Fa una vintena d’anys (com passa el temps!) uns quants arreplegats terrassencs que no ens sentíem representats pel model polític establert, i menys encara pels partits polítics tradicionals, vàrem impulsar Els Verds il•lusionats per la “frescor” que els partits verds del nord d’Europa estaven aportant al panorama polític.
Joves i il•lusionats per un “partit antipartit” (com deien els alemanys) que basava la seva actuació en tres peus:
- Prioritat mediambiental. Tot just es començava a parlar del forat a la capa d’ozó i del canvi climàtic i ni ens imaginàvem al ritme que es degradaria el planet. Dèiem coses com “La terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills”.
- Justícia social, pacifisme, antimilitarisme, …
- Democràcia directa. “La política és massa important per deixar-la en mans dels polítics professionals”. Encara recordo el titular del Diari de Terrassa quan varem fer la presentació a la ciutat “Els Verds no creemos en líderes”.
Sabíem que els partits polítics tradicionals, com s’ha demostrat, no servien pels canvis que es necessiten. Les seves estructures poc democràtiques, la seva visió a curt termini, el poder …
Parlàvem de rotació, de no acumulació de càrrecs, de democràcia directa… i no només parlàvem, en aquells moments, els nostres referents del nord d’Europa ho feien.
D’aquells verds, com a Astèrix, ja només queda un petit grup al Vallès Oriental … els romans (ICV), buscant la seva pròpia supervivència, ho van destruir tot … (alguna dia amb ganes escriure sobre això …). Així, ja fa uns quants anys que els partits verds a tota Europa son força homologables a la resta de partits tradicionals.
Durant anys desencantat de la política i de sobte em trobo amb els Pirates de Catalunya, gent jove i amb il•lusió que, sobretot aporten força per la democràcia directa. Han mamat d’Internet i del que significa de col•laboració, de xarxa i de distribució de poder.
I m’he il•lusionat, no ho puc negar. Encara que és cert que avui no comparteixo algunes de les coses que defensen (ens caldrà parlar), és una bona oportunitat de generar una espurna d’il•lusió a un panorama polític força desencisador.
Per tant, el 28N ja no estic orfe, votaré a PIRATA.CAT
PD: De fet em votaré … perquè amb la Carme varem decidir ajudar-los i participar a la candidatura. Ens podeu trobar als llocs 32 i 57 😉

Com cada any, arriben les 


