, les minories.

Ara bé, les minories també han de respectar les majories.
Tot i que la nostra democràcia es manifestament millorable (i personalment treballaré per a millorar-la), no te res a veure amb una dictadura. No comparteixo en absolut el que es diu de «li diuen democràcia però no ho és».
El moviment del #15m, les acampades, etc … està sent molt important. Als meus 44 anys no he viscut res semblant. Però no ens equivoquem, som minoria. Per tant, si volem que ens respectin hem d’assumir el que som i el que representem. No som «el poble». En som una part, important, però sols una part (per tant, fora el cartell de «la plaça del poble»).
Igualment, en aquests moments, els que defensen continuar amb les acampades son minoria i, democràticament haurien d’acceptar la decisió de la majoria. En democràcia cal saber guanyar, però sobretot, cal saber perdre.
Hem de respectar la pluralitat i totes les opcions. Les «esquerres clàssiques» tenen tendència a tractar com a il·legítims els governs de dretes. No és això companys, no és això.

Defensaré a on calgui la legitimitat de defensar qualsevol idea, encara que estigui a les antípodes del meu pensament.

La democràcia no és un sistema senzill.
Cal que tots el que hi participem tinguem una actitud tolerant que ens permeti posar-nos al lloc de l’altre i que siguem capaços de pensar que podem estar equivocats.
Ens cal aquest esforç.

L’Ajuntament de #Terrassa menys representatiu #acampadatrs

Passats el 15M i el 22M, i llegides diverses reflexions sobre els resultats a Terrassa (per exemple aquí, aquí ..), i tenint en compte que avui encara es manté a Terrassa (i a la majoria de llocs) l’acampada surgida del moviment del #15m i de «Democràcia Real Ja!», he volgut estudiar els números de les darreres eleccions municipals a Terrassa i intentar comprendre fins a quin punt la denúncia de poca representativitat és certa.
He considerat que el nou govern estarà format per PSC i IC (algú en te algún dubte?).

Per a això he revisat els resultats de les tres darreres eleccions per a poder veure la evolució del vot.
Veiem primer els números absoluts.

2003 2007 2011
Electors 145.074 149.132 149.178
Blancs 1.105 2.071 3.294
Nuls 253 305 1.014
Total Vots 78.900 66.054 72.618
Vots a electes 76.673 59.755 59.109
Vots no electes 2.227 6.299 13.509
Vots a govern 52.870 40.246 29.717
Vots a oposició 23.803 19.509 29.392

El primer que resulta rellevant és l’enorme increment de vots a opcions que no aporten representació. Des de el 2003, els vots en blanc s’han multiplicat per tres, els nuls per cuatre i els vots a candidatures sense representació per 6. És evident que en això ha tingut impacte el fet que ERC no hagi aconseguit superar aquesta vegada la barrera del 5%, però sense tenir-ho en compte els resultats seguirien sent molt rellevants.
En números relatius, això significa que, sobre el total de vots emesos, el Ple de l’Ajuntament ha passat d’estar recolzat pel 97% dels vots al 80%. És a dir, una de cada cinc persones que ha votat no està representada al ple.
També és rellevant veure que, sobre el total d’electors, els votants als partits del govern han baixat del 36% al 20%. Dit d’altre manera, sols una de cada cinc persones amb dret a vot ha votat al futur govern. Cal que ho tinguin en compte.
Si veiem en grafic pastís, la evolució en el repartiment de vots entre vots a no electes, vots a govern i vots a electes que no formaran part del govern (oposició).
Com es pot veure, el vot emés sense representació ha passat d’un vot minoritari (3%) a una part rellevant del pastís (19%).
Valorar l’impacte electoral del moviment #15m, #noelsvotis, etc .. és força dificil, però como a mínim podem dir que, cada vegada és més veritat que no ens representen.

La meva reflexió m’ha portat a … #votnul #e11t #acampadatrs #15m

Aquesta darrera setmana ha estat «estupenda». Estic emocionat, meravellat, il·lusionat i molts altres «ats» (si, també cabrejat amb alguns …). Però demà toca votar i, desprès del que està succeint ha estat força complicat decidir el sentit del meu vot.
Per a si algú li pot servir d’alguna cosa, he decidit fer pública la meva reflexió (suposo que no és il·legal, encara que desprès de les darreres decisions de la JEC, el TS i el TC ja m’ho crec tot).
No és la primera vegada que votaré nul, i per tant ja se les possibles conseqüències dels diferents tipus de vots. Resumeixo les diferents opcions que tenia:

  • El vot al PSC, CiU o PP està descartat d’entrada ja que he estat recolzant la proposta de #noelsvotis.
  • IC (encara em resisteixo a posar-hi la V al darrera), pel meu passat verd i per l’estafa que va començar al 95 (on varem haver de demanar el primer vot nul) també està descartada.
  • Dels presents a l’ajuntament sols quedaria ERC. Una vegada els vaig votar. Hi comparteixo algunes coses, però n’hi ha més i més importants que no (bàsicament pensar que «el» problema es Espanya i que és el nostre enemic).
  • Resten 13 candidatures!!! No les faré totes :). He de reconèixer que no les conec totes, algunes hi tinc coneguts (les CUP o SI) que son gent de fiar, d’altres no les votaria mai (PxC), i d’altres senzillament no se qui son. Crec (i em puc equivocar) que és molt difícil que cap d’elles tingui possibilitats reals de superar el 5%. En aquest cas qualsevol vot a una d’aquestes candidatures fa que la barrera del 5% sigui més difícil d’assolir per a qualsevol d’elles. Com que cap d’elles em fa suficientment el pes (si ens haguéssim presentat PIRATA.CAT a Terrassa ho tindria més fàcil 😉 ) no es justifica el meu vot.
  • El vot blanc, com ja s’ha explicat a molts llocs, te el mateix efecte. Més vots vàlids, per tant més difícil superar el 5%.
  • Total, que sols hem queda abstenir-me o votar nul, que te el mateix efecte directe sobre els resultats. Cap. No son vots vàlids. Ara bé, el vot nul es podrà comptar, es un vot diferenciat que ha anat pujant a cada elecció. És un vot de protesta. Per tant, m’inclino per aquesta opció. Com que cap candidatura em fa suficientment el pes escullo la que menys mal fa als partits petits.
I fins i tot, m’he fet una papereta per agrair el que estan fent totes les persones que participen a les acampades i del moviment del #15m.

#noelsvotis: Per un vot responsable, també a #Terrassa #e11t

Reprodueixo el text de la campanya, tot i que mai he estat partidari de demanar (o demanar en negatiu en aquest cas) el vot. Sempre he cregut que cada persona ha de tenir els seus propis criteris per a exercir lliurement el seu dret a vot i demanar el vot es poc menys que pendre als votants per tontos. Ni quan vaig ser candidat pels Verds vaig demanar el vot a ningú.


M’adhereixo a la campanya per que crec que està en joc alguna cosa més important que el resultat electoral. Està en joc la democràcia. El desallotjament policial d’aquest matí de la gent que estava acampada a Sol a Madrid (#acampadasol) ha estat la gota que ha fet vessar el got.

Als motius de la campanya personalment n’afegeixo un altre. Els partits de #noelsvotis son a més els responsables de la Llei de Partits que tant mal està fent a la democràcia…


Aquí teniu el text:
  1. Objectiu de #noelsvotis: Les persones que donem suport a la iniciativa #noelsvotis des dels seus inicis, en vista de l’allau de tergiversacions abocades per polítics i mitjans de comunicació, volem recordar i subratllar que la iniciativa de cap manera promou l’abstenció, i que va sorgir per fer una crida a l’exercici del vot responsable el proper 22-m. La iniciativa demana específicament que no es voti als partits que responen a interessos diferents als de la ciutadania: PP, PSOE i CiU, però recomana que en el seu lloc s’examinen altres opcions. La iniciativa no demana el vot per cap opció concreta: el vot és responsabilitat de cada ciutadà.
  2. Fes de la teva pàgina un cartell electoral: Els carrers són plens de cartells electorals, però moltes persones no es veuen representades en ells: la intermediació fa que la política sigui cada vegada més llunyana al ciutadà. Per a esmenar aquest dèficit democràtic, proposem que tot ciutadà que així ho desitgi pugui convertir el seu bloc, la seva web, el seu mur o el seu twitter en un «cartell electoral» del moviment. Si vols donar suport a aquesta iniciativa, converteix el teu lloc a Internet en un cartell electoral abans de les 24 hores del pròxim dia 20 de maig, amb el logotip de #noelsvotis o de les plataformes amb les que simpatitzi, i el text «ni PP, ni PSOE, ni CiU «.
  3. Col.laboració distribuïda: Et convidem a copiar aquest text i construir pàgines d’enllaços que referenciïn tots els llocs que donen suport a la iniciativa. De la mateixa manera, convidem als altres col.lectius que comparteixen la nostra proposta a que duguin a terme accions similars. La força de la xarxa rau en la distribució i col.laboració entre els seus nodes.
  4. Tu ets l’altaveu: Tan important és la xarxa com el carrer: no et limitis a actuar a internet. Aixeca’t i explica-li a tots els teus coneguts, especialment a aquells més vulnerables a la propaganda en els mitjans de comunicació massius.
  5. No et quedis a casa el diumenge 22. Surt al carrer i exerceix el teu dret al vot. No votis a qui, actuant obertament en contra de la voluntat i interessos dels ciutadans, han convertit la democràcia en una burla de si mateixa. Per la participació democràtica activa: ni PP, ni PSOE, ni CiU.
Un darrer afegitó. El proper 22m, jo no penso votar a cap dels partits amb representació al consistori. Al meu entendre, tots son responsables dels dèfictis democràtics.