Categoría: Vivir con menos prisa

Gràcies Minyons 2.0

Santi CasasDeja un comentario

Gràcies per la il·lusió generada per a tornar a aconseguir un 3 de 10. Per la moguda a la ciutat i a les xarxes socials que va generar aquesta gran il·lusió col·lectiva. Cal mantenir aquesta estratègia pel futur.

Finalment no va ser possible, però va faltar ben poc per a carregar-lo. La feina feta segur que serà important cara a les properes temporades.
Per a mi, que ja fa vint anys que no faig castells, la sensació va ser que les soques (pinya, folre i manilles) eren impecables, i en canvi els troncs es veien massa tendres.
Cal recordar que els 3 de 10 descarregats es van fer en un periode que es van treballar molt els troncs (cal recordar els 4 de 9 nets). Tinc la sensació que als darrers anys les colles castelleres han primat les soques enfront els troncs, i això segurament ha tingut alguna influència.
En aquest sentit, la meva opinió és que castells com el 4 de 9 net ha de ser objectius de cada temporada, i que cal treballar-los permanentment. És un treball que, tot i que finalment no et permeti portar-lo a plaça, es veurà recompensat en d’altres castells.
Repeteixo, gràcies Minyons per la il·lusió generada i per poder gaudir un any més d’una gran diada castellera.

Mariscal forever!

Santi CasasDeja un comentario


Soc dels que crec que la vida es construeix acumulant casualitats. Aquest cap de setmana se n’ha produit una altre que m’ha fet reviure vells temps…

El dissabte teniem planificat un viatje en globus que ens van regalar el meus cosins pel nostre casament. Havíem escollit volar per l’empordà, i quan ens vam aixecar feia tant vent (aquesta tramuntana …) que es va cancel·lar la sortida. Ja que hi erem, varem decidir amb la Carme passar el dia pel empordà, vam pujar caminant al Castell de Montgrí i vam anar a la platja a l’Estartit. A l’Estartit eren les festes de Santa Anna i ens vam quedar a passar la nit: Habaneres, concert de Jazz a l’Hotel, i cap al Mariscal a fer una copeta …
El Mariscal es un bar musical i sala de concerts de l’Estartit, que vam descobrir ara farà uns vint anys amb els amics (obviament, també de casualitat), on el seu propietari (el Llorenç) és un crack del rock&roll i derivats … Té una colecció de més de 50.000 discs, i desprès de 30 anys, al Mariscal s’han celebrat prop de 5.000 concerts. Al seu moment va ser un gran descobriment, i durants uns quants anys varem anar pujant cada any a disfrutar de la música, del ambient, dels amics i de les festes.
Ara feia uns quants anys que no hi habia anat, i allò d’anar a fer una copeta al Mariscal es va convertir en passar-hi tota la nit disfrutant del concert dels Kaponata Hen (uns cracks), ballant i ballant. En motiu del retrobament, el Llorenç em va regalar el CD del 20è aniversari (encara no té el del 30è), amb el compromís de tornar per a cel·lebrar el 30è.
En un mon on cada vegada tot te una durada més curta, és un veritable plaer trobar-se gent com el Llorenç i projectes com el Mariscal que, passant els anys, guanyen en solera i caliu.
Gràcies Llorenç. Mariscal forever!
PD: Si, ja se que fa massa dies que no publico posts, però es que entre el casament, la feina i el viatje a Cuba he estat desconnectat. Espero recuperar un ritme de publicació adeqüat.

Por una vida más frugal – Nicolas Ridoux

Santi Casas3 comentarios

encanta la web 2.0, especialmente por su capacidad de hacer fluir las ideas.

Llego a través del blog de Félix Serrano a un artículo de Nicolas Ridoux publicado en El País titulado «Por una vida más frugal» donde desarrolla de forma magistral algunos de los conceptos que defendemos los que denomina «Objetores del crecimiento».

Nicolas Ridoux es autor de Menos es más. Introducción a la filosofía del decrecimiento, que se ha convertido en un referente que ha universalizado y positivado el concepto del decrecimiento.
Para los que no quieran leer el artículo completo, aquí les transcribo algunas perlas:
  • «No hay que elegir entre crecimiento o decrecimiento, sino más bien entre decrecimiento y recesión. Si las condiciones ambientales, sociales y humanas impiden que siga el crecimiento, debemos anticiparnos y cambiar de dirección. Si no lo hacemos, lo que nos espera es la recesión y el caos.»
  • «Hay que acabar con la idea de que «el crecimiento es progreso» y la condición sine qua non de un desarrollo justo. … es ilusorio pensar que, para que todo el mundo tenga trabajo, lo que hay que hacer es restaurar el crecimiento económico y aumentar cada vez más las cantidades producidas; esta sobreproducción no tiene ningún sentido, no consigue el pleno empleo y, encima, compromete gravemente las condiciones de supervivencia del planeta.»
  • Referencia a Keynes (Conferencia en Madrid en … 1930!): «en sus Perspectivas económicas para nuestros nietos que sus nietos (es decir, nuestra generación) deberían liberarse de la coacción económica, trabajar 15 horas semanales y tender a una mayor solidaridad que permitiese compartir el nivel de producción ya alcanzado. No hacerlo así, según él, nos llevaría a caer en una depresión nerviosa universal.
  • Un modo de vida más frugal, que se tomara en serio los valores humanistas y tuviese en cuenta la belleza, conduciría a producir menos pero con mejor calidad. Una producción de calidad pide habilidad y tiempo, y ofrecería empleos numerosos y más gratificantes. 
En cualquier caso, recomiendo la lectura íntegra del artículo y, obviamente, aplicar el pensamiento crítico.

Cava, per viure poc a poc …

Santi Casas1 comentario

Els que tenim la sort o desgràcia de dedicar-nos al sector TIC les coses sempre ens van molt de pressa. Els canvis tecnològics són constants, els projectes tenen poc temps i tot és molt ràpid. Potser massa. En general, el món sembla que roda massa de pressa.

Als darrers anys han sorgit diverses iniciatives que reflexionen sobre la necessitat de tenir un ritme de vida més lent. La que ha tingut més rellevància ha estat l’Slow Food.

Per la meva part, ja fa uns anys que amb mon germà ens vàrem animar a fer cava per a la família, i per poder tenir un altre referència de temps. El cava necessita temps, tranquil·litat, foscor i persistència.

Enguany s’han apuntat més amics i ara som mon germà Manel, el seu soci Javi, el Miguel Ángel, el Marek i jo mateix.

Aquí podeu veure la darrera festa del desgorjament:

Us deixo també un gràfic del Consell Regulador del Cava que descriu el procés que es segueix amb el Cava.

Pel moment nosaltres no fem el punt 1 (Tiratge) i comencem col·locant les ampolles a la cava i, posteriorment removent-les. En anys posteriors ens agradaria fer nosaltres també el tiratge i, si poguéssim tenir vinyes millor!