Fa unes setmanes, en @didaquis, mentre treballava al projecte alesvuitalraval.org va publicar aquest tuit:

Repasando vídeos sobre la #acampadatrs, he encontrado una interesante reflexión de @santicasas durante la asamblea del 22/05/2011 😉

— Dídac García (@didaquis) July 12, 2013

Gràcies al @didaquis, a @diplomaticat i a @arxiudeterrassa he aconseguit recuperar el tall de vídeo i l’he pujat al YouTube.

[embedplusvideo height=»400″ width=»600″ editlink=»http://bit.ly/1359xZ9″ standard=»http://www.youtube.com/v/_3gwv7sBE4A?fs=1&hd=1″ vars=»ytid=_3gwv7sBE4A&width=600&height=400&start=&stop=&rs=w&hd=1&autoplay=0&react=0&chapters=&notes=» id=»ep1004″ /]

El que vaig voler dir aquell dia era que el #15M (la convocatòria original que va portar a la manifestació) parlava de democràcia i no d’altres coses.

A l’inici del #15M, i a les acampades, hi varen participar persones de diferents ideologies (de lliberals a llibertaris) que volien donar un tomb de la «democràcia formal» on som ara cap a una «democràcia real» on les decisions que es prenguessin fossin un clar reflex de la voluntat popular.

Casualment, el 14 de maig, i sota el lema PROU RETALLADES es va produir un altre manifestació on sindicats i partits d’esquerra reclamaven al govern un canvi a la política econòmica.

Les dues manifestacions eren igual de legítimes i, de fet, va haver-hi força gent que va anar a la manifestació del 14 i a la del 15. Però eren diferents. Per això hi van haver-hi dues.

Ara bé, el moviment del #15M inicialment era força transversal, però va acabar sent un moviment d’esquerres i, per tant, parcial. Aquest, amb d’altres motius, va fer que perdés força i que, a hores d’ara el clam per una democràcia real tingui una veu més fluixa …

Per a mi, la mateixa reflexió serveix pel ProcésConstituent. Considero fonamental que si Catalunya acaba sent independent, hi hagi un procés constituent transversal que garanteixi un funcionament profundament democràtic. Una vegada més, la cosa ha derivat cap a defensar un model ideològic concret, el que fa que no serveixi com a eina transversal i, el que es pitjor, pel nom que han decidit usar, dificulti el naixement d’un procés transversal amb aquest objectiu comú.

Un procés constituent ha de ser transversal i inclusiu, i aquest, tristament no ho és.