Madre, yo al oro me humillo;
él es mi amante y mi amado,
pues, de puro enamorado,
de contino anda amarillo;
que pues, doblón o sencillo,
hace todo cuanto quiero,
poderoso caballero
es don Dinero.

Don Francisco de Quevedo

Mentre els eficaços responsables d’interior, Conseller Puig i Ministre Fernández Díaz, es dediquen a crear una cortina de fum amb la gran perillositat que representen aquests violents i organitzadíssims grups anti-sistema; els veritables anti-sistema, aquells que amb les seves actuacions fan que el sistema faci aigües, segueixen guanyant batalles.

La darrera, la inclusió a l’esborrany dels pressupostos d’una amnistia fiscal que, segons els càlculs del Ministre Montoro, farà aflorar 25.000 milions d’euros que significarà 2.500 milions d’euros d’ingressos per l’estat.

A banda dels problemes ètics i estètics de la mesura, posem altres números sobre la taula per veure si es podria fer alguna altra cosa amb el frau fiscal ….

Primer, si es preveu que aflorin 25.000 milions, quants diners «amagats» (bonic eufemisme) hi ha en realitat?. Segons l’Arcadi Oliveres, existeix un estudi de la Universitat Pompeu Fabra que xifra en 80.000 milions anuals els diners que escapen al control del fisc.

Segon, si en lloc de perdonar i fer tributar sols el 10% sobre els diners que aflorin, es tributés el que pertoca pels 80.000 milions, es recaptarien més de 25.000 milions d’euros (pràcticament el que cal «recuperar» enguany de dèficit). Es a dir, amb l’amnistia fiscal estem disposats a recaptar tant sols un 10% del que tocaria recaptar.

Finament, el pressupost de l’Agència Tributària que al 2.009 va arribar fins pràcticament els 1.500 milions d’euros, ha caigut fins a poc més 1.000 milions. Es a dir, menys diners per a investigar i perseguir el frau fiscal.

Tenint en compte que estan en joc més de 25.000 milions d’euros anuals, no valdria la pena augmentar els recursos en la lluita pel frau fiscal, amb més recursos per a la inspecció i la investigació?

Si s’iniciés aquest camí, estic segur que alguns d’aquests perillosos anti-sistema  que tant amoïnen a en Puig i en Fernandez-Diaz (grups d’ethical hacking, per exemple), estarien encantats de posar a disposició dels «bons» els seus coneixements i mitjans per a atrapar als veritables anti-sistema.