La meva reflexió m’ha portat a … #votnul #e11t #acampadatrs #15m

Aquesta darrera setmana ha estat “estupenda”. Estic emocionat, meravellat, il·lusionat i molts altres “ats” (si, també cabrejat amb alguns …). Però demà toca votar i, desprès del que està succeint ha estat força complicat decidir el sentit del meu vot.
Per a si algú li pot servir d’alguna cosa, he decidit fer pública la meva reflexió (suposo que no és il·legal, encara que desprès de les darreres decisions de la JEC, el TS i el TC ja m’ho crec tot).
No és la primera vegada que votaré nul, i per tant ja se les possibles conseqüències dels diferents tipus de vots. Resumeixo les diferents opcions que tenia:

  • El vot al PSC, CiU o PP està descartat d’entrada ja que he estat recolzant la proposta de #noelsvotis.
  • IC (encara em resisteixo a posar-hi la V al darrera), pel meu passat verd i per l’estafa que va començar al 95 (on varem haver de demanar el primer vot nul) també està descartada.
  • Dels presents a l’ajuntament sols quedaria ERC. Una vegada els vaig votar. Hi comparteixo algunes coses, però n’hi ha més i més importants que no (bàsicament pensar que “el” problema es Espanya i que és el nostre enemic).
  • Resten 13 candidatures!!! No les faré totes :). He de reconèixer que no les conec totes, algunes hi tinc coneguts (les CUP o SI) que son gent de fiar, d’altres no les votaria mai (PxC), i d’altres senzillament no se qui son. Crec (i em puc equivocar) que és molt difícil que cap d’elles tingui possibilitats reals de superar el 5%. En aquest cas qualsevol vot a una d’aquestes candidatures fa que la barrera del 5% sigui més difícil d’assolir per a qualsevol d’elles. Com que cap d’elles em fa suficientment el pes (si ens haguéssim presentat PIRATA.CAT a Terrassa ho tindria més fàcil 😉 ) no es justifica el meu vot.
  • El vot blanc, com ja s’ha explicat a molts llocs, te el mateix efecte. Més vots vàlids, per tant més difícil superar el 5%.
  • Total, que sols hem queda abstenir-me o votar nul, que te el mateix efecte directe sobre els resultats. Cap. No son vots vàlids. Ara bé, el vot nul es podrà comptar, es un vot diferenciat que ha anat pujant a cada elecció. És un vot de protesta. Per tant, m’inclino per aquesta opció. Com que cap candidatura em fa suficientment el pes escullo la que menys mal fa als partits petits.
I fins i tot, m’he fet una papereta per agrair el que estan fent totes les persones que participen a les acampades i del moviment del #15m.

#noelsvotis: Per un vot responsable, també a #Terrassa #e11t

Reprodueixo el text de la campanya, tot i que mai he estat partidari de demanar (o demanar en negatiu en aquest cas) el vot. Sempre he cregut que cada persona ha de tenir els seus propis criteris per a exercir lliurement el seu dret a vot i demanar el vot es poc menys que pendre als votants per tontos. Ni quan vaig ser candidat pels Verds vaig demanar el vot a ningú.


M’adhereixo a la campanya per que crec que està en joc alguna cosa més important que el resultat electoral. Està en joc la democràcia. El desallotjament policial d’aquest matí de la gent que estava acampada a Sol a Madrid (#acampadasol) ha estat la gota que ha fet vessar el got.

Als motius de la campanya personalment n’afegeixo un altre. Els partits de #noelsvotis son a més els responsables de la Llei de Partits que tant mal està fent a la democràcia…


Aquí teniu el text:
  1. Objectiu de #noelsvotis: Les persones que donem suport a la iniciativa #noelsvotis des dels seus inicis, en vista de l’allau de tergiversacions abocades per polítics i mitjans de comunicació, volem recordar i subratllar que la iniciativa de cap manera promou l’abstenció, i que va sorgir per fer una crida a l’exercici del vot responsable el proper 22-m. La iniciativa demana específicament que no es voti als partits que responen a interessos diferents als de la ciutadania: PP, PSOE i CiU, però recomana que en el seu lloc s’examinen altres opcions. La iniciativa no demana el vot per cap opció concreta: el vot és responsabilitat de cada ciutadà.
  2. Fes de la teva pàgina un cartell electoral: Els carrers són plens de cartells electorals, però moltes persones no es veuen representades en ells: la intermediació fa que la política sigui cada vegada més llunyana al ciutadà. Per a esmenar aquest dèficit democràtic, proposem que tot ciutadà que així ho desitgi pugui convertir el seu bloc, la seva web, el seu mur o el seu twitter en un “cartell electoral” del moviment. Si vols donar suport a aquesta iniciativa, converteix el teu lloc a Internet en un cartell electoral abans de les 24 hores del pròxim dia 20 de maig, amb el logotip de #noelsvotis o de les plataformes amb les que simpatitzi, i el text “ni PP, ni PSOE, ni CiU “.
  3. Col.laboració distribuïda: Et convidem a copiar aquest text i construir pàgines d’enllaços que referenciïn tots els llocs que donen suport a la iniciativa. De la mateixa manera, convidem als altres col.lectius que comparteixen la nostra proposta a que duguin a terme accions similars. La força de la xarxa rau en la distribució i col.laboració entre els seus nodes.
  4. Tu ets l’altaveu: Tan important és la xarxa com el carrer: no et limitis a actuar a internet. Aixeca’t i explica-li a tots els teus coneguts, especialment a aquells més vulnerables a la propaganda en els mitjans de comunicació massius.
  5. No et quedis a casa el diumenge 22. Surt al carrer i exerceix el teu dret al vot. No votis a qui, actuant obertament en contra de la voluntat i interessos dels ciutadans, han convertit la democràcia en una burla de si mateixa. Per la participació democràtica activa: ni PP, ni PSOE, ni CiU.
Un darrer afegitó. El proper 22m, jo no penso votar a cap dels partits amb representació al consistori. Al meu entendre, tots son responsables dels dèfictis democràtics.

Nostàlgia verda

Darrerament s’han produït dos fets que m’han fet sentir una certa “nostàlgia verda”

D’una banda la trobada amb en Marc Viader, que ens va obsequiar al meu germà Manel i mi amb alguns exemplars dels seus llibres públicats sobre el moviment polític verd des de mitjans dels anys 80 a mitjans dels anys 90.
Son dos llibres. El primer en versió castellana i sota el títol d’Ecocupido es va publicar al 2005 amb pròleg del periodista de La Vanguardia Antonio Cerrillo, i cobreix, durant la darrera meitat dels vuitanta, el difícil neixement dels diferents projectes polítics verds. Al 2010 en va sortir la versió revisada i en català amb pròleg d’en Josep Camprubí.
El segon llibre es titula “Ecologismo aún con ecocupido” i, amb pròleg de l’Octavi Piulats, va editar-se al 2010. Aquest abarca la primera meitat dels noranta, época en la que, a Terrassa, vàrem constituir l’assemblea local d’Els Verds i ens vam implicar en la construcció d’aquest espai polític.
Els llibres del Marc Viader acaben poc després del Congrés d’Unitat que varem celebrar a Terrassa d’on va sorgir Els Verds (CEC). Poc va durar aquesta unitat ja que Iniciativa per Catalunya estava a punt d’arribar …
El segon element que m’ha portat a la nostàlgia verda ha estat retrobar-me al meu disc dur amb

“La web verda” de la que en vaig ser responsable als darrers anys dels 90 i principis de segle. Per evitar que es perdi, la he publicat sota el meu domini personal. Allà es poden veure els documents de la 6à Assemblea d’Els Verds, entre d’altres el d’estratègia del que en vaig ser ponent (vist el resultat final, evidentment, un mal ponent). També es poden trobar informacions d’algunes assemblees locals, com la de “Els Verds de Terrassa” i els programes de les eleccions municipals dels anys 1991, 1995 i 1999.
Total, nostàlgia verda pel que podia haver estat i no va ser …
PD: El Marc ens ha dit que disposa d’exemplars per a poder obsequiar a aquells que d’una manerar o un altre van participar aquests anys. Us ho recomano. Qui en volgui pot afegir un comentari al post.

Manifest per una Xarxa Neutral

(Si et sents còmode i representat per aquest text, dóna-li tota la difusió que puguis i vulguis: reprodueix, enllaça’l, tradueix-lo, comparteix-lo, vota’l … totes aquestes coses que pots fer amb total tranquilitat i llibertat gràcies, precisament, al fet que tenim encara una xarxa neutral. Fem possible el seu futur)

Els ciutadans i les empreses usuàries d’Internet adherides a aquest text manifestem:

1. Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, en què la informació flueix de manera lliure, sense cap discriminació en funció d’origen, destinació, protocol o contingut.

2. Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada pràcticament inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’estat de la xarxa actual.

3. Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems mai abans coneguts.

4. Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important amb què compten ciutadans i empreses. La seva naturalesa no ha de ser posada en risc sota cap concepte.

5. Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense erigir-se en “duaners” del trànsit i sense afavorir o perjudicar uns continguts per sobre d’altres.

6. Que la gestió del trànsit en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes s’ha de escometre de forma transparent, d’acord amb criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.

7. Que aquesta restricció excepcional del trànsit per part de les operadores no es pot convertir en una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.

8. Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials pels quals es privilegiï o degradi el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.

9. Que alguns operadors del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per manejar d’acord amb els seus interessos, i aquesta pretensió ha de ser evitada, la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet s’ha de basar en l’interès dels qui la fan servir, no dels que la proveeixen.

10. Que la resposta davant d’aquesta amenaça per a la xarxa no pot ser la inacció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten les llibertats fonamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.

11. Que és urgent i cal instar el Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, a fi de protegir el valor d’Internet de cara al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indissoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que poc tenen a veure amb aquesta.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita debat: els ciutadans i les empreses tenen dret a que el tràfic de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o retardat en funció del tipus de contingut, del protocol o aplicació utilitzat, de l’origen o destinació de la comunicació ni de qualsevol altra consideració aliena a la de la seva pròpia voluntat. Aquest trànsit es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota mandat judicial pot ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.

Europa, i Espanya en particular, es troben enmig d’una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu model productiu, i a un millor aprofitament de la creativitat dels seus ciutadans. La Xarxa Neutral és crucial a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i innovació per a la creació dels innombrables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera colaborativa, i en mercats connectats, afectarà a tots els sectors i totes les empreses del nostre país, el que converteix a Internet en un factor clau actual i futur en el nostre desenvolupament econòmic i social i determinarà en gran mesura el nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra profunda preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu i a legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

El #28N seré un “verd” que votarà #PIRATA.CAT

Fa una vintena d’anys (com passa el temps!) uns quants arreplegats terrassencs que no ens sentíem representats pel model polític establert, i menys encara pels partits polítics tradicionals, vàrem impulsar Els Verds il•lusionats per la “frescor” que els partits verds del nord d’Europa estaven aportant al panorama polític.

Joves i il•lusionats per un “partit antipartit” (com deien els alemanys) que basava la seva actuació en tres peus:

  • Prioritat mediambiental. Tot just es començava a parlar del forat a la capa d’ozó i del canvi climàtic i ni ens imaginàvem al ritme que es degradaria el planet. Dèiem coses com “La terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills”.
  • Justícia social, pacifisme, antimilitarisme, …
  • Democràcia directa. “La política és massa important per deixar-la en mans dels polítics professionals”. Encara recordo el titular del Diari de Terrassa quan varem fer la presentació a la ciutat “Els Verds no creemos en líderes”.

Sabíem que els partits polítics tradicionals, com s’ha demostrat, no servien pels canvis que es necessiten. Les seves estructures poc democràtiques, la seva visió a curt termini, el poder …
Parlàvem de rotació, de no acumulació de càrrecs, de democràcia directa… i no només parlàvem, en aquells moments, els nostres referents del nord d’Europa ho feien.

D’aquells verds, com a Astèrix, ja només queda un petit grup al Vallès Oriental … els romans (ICV), buscant la seva pròpia supervivència, ho van destruir tot … (alguna dia amb ganes escriure sobre això …). Així, ja fa uns quants anys que els partits verds a tota Europa son força homologables a la resta de partits tradicionals.

Durant anys desencantat de la política i de sobte em trobo amb els Pirates de Catalunya, gent jove i amb il•lusió que, sobretot aporten força per la democràcia directa. Han mamat d’Internet i del que significa de col•laboració, de xarxa i de distribució de poder.

I m’he il•lusionat, no ho puc negar. Encara que és cert que avui no comparteixo algunes de les coses que defensen (ens caldrà parlar), és una bona oportunitat de generar una espurna d’il•lusió a un panorama polític força desencisador.

Per tant, el 28N ja no estic orfe, votaré a PIRATA.CAT

PD: De fet em votaré … perquè amb la Carme varem decidir ajudar-los i participar a la candidatura. Ens podeu trobar als llocs 32 i 57 😉

No emprenyis el meu amic!

“Cuando los nazis vinieron a buscar a los comunistas,
guardé silencio,
porque yo no era comunista,

Cuando encarcelaron a los socialdemócratas,
guardé silencio,
porque yo no era socialdemocrata
Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas,
no protesté,
porque yo no era sindicalista,
Cuando vinieron a buscar a los judíos,
no protesté,
porque yo no era judío,
Cuando vinieron a buscarme,
no había nadie más que pudiera protestar.

No anem bé. Les expulsions de gitanos del govern Sarkozy, les amenaces per voler fer un oratori a la zona zero de Nova York, les campanyes municipals contra els vels islàmics ….

Gràcies Europa, gràcies comissària Reding …

PD: Avui ens hem acomiadat del Paco Ligero, pare d’un bon amic, que va morir ahir. Gràcies Pepe per les teves paraules de record que m’han fet pensar quan importants son les persones com el Paco. Una forta abraçada.

Jo aniré a la “mani” del 10-J …

… per què:

  • Tot i no agradar-me l’estatut, aquest ha estat aprovat democràticament, i se perdre i estar en minoria.
  • Considero que l’estat de dret va darrera de la democràcia i que un acord polític aprobat per la ciutadania (parlament català, espanyol i referèndum) ha de ser respectat per tots (també pels tribunals).
La resta, es a dir, la estratègia de partits i institucions al voltant de la “mani”, em costa compartir-la, però, malgrat això, crec fermament que la ciutadania hem d’expressar la nostra possició.

El preu de l’habitatge a Terrassa s’ha estabilitzat al voltant dels 2.650 €/m2

Segons l’índex immobiliari de Fotocasa i l’IESE, des d’agost de 2009 el preu per metre quadrat de l’habitatge a Terrassa està, amb mínimes variacions, al voltant dels 2.650 euros el metre quadrat.

Són deu mesos consecutius d’estabilitat que permeten considerar que el 30% de descens sobre el preu màxim assolit (3.777 €/m2 l’abril de 2007) és la correcció que es podia esperar.

Només em falta que es reactivi la demanda per vendre casa meva;)

Democràcia directa a Terrassa: Molt camí per recòrrer

Acabo de votar a la consulta popular que ha organitzat l’Ajuntament per a decidir el destí de quatre mil·lions d’euros del pressupost municipal.

Soc un ferm defensor dels models de democràcia participativa i directe, encara que sigui conscient dels seus inconvenients, com que passin a primer terme les qüestions “personals” en front de les “col·lectives” (un bon exemple son algunes propostes de les que inicialment es varen presentar). En qualsevol cas, considero que no hi ha res millor que tots participem al màxim a la presa de decissions.
Ara bé, tampoc cal que ens enlluernem. Estem decidint el destí de quatre mil·lions d’euros (euritos com diu “el negre“). Un ridicul 1.5% del pressupost municipal.
En canvi, si que valoro positivament un model que fomenta la participació en base a permetre votar per diferents mecanismes (presencial, mòvil i internet) i que la consulta duri quinze dies. Caldrà veure la participació i valorar-la convenientment.
Finalment, per deformació professional, no m’agrada la debilitat del sistema de votació no presencial. En aquest sentit el model de l’Ajuntament de Barcelona respecte a la consulta de la Diagonal es força més solid.
Entenc a aquells polítics i partits que es dediquen a criticar qualsevol tipus de consulta a la ciutadanía. D’una banda volen desgastar al que goberna a qualsevol preu (siguin del color que siguin), pero sobre tot veuen que com això avanci, el seu model de “política professional” te els dies comptats.
Un passet que esperem que vagi a més, a molt més.

Traducir al castellanoTranslate to English