Per què he decidit no participar a la #ViaCatalana?

dretadecidirhotot

No em considero nacionalista i, sincerament, la independència no és per a mi un objectiu. Tot i així, l’any passat vaig decidir participar a la manifestació del 11 de setembre i vaig explicar els motius al post “Catalunya, Nou Estat d’Europa. Hi aniré!“.

Enguany, en canvi, he decidit que no participaré a la “Via catalana cap a la independència”, i també vull explicar el perquè.

M’ha costat prendre la decisió ja que segueixo creient (tal com escrivia fa un any)  “que cada poble ha de decidir el seu futur, i que Catalunya ha de treballar, des d’Europa, per un mon just i amb futur.”

Ara bé, tal com ho veig, el darrer any les coses han anat a pitjor, bàsicament en tres aspectes:

  • A la manifestació del 11 de setembre de l’any passat, per primera vegada, l’independentisme va superar l’àmbit del nacionalisme. A la manifestació vaig veure com, quan alguns intentaven començar amb el clàssic “Boti, Boti, espanyol el que no boti”, la majoria els feia callar. Al darrer any s’ha produït una involució. El nacionalisme ha tornat a apoderar-se del independentisme i l’odi a “l’Espanya que ens roba” torna a ser l’argument bàsic.
  • Crec que l’ANC va fer una bona feina fins arribar a la manifestació de l’any passat. Però crec que va ser un error deixar el procés des d’aleshores en mans de la partitocràcia. Un procés d’aquesta transcendència no es pot deixar en mans dels partits que sols miren pel seu interès electoral a curt. Ningú està fent propostes pel dia desprès de la consulta (la meva esperança en “el procés constituent” s’ha esfumat quan aquest sembla que s’ha convertit en una nova “esquerra unida, alternativa i popular” xD).
  • A més, la partitocràcia (tots, els nacionalistes, els federalistes, els unionistes …) han començat a fer el mal ús habitual del llenguatge que ha portat a confondre l’element democràtic (la consulta i el dret a decidir) amb un dels resultats (la independència). A aquesta confusió juguen a l’hora els nacionalistes tant catalans com espanyols (no deixa de ser curiós).

Total, que tot i seguir sense veure solució per a Catalunya dins Espanya i, que per tant cal anar cap a la independència, no vull participar en un procés on no em trobo gens còmode.

Seguiré defensant la democràcia directa per a decidir el nostre futur i treballaré per a que la ciutadania siguem consultada directament (“dret a decidir-ho tot”, que deiem els Pirates de Catalunya), però avui per avui, crec que la meva contribució a la independència es reduirà, quan ens preguntin, a votar-hi a favor.

Salut!

Catalunya, Nou Estat d’Europa. Hi aniré!

Catalunya - EuropaFa uns dies vaig llegir un post al blog de Ismael Peña-López titulat “Las tres independencias (y media) de Catalunya” que em va servir per reflexionar sobre la meva posició davant la convocatòria de la manifestació independentista del proper 11 de setembre.

Fa força anys que em vaig allunyar de posiciones nacionalistes. No em trobo còmode en entorns on sempre hi ha persones que, més enllà d’estimar, defensar i treballar pel seu entorn (cosa lògica i lloable), acaben defensant posicions de superioritat envers altres. Son posicions que ratllen la xenofòbia i jo, que com la majoria de catalans tenim arrels múltiples, i que m’ha tocat moure’m per Espanya i pel mon, no suporto. Això serveix per tots els nacionalismes, des del català (“els espanyols son uns vagos”) a l’espanyol (“a los franceses ni agua …”), passant pel que vulguis. No vull dir que totes les persones que es consideren nacionalistes siguin iguals. En conec moltes que estimen al seu país i, en canvi, no es senten superiors a cap altre. Tristament però, hi ha moltes que si. Per tant, el component nacionalista no és el que em fa recolzar la manifestació.

Seguint amb la tesi de l’Ismael, la segona aproximació és la econòmica. És a dir, la butxaca. Tampoc m’hi sento còmode, la veritat. Tenint en compte que vivim a la cinquena part del mon (el primer mon) que consumeix tres quartes parts dels recursos del planeta, encara estem en deute amb bona part del mon. És a dir, no m’agrada la idea que la independència de Catalunya pugui convertir-nos en un país més insolidari.  No m’agrada gens el discurs de “tio gilito” que s’està fent. Això no vol dir que no sigui cert que les balances fiscals amb Espanya siguin injustes, ni que no cregui que som els catalans els que hem de decidir que fem amb els nostres impostos, però en el meu imaginari de futur, sincerament, m’agradaria una Catalunya més solidaria.

Finalment, ens queda la aproximació política i sobirana. Una de les bases de la construcció d’Europa és el principi de subsidiarietat on les decisions es prenen a l’àmbit més proper possible. Els mateixos estats europeus, amb l’Espanyol en primera línia, son els que impedeixen l’aplicació del principi i de fet, impedeixen la mateixa construcció europea. Tot i no ser nou, als darrer anys s’ha vist especialment que Espanya no vol acceptar que Catalunya sigui com decideixi la seva ciutadania. I com va dir en Miguel Bosé al programa Divendres de TV3: “No es pot forçar a un poble a ser el que no vol ser”.

[embedplusvideo height=”365″ width=”600″ standard=”http://www.youtube.com/v/Sl8MpEgrZMQ?fs=1″ vars=”ytid=Sl8MpEgrZMQ&width=600&height=365&start=&stop=&rs=w&hd=0&autoplay=0&react=1&chapters=&notes=” id=”ep2853″ /]

Per tant, si. El proper 11 de setembre aniré a la manifestació per a la independència sota el lema “Catalunya, Nou Estat d’Europa”, perquè crec que cada poble ha de decidir el seu futur, i perquè crec que Catalunya ha de treballar, des d’Europa, per un mon just i amb futur.

 

Triplicant els “early adopters” de @partit_pirata fins a superar els vint mil vots

Fa un any, a les eleccions al Parlament de Catalunya, quan tot just feia un parell de mesos s’havien “legalitzat”, Pirates de Catalunya varem aconseguir 6.451 vots. En aquell moment, vaig escriure que aquests votants els hauriem de considerar els nostres “early adopters”.

En aquell moment, les meves previsions eren de 20.000 vots i, vaig reconèixer que els més de sis mil vots, per a mi, era un resultat decebedor.

Des d’aquelles eleccions han passat unes municipals, on encara varem poder presentar candidatura a pocs municipis. Aquestes municipals van coincidir amb les movilitzacions del #15m i les acampades. Per a veure l’evolució del vot pirata ens podem fixar en dues ciutats importants com son Barcelona i l’Hospitalet del Llobregat. A Barcelona el % de vot es va multiplicar per 3, i a l’Hospitalet per 4.

D’aquestes municipals cal destacar que el vot que es pot considerar de protesta (nul + blancs + escons en blanc) va arribar fins pràcticament el 8%, sens dubte influenciat pel #15m i les acampades. A aquestes generals, a Catalunya, aquest vot ha fregat el 5%. Tenint en compte que aquest vot habitualment estava al voltant del 1%, reflexa clarament que el nivell de descrèdit de la partitocràcia va en augment …

Finalment, les meves previsions per a aquestes eleccions generals era obtenir al voltant de 30.000 vots. Ens hem quedat en 21.771. Podem considerar que s’ha multiplicat per tres el vot respecte a les autonòmiques, però amb una evolució més moderada respecte a les municipals (allà on varem ser presents). Tenint en compte que, per exemple el número de “fans” a facebook tant s0ls s’ha multiplicat per 1.5, podem dir que hem doblat el rati respecte a la presència “virtual”.

Personalment esperava que la recollida d’avals (més de 9.000) tindria un impacte més positiu. Podem dir que el vot a aquestes generals no ha estat tan agosarat com a les municipals (amb les places amb acampades) i hem tingut menys vot de protesta (del 8% al 5%) i la evolució del vot pirata ha estat una mica menor.

Com a pirates, hem crescut, però el camí a recórrer encara és molt gran.  Encara no hem aconseguit transmetre que l’alternativa a la partitocràcia és la democràcia directa. La que defensa i impulsa Pirates de Catalunya.

Molta més gent ha votat pirata, però encara son “early adopters” …

Ajudeu-nos, al @partit_pirata, a recollir avals per a poder presentar-nos a les eleccions #joavalo (Plis RT)

Logo PIRATA.CAT

Novetat! Ja es poden recollir avals amb signatura electrònica! Clickeu a http://sntc.eu/pirata/

Com molt sabeu, a partir d’aquestes eleccions, els partits sense representació parlamentaria han d’aconseguir un 0,1% del cens de avaladors per a poder presentar candidatura. Per aquest motiu, Pirates de Catalunya va engegar la iniciativa JoAvalo.

Ara ja estem en plena campanya de recollida d’avals, i necessitem que totes aquelles persones que creguin que és sa per a la democràcia que PIRATA.CAT sigui present a les eleccions (no vol dir que desprès ens votin) en donin un cop de mà.

Més informació a http://pirata.cat/bloc/?p=2182, i també hi ha unes FAQs a http://pirata.cat/bloc/?p=2249

El full per a recollir signatures manuscrites el podeu descarregar des de http://pirata.cat/avalsPirates.pdf. A l’enllaç anterior podeu veure que fer quan tingueu els fulls emplenats.

Caldria recollir les signatures abans del 15 d’octubre, o sigui, que hi ha pressa.

 

Temps de Canvis (i III). El canvi professional.

Porto més de 10 anys treballant en temes de PKI, de seguretat jurídica de les TIC, de signatura electrònica i de les seves aplicacions (com la factura electrònica). Pràcticament el 40% de la meva carrera professional.

Vaig començar a tocar aquests temes a IBERNET Telemàtica, vaig aprofundir a Doc On Time i a ANCERT, i als darrers quatre anys he estat desenvolupant aquest negoci al Grup Interactiva (ALBALIA, Atenea i EADTrust).

Crec que en general, en aquest sector hem estat massa “fundis”, el que ha provocat que els usuaris no estiguin fent ús de les solucions que em posat al seu abast i que ofereixen “tanta” seguretat jurídica. El desenvolupament de les xarxes socials i, l’impacte que te sobre els conceptes d’identitat digital fa que calgui repensar moltes coses i definir nous models.

En això estic. Deixo de formar part “orgànicament” del Grup Interactiva (tot i que seguiré col·laborant com a consultor extern) i arrenco un nou camí com a “freelance” que em permetrà col·laboracions més flexibles amb diverses entitats (pel moment amb ALBALIA, PIMEC, Red.es, NJOI.it …) , i anar construint models i solucions de seguretat jurídica a les TIC pels anys que venen.

Agrair a totes les persones amb que col·laborat a aquesta etapa a ALBALIA Interactiva, especialment al Julián, el Fernando, la Maria Luisa i l’Iván, pel molt que he aprés d’ells. També als clients, col·laboradors i amics. Se segur que amb tots seguirem fent coses plegats en el futur.