Recordant al Josep Casas

Traducir al castellanoTranslate to English

De Fotos Familiars

Ahir va fer catorze anys que, a l’edat de 58 anys, va morir en Josep Casas i Carol. El meu pare.

Durant aquest catorze anys han succeït moltes coses importants a la meva vida: he estat pare, he tingut diverses parelles, he viscut en no menys de quatre cases i he treballat en diverses empreses i projectes, i tot i així segueixo trobant-lo a faltar. Com m’hagués agradat poder compartir aquests catorze anys amb ell!, Quantes vegades durant aquests catorze anys l’he necessitat per a preguntar-li que fer en una situació complicada!

En Josep Casas era un home del renaixement posat al segle XX. Sabia fer de tot: d’electricista, de manyà, de fuster, electrònica, jardineria … Sens dubte ell és el màxim responsable de la meva passió per la tecnologia. Encara recordo com si fos ahir aquell dia de principis dels 80 que va arribar a casa amb un Commodore VIC-20 que s’acabava de comprar. Segons ma mare, em vaig tirar dos dies en que pràcticament no vaig dormir enganxat en aquell “aparell infernal”.

Però sobre tot era una persona amb criteri, amb sentit comú. Molt sovint busco que pensaria el meu pare d’una determinada cosa per a prendre una decisió.

Fins sempre papa, t’estimo. Sempre et tindré al meu costat.

14 comentarios en “Recordant al Josep Casas

  1. Hola Santi,Recordo perfectament el teu pare. Sempre em ve les imatges del dia que varem anar els tres a comprar el R-4 groc (si no m’equivoco), i com ell es va posar a mirar el motor, les rodes, l’oli, etc etc. Després de repassar-ho tot va arribar a la conclusió que era una bona relació qualitat/preu.Va morir massa jove, amb només 58 anys.Salut.Joan.

    Me gusta

  2. M’he divertit amb les fotos familiars. Sort que no surt la disco que va muntar el teu germà a casa dels teus pares, o alguna fotos a les tres de matinada després d’una festa en el Siego…;-)Que bé que no existisin les màquines de fotos digitals en aquell temps, sino encara hi hauria algun document gràfic d’un dia que algú no parava de repetir “Where is de JB?”. Ara no recordo qui era de nosatres…Salut.Joan.

    Me gusta

  3. Estimat Santi,Ara que sóc pare, m’agradaria que els meus fills escrivissin quelcom semblant algun dia…EnricP.D: jo també sóc de la fornada del Commodore! Com algunes olors i algunes cançons, quedarà gravat per sempre a dins meu.

    Me gusta

  4. Benvolgut Joan, efectivament el meu pare va morir massa jove. Com el teu. I tu has tingut un bon susto. Això tant sols demostra que la vida es massa curta com per prendrese-la massa en serio. Cal disfrutar d’ella, encara que sigui buscant el JB! 🙂

    Me gusta

  5. Dicen que a los 40 nos llega la nostálgia y bendita sea.No hay mejor homenaje a nuestros padres que faltan, que tenerlos siempre en el recuerdo, de forma íntima y cercana, cada día.De tu padre, el recuerdo que tengo es que hablaba poco, pero cuando lo hacia sentenciaba con la autoridad de las personas que están seguras de lo que dicen. Recuerdo haber presenciado algún debate tuyo con él y como lo tenias perdido antes de empezar. El lo sabía y mientras tu ibas argumentando, el te escuchaba pero movía la cabeza de un lado para otro al mismo tiempo que dibujaba una leve sonrisa que presagiaba que ya estabas derrotado. Yo también espero estar ganandome que mis hijas agún día escriban algo similar.PD. El ambiente pide a gritos una quedada nostálgica de copas

    Me gusta

  6. Venga …. algunos videos que nos ayuden con la nostalgia VIC20era …http://www.youtube.com/watch?v=DQBl726jCQkhttp://www.youtube.com/watch?v=0pYMHm_Y60shttp://www.youtube.com/watch?v=PUEI7mm8M7Qhttp://www.youtube.com/watch?v=Sy7W9rkE61sNo he conseguido encontrar ni rastro del “Topo Loco” por internet. Recuerdo que el código BASIC del juego venia en una revista, aunque no recuerdo si era en el Club Commodore o en el Commodore World.A quien le interese le propongo el reto de recuperar el “Topo Loco” y con algún emulador todavía os puedo pegar una buena paliza!

    Me gusta

  7. Empecemos por un emulador de VIC-20 para PChttp://wwwhome.cs.utwente.nl/~schooten/software/pcvic.htmly unos cuantos juegoshttp://sleepingelephant.com/denial/games/Nuestro vic-20 renace

    Me gusta

  8. M’heu fet plorar entre tots unaltre vegada. Ara em costa molt pensar en el pare i no fer-ho. I pensar que vaig estar des del dia que va morir fins fa 3 anys sense poder vessar una sola llàgrima…Malgrat tot, malgrat el que jo trobo a faltar el pare, el que mes pena em fa es que, a diferència nostra, els meus fills no han pogut gaudir d’un avi (hagues estat un avi collonut) com ho varem poder fer tu i jo fins als 30.En fi, es la primera vegada que em miro el teu blog i per que m’ho ha dit la teva cunyada.Ya aniré passant…A tots, vivim el present amb intensitat, no sabem quan durará…

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s