Little Brother de Cory @Doctorow en castellano para Kindle

A raiz de la Asamblea General de la internacional de Partidos Piratas celebrada en Praga donde Cory Doctorow realizó una estupenda charla, me propuse leer su novela Little Brother, de la que tan buenas referencias tenía.

Para leer novelas, tarea que me relaja, prefiero hacerlo en mis lenguas maternas (catalán o castellano). Dado que hace poco adquirí un fantástico Kindle, me dispose a comprar el eBook en la tienda de Amazon y … solo estaban las versiones en papel.

Navegando por Internet, encontré una traducción al castellano realizada por Claudia de Bella y convertida a formato ePub por Santiago Benejam Torres. Fue en este momento cuando descubrí que mi fantástico Kindle no lee ePUB (WTF!). Total, que lo convertí a formato MOBI para poder leerlo en mi Kindle y lo publico para aquellas personas que lo puedan estar buscando.

Aquí podéis descargarlo: Little Brother Spanish Kindle Format

Amnistia fiscal pels veritables anti-sistema

Madre, yo al oro me humillo;
él es mi amante y mi amado,
pues, de puro enamorado,
de contino anda amarillo;
que pues, doblón o sencillo,
hace todo cuanto quiero,
poderoso caballero
es don Dinero.

Don Francisco de Quevedo

Mentre els eficaços responsables d’interior, Conseller Puig i Ministre Fernández Díaz, es dediquen a crear una cortina de fum amb la gran perillositat que representen aquests violents i organitzadíssims grups anti-sistema; els veritables anti-sistema, aquells que amb les seves actuacions fan que el sistema faci aigües, segueixen guanyant batalles.

La darrera, la inclusió a l’esborrany dels pressupostos d’una amnistia fiscal que, segons els càlculs del Ministre Montoro, farà aflorar 25.000 milions d’euros que significarà 2.500 milions d’euros d’ingressos per l’estat.

A banda dels problemes ètics i estètics de la mesura, posem altres números sobre la taula per veure si es podria fer alguna altra cosa amb el frau fiscal ….

Primer, si es preveu que aflorin 25.000 milions, quants diners “amagats” (bonic eufemisme) hi ha en realitat?. Segons l’Arcadi Oliveres, existeix un estudi de la Universitat Pompeu Fabra que xifra en 80.000 milions anuals els diners que escapen al control del fisc.

Segon, si en lloc de perdonar i fer tributar sols el 10% sobre els diners que aflorin, es tributés el que pertoca pels 80.000 milions, es recaptarien més de 25.000 milions d’euros (pràcticament el que cal “recuperar” enguany de dèficit). Es a dir, amb l’amnistia fiscal estem disposats a recaptar tant sols un 10% del que tocaria recaptar.

Finament, el pressupost de l’Agència Tributària que al 2.009 va arribar fins pràcticament els 1.500 milions d’euros, ha caigut fins a poc més 1.000 milions. Es a dir, menys diners per a investigar i perseguir el frau fiscal.

Tenint en compte que estan en joc més de 25.000 milions d’euros anuals, no valdria la pena augmentar els recursos en la lluita pel frau fiscal, amb més recursos per a la inspecció i la investigació?

Si s’iniciés aquest camí, estic segur que alguns d’aquests perillosos anti-sistema  que tant amoïnen a en Puig i en Fernandez-Diaz (grups d’ethical hacking, per exemple), estarien encantats de posar a disposició dels “bons” els seus coneixements i mitjans per a atrapar als veritables anti-sistema.

Indigneu-vos! Aquesta és la “seva” democràcia … la dels partits …

6à hora per tothomQue aquesta democràcia és, en realitat, una partitocràcia, no ho discuteix pràcticament ningú.

Que la ciutadania fa temps que reclama una democràcia més directa i poder dir la seva directament sense “intermediaris”, tampoc.

I que els partits i els polítics “profesionals” no volen perdre el seu statu-quo, menys.

Aquest peix que es mossega la cua ens porta al darrer esperpent de la nostra “classe” política. Resulta que un dels pocs camins dels que disposem la ciutadania per a intentar intervenir directament en les decisions polítiques és mitjançant les ILPs (Iniciatives legislatives populars). Sabem que son manifestament insuficients ja que en el fons, la darrera decisió està en mans dels polítics profesionals que “tutelen” tot el procés (la ciutadania es pot equivocar, home!).

Doncs ni així.

Resulta que la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) va decidir fa uns mesos engegar un procés de ILP sobre la famosa sisena hora. Aquesta ILP va ser admesa a tràmit pel Parlament de Catalunya.

El passat divendres, el Govern de la Generalitat va decidir “vetar” la tramitació d’aquesta ILP. Podeu obtenir més informació:

Jo no se vosaltres, però jo estic indignat!

 

Fotocopia compulsada del DNI

Este es un “post de servicio”, dado que para un determinado trámite administrativo me han requerido una fotocopía compulsada de mi DNI y lo he conseguido 😉

Lo primero que quiero decir es que es poco justificable que, casí 20 años después de la aprobación de la Ley de Procedimiento Administrativo (Ley 30/1992), se sigan solicitando en muchos procedimientos fotocopias de DNI y, en algunos casos, fotocopias compulsadas, sin considerar que las AAPPs no deben pedir datos que ya tienen, y, deben considerar criterios de “proporcionalidad” …. Pero bueno, esto es otra guerra …
A lo que vamos, ¿donde y como se puede conseguir una fotocopia compulsada del DNI?
Como regla general la “compulsa” (cotejo según la Ley 30/1992) la realiza el registro de entrada donde se realiza el procedimiento. No era mi caso ya que yo estoy en Terrassa y el organismo receptor (y su registro) estaba en Madrid, y yo tenía que mandar la documentación por correo certificado …
En consecuencia, la alternativa es que el “cotejo” lo realice el organismo emisor del documento, en este caso la Dirección General de la Policia, que tenemos la “suerte” que dispone de comisarias distribuidas por todo el territorio …
Dado que no he encontrado en Internet ningún sitio de la policia donde explique como solicitar la compulsa, explico como lo he conseguido yo en la Comisaria de Terrassa.
  • La compulsa la realizan en la “mesa 1”, que en Terrassa es la mesa donde se van a recoger los documentos (NIE, etc ..). Es decir, que no hay que “meterse” en las colas del DNIe, ni otras … (a mí me han hecho hacer la cola por pardillo …).
  • A la “mesa 1” hay que llevar DOS fotocopias (una para tí y una para ellos). Si llevas una sola, te mandan a hacer otra (mi caso ….)
  • Las fotocopias deben tener el anverso y el reverso del DNI en linea, en la misma página arriba del todo (en las mias el DNI estaba en medio, y no les ha gustado ….)
Con todo esto, conseguir la compulsa de la fotocopia es algo inmediato.
Claro, la pregunta es … y ¿donde está la Administración Electrónica?. Cada vez que me acerco a hacer trámites con AAPP me doy cuenta lo lejos que estamos …

Igualtat, pluralitat i democràcia #acampadaTRS #motivosparael19j #motiuspel19j

Diu l’apartat 3 de l’article 21 de la Declaració Universal dels Drets Humans:

La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.

Una democràcia que no respecti els “drets humans” no se com s’hauria de dir …

Un exemple. Suposem que som quatre persones, i tres (majoria absoluta) decidim que la quarta, a partir d’ara, no te dret a vot. Podem dir que és una decisió democràtica?. Això és el que ha passat durant un temps a Euskadi.

Un altre exemple. Al Regne Unit, fa unes setmanes, s’ha celebrat un referèndum per a reformar el sistema electoral per a fer-lo més proporcional (i per tant, més representatiu). Ha guanyat el “no”. És a dir, la majoría (que voten als partits grans) no han acceptat que els vots als partits petits tinguin el mateix valor. Que us penseu que passaria en un referèndum aquí?
A més, encara resta camí per aconseguir el sufragi universal. Quantes persones que viuen (i intenten treballar) a Terrassa no han pogut votar a Terrassa? En conseqüència, fins a quin punt l’Ajuntament escollit es fonamenta en la voluntat popular tal com reclama l’esmentada Declaració?

En democràcia, les majories han de respectar la igualtat i la pluralitat. Es a dir, les minories.

Ara bé, les minories també han de respectar les majories.
Tot i que la nostra democràcia es manifestament millorable (i personalment treballaré per a millorar-la), no te res a veure amb una dictadura. No comparteixo en absolut el que es diu de “li diuen democràcia però no ho és”.
El moviment del #15m, les acampades, etc … està sent molt important. Als meus 44 anys no he viscut res semblant. Però no ens equivoquem, som minoria. Per tant, si volem que ens respectin hem d’assumir el que som i el que representem. No som “el poble”. En som una part, important, però sols una part (per tant, fora el cartell de “la plaça del poble”).
Igualment, en aquests moments, els que defensen continuar amb les acampades son minoria i, democràticament haurien d’acceptar la decisió de la majoria. En democràcia cal saber guanyar, però sobretot, cal saber perdre.
Hem de respectar la pluralitat i totes les opcions. Les “esquerres clàssiques” tenen tendència a tractar com a il·legítims els governs de dretes. No és això companys, no és això.

Defensaré a on calgui la legitimitat de defensar qualsevol idea, encara que estigui a les antípodes del meu pensament.

La democràcia no és un sistema senzill.
Cal que tots el que hi participem tinguem una actitud tolerant que ens permeti posar-nos al lloc de l’altre i que siguem capaços de pensar que podem estar equivocats.
Ens cal aquest esforç.

L’Ajuntament de #Terrassa menys representatiu #acampadatrs

Passats el 15M i el 22M, i llegides diverses reflexions sobre els resultats a Terrassa (per exemple aquí, aquí ..), i tenint en compte que avui encara es manté a Terrassa (i a la majoria de llocs) l’acampada surgida del moviment del #15m i de “Democràcia Real Ja!”, he volgut estudiar els números de les darreres eleccions municipals a Terrassa i intentar comprendre fins a quin punt la denúncia de poca representativitat és certa.
He considerat que el nou govern estarà format per PSC i IC (algú en te algún dubte?).

Per a això he revisat els resultats de les tres darreres eleccions per a poder veure la evolució del vot.
Veiem primer els números absoluts.

2003 2007 2011
Electors 145.074 149.132 149.178
Blancs 1.105 2.071 3.294
Nuls 253 305 1.014
Total Vots 78.900 66.054 72.618
Vots a electes 76.673 59.755 59.109
Vots no electes 2.227 6.299 13.509
Vots a govern 52.870 40.246 29.717
Vots a oposició 23.803 19.509 29.392

El primer que resulta rellevant és l’enorme increment de vots a opcions que no aporten representació. Des de el 2003, els vots en blanc s’han multiplicat per tres, els nuls per cuatre i els vots a candidatures sense representació per 6. És evident que en això ha tingut impacte el fet que ERC no hagi aconseguit superar aquesta vegada la barrera del 5%, però sense tenir-ho en compte els resultats seguirien sent molt rellevants.
En números relatius, això significa que, sobre el total de vots emesos, el Ple de l’Ajuntament ha passat d’estar recolzat pel 97% dels vots al 80%. És a dir, una de cada cinc persones que ha votat no està representada al ple.
També és rellevant veure que, sobre el total d’electors, els votants als partits del govern han baixat del 36% al 20%. Dit d’altre manera, sols una de cada cinc persones amb dret a vot ha votat al futur govern. Cal que ho tinguin en compte.
Si veiem en grafic pastís, la evolució en el repartiment de vots entre vots a no electes, vots a govern i vots a electes que no formaran part del govern (oposició).
Com es pot veure, el vot emés sense representació ha passat d’un vot minoritari (3%) a una part rellevant del pastís (19%).
Valorar l’impacte electoral del moviment #15m, #noelsvotis, etc .. és força dificil, però como a mínim podem dir que, cada vegada és més veritat que no ens representen.