La complicada construcció Europea ha produït que la forma de governar Europa es basi en tres institucions. El Parlament, el Consell de la Unió i la Comissió. Dels tres organismes, el Parlament és l’únic que escollim directament, i de fet, tal com s’ha demostrat darrerament les seves decisions son de grans transcendència.
Soc dels que estic convençut que els actuals estats no ens serveixen (és més, son un clar impediment) pel futur d’aquest mon globalitzat. Cada vegada més les legislacions estatals son inaplicables quan els àmbits d’actuació son planetaris. Des d’aquest punt de vista, la construcció europea ha estat (i segueix sent) lenta i ineficaç.
I no soc dels que defenso el model democràtic i el sistema electoral que tenim (poc participatiu i basat en un model d’autoconsum dels partits), però considero que les eleccions al Parlament Europeu és una de les poques escletxes on tenen opcions els vots menys partidistes (tot i que, ja s’encarreguen els de sempre de fer veure que s’està escollint el de sempre …).
He de dir que, tot i que ja havia decidit anar a votar, m’ha animat i alegrat la sentència del Tribunal Constitucional sobre Iniciativa Internacionalista. Al contrari del que va passar a les darreres eleccions a Euskadi, ara la democràcia ha sortit reforçada.
Però tot i així, segueixo sent orfe electoralment. Aquells projectes verds en que vaig participar durant la dècada dels 90, han estat fagocitats pels partits tradicionals que van fer impossible la seva consolidació. A aquestes eleccions porten etiqueta verda tant les llistes d’Izquierda Unida-Iniciativa, com les de ERC, i alguna candidatura independent que, coneixent a alguns dels seus components, és millor ni anomenar ..
Encara em resten uns dies per a decidir el meu vot. És evident que serà un vot amb mandra i sense il·lusió, però, donat el que ens hi juguem, aniré a votar.
Traducir al castellanoTranslate to English
vivirconmenos.santicasas.net 