Darrerament estic emprenyat amb …


Avui em toca ser negatiu …. tinc ganes de dir algunes coses sobre allò que darrerament em fa bullir la sang (com diria en Serrat):

  • L’impudic seguiment mediatic (amb poques excepcions) de la investigació sobre els focs de l’estiu a Horta de Sant Joan. No em puc creure que hi hagi un sol bomber dels que varen participar que no fes tot el possible, en una situació límit, per a evitar desgràcies. Que hi van haver coses que es podien haver fet millor, segur. Però aquesta caçera de bruixes em fa fàstic.
  • Jo si vull els residus nuclears a Catalunya. Tenim les centrals nuclear i no en volem els residus? I que més? Un cop més, els únics que han fet una bona argumentació han estat la gent de Greenpeace.
  • Jo no vull que Barcelona sigui seu del jocs olímpics d’hivern. Estem de broma? Ja n’hi ha prou de fugides endavant i dediquem-nos a construir un futur sostenible.
  • La política dels partits. S’ha de poder fer política sense passar pel peatje dels partits. Els partits estan aconseguint que ni els seus políticis poguin tenir opinió … Dóna que pensar com puja a les enquestes UPyD, i la proposta de candidatura veinal a Manresa.
  • Que es culpi a la tecnología de tots els mals … Que els periodistes es queden sense feina, dels problemes de la industria musical, dels pedòfils, del terrorisme …
  • La nostra incapacitat per a “globalitzar-nos”. El mon es global, ho sabem, pero seguim quedant-nos a casa fent les nostres coses …. i queixant-nos que el mon canvia …
  • Telecinco. No puc més, he d’aconseguir des-sintonitzar les seves emisores a casa. Allò de la “teleescombreria” que es deia fa un anys, sembla cosa de nens ….
Això si …. altres coses segur que “progressen adequadament” …

Traducir al castellanoTranslate to English

Cinqué mes consecutiu amb un preu estable de l’habitatge a Terrassa

Avui, fotocasa ha publicat el seu darrer informe sobre el preu de l’habitatge. Com a resum, durant 2009, tant a Catalunya com a Espanya el preu ha disminuit un 10%. Durante el darrer trimestre aquests descens ha estat inferior a 1 punt.

Respecte a Terrassa, ja son cinc mesos consecutius en que el preu es manté estable. Aquí podeu veure el gràfic:

http://www.fotocasa.es/swf/ofc.swf
Traducir al castellanoTranslate to English

El 2009. Un bon any.

No descobreixo res a ningú si dic que la conjuntura econòmica de 2009 ha estat força dolenta, i en conseqüència l’economia de la majoria de nosaltres n’ha resultat afectada. Ara bé, aquesta situació te la virtut que tots aprenguem a “viure amb menys”.

En aquest sentit considero que el món es millor a finals de 2009 que al principi. Tinc la sensació que hem iniciat una tendència correcte, començant pel multilateralisme impulsat per l’Obama i la resta de la comunitat internacional, per que la terra cada vegada és més plana gràcies a Internet i a les xarxes socials i, en conseqüència el poder s’està redistribuint i reequilibrant. El camí encara és molt llarg, como ho demostra el fracàs de la Conferència de Copenhaguen, però crec que anem en la bona direcció.
A més, personalment, enguany he gaudit molt “dels meus”. M’he casat amb una dona meravellosa i ho varem celebrar amb la nostra gent (fills, pares, germans i amics en general). Ho vàrem gaudir tant, que encara ho anem assaborint amb els records. He gaudit molt veient com el meu fill Albert es va convertint amb un homenet. Encara que també ha estat una any amb algun cop dur, especialment, per la pèrdua de la iaia Oliva, la mare de la Carme. Així és la vida …
Finalment, enguany he gaudit molt a la feina. Una conjuntura econòmica desfavorable fa que s’estrenyin les dents i s’aguditzi l’enginy. Gràcies a això, enguany hem assolit fites importants, que ens permeten afrontar 2010 amb il·lusió:

Es a dir, que a pesar de la situació econòmica, que ha fet que encara no hagi pogut vendre la meva casa, el 2009, per a mi ha estat un bon any, que em fa afrontar el 2010 amb molta força.

Traducir al castellanoTranslate to English

Menys estats, menys partits. Més democràcia directa.


Com ja es preveia, la conclusió la Cimera de Copenhaguen ha estat un fracàs. Han pesat més els interesos dels estats (que no son exactament el mateix que els de les persones que en formen part) que l’interès global. Una cosa semblant al que ha passat als darrers anys tant en la construcció europea com en les decisions de la ONU.

Fa anys que se senten veus que anuncien la crisi del model dels estats-nació. La mateixa Unió Europea ho considerava quan va apostar pel Principi de Subsidiaritat (poc aplicat, per cert). Però els estats actuals no volen desapareixer i volen mantenir el seu model.
Els partits polítics, sobre els que s’assenta l’actual model polític de les democràcies representatives (especialment les occidentals), son els primers interessats en que tot segueixi igual. Fa anys, alguns pensàvem que el problema eren els partits polítics “tradicionals”, i vàrem intentar construir partits polítics “alternatius”, com podien ser Els Verds. L’actual sistema polític els ha acabat engolint.
Però estem a punt de començar l’any 2010, i el desenvolupament d’Internet, i en especial del model 2.0 està fent que les coses canviin més ràpidament del previst. Hi ha diversos exemples (globals i locals) que ho corroboren:
L’elecció de Barak Obama com a president dels EUA, precedida per l’elecció com a candidat del partit democrata, sense el recolzament del partit, i basat en bona part del suport aconseguit gràcies a les xarxes socials.
Les consultes sobiranistes a diferents pobles de Catalunya, que ha deixat als partits catalans en “fora de joc” i que no han sabut com reaccionar. Milers de persones col·laborant, al marge de les estructures dels partits, y movilitzant a un bon grapat de ciutadans enfront un estat, l’espanyol, que definitivament no ens entèn, i que en conseqüència no ens serveix (com demostra l’editorial conjunta dels diaris catalans i el suport recollit a les xarxes socials).
Les iniciatives internacionals, al marge de les estructures estatals i econòmiques, en productes de programari lliure, de sistemes de copyleft, creative commons i d’altres, que estan obligant a resituar els conceptes de propietat intelectual, mercats i economía.
La reacció internauta en front de la “Disposició Sinde” colada amb nocturnitat a l’anomenada Llei d’Economia Sostenible. En poques hores es va consensuar un manifest que, a través de blogs, facebooks i twitters es va distribuir per tot arreu i que va provocar que el Zapatero haguès de fer unes declaracions assegurant que “no es tancaria cap web” (altre cosa es la credibilitat de les afirmacions del Zapatero).
Per a mi, aquests exemples demostren bàsicament que a bona part dels ciutadans ens importa la política, pero que no ens sentim representats ni pels partits ni pels estats. És més, no volem que ens representi ningú. Volem dir la nostra directament. Volem democràcia directa.
Segurament encara estem a l’inici d’un camí que es fa dificil saber quin serà el seu final. Un camí que estarà ple de reptes i riscos. Pero no tinc cap dubte que La Terra i La Humanitat, seguint la llei de l’evolució, deixaran pel camí aquelles estructures que no ens permeten avançar cap a un futur millor i viable.

Traducir al castellanoTranslate to English

Ha tocat fons el preu de l’habitatge a Terrassa?

Tots aquells que tenim un habitatge en venta estem esperant que els possibles compradors deixin d’esperar (valgui la redundància) que els preus del mercat immobiliari s’estabilitzin.

Fa mesos que segueixo els diferents índexs de preus d’habitatge que es van publicant. Un d’ells (Fotocasa – prou repesentatiu pel volum d’habitatges que gestiona) sembla indicar que això ja està passant. Als darrers dos mesos el preu ha pujat una mica.

Per exemple, el preu d’un habitatge de 180 m2 (com el meu :)), ha tingut aquesta evolució:

Mes Preu m2 Preu habitatge Baixada
abr-07 3.777 € 679.860 €
sep-09 2.630 € 473.400 € 30,4%
nov-09 2.652 € 477.360 € 29,8%
Des del punt més alt (Abril de 2007), el preu de l’habitatge a Terrassa (i segons els habitatges que han format part de la base de dades de Fotocasa) ha tingut un gens despreciable descens del 30% (pel que m’afecta, podriem dir que la meva casa ha perdut més de 200.000 euros de valor, que millor ni pensar-ho).
Hi ha persones que encara creuen que baixaran més. Jo sincerament crec (i espero) que no. El temps ho dirà.

Traducir al castellanoTranslate to English

Manifest: “En defensa dels drets fonamentals a Internet”

Davant la inclusió a l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1. – Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. – Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. – Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest, elaborat de forma conjunta per diversos autors, és de tots i de cap. S’ha publicat en multitud de llocs web. Si estàs d’acord i vols sumar-te a ell, difon-lo per Internet.

Contratación Pública contra las Pymes


Profesionalmente he tendido a colaborar con Pymes. No ha sido una decisión premeditada. El camino me ha llevado hacia ello porque ha sido donde he encontrado proyectos innovadores, gente emprendedora y, fundamentalmente, motivación.

No hace falta repetir otra vez la importancia de las Pymes en la economía catalana y española, y sobre todo, la cantidad de talento que albergan. Que están más implicadas en el territorio, en la sociedad que les envuelve y en su mercado laboral.
Pues a pesar de su importancia, siguen siendo las grandes marginadas en la contratación pública (y también por el crédito de las entidades financieras, no lo olvidemos). La reforma de la ley de contratación del 2007, desde mi punto de vista, ha sido un rotundo fracaso.
Por una parte, debía aumentar la transparencia en la contratación pública. Los últimos casos acontecidos demuestran su fracaso.
Por otra, obviamente las pymes seguimos teniendo serios problemas para resultar adjudicatarios de los contratos, a pesar de que en muchos casos los conocimientos necesarios están precisamente en las pymes. En la mayoría de los casos no podemos pasar del famoso “Sobre A”. Para ello, debemos inventar sistemas rocambolescos que nos permitan presentarnos mediante un Primo de Zumosol, que convenientemente “clasificado”, nos cobrará el conveniente peaje. Sistemas de “clasificación” inventados sólo para facilitar las tareas a los órganos de contratación, y que obviamente solo pueden soportar las empresas con una gran estructura, y que en consecuencia dejan fuera a las Pymes.
En otros casos, y dado que las Pymes somos las que tenemos el conocimiento, nos utilizan para “aprender” y para que les ayudemos a redactar los pliegos, que, finalmente serán adjudicados a los de siempre.
Y luego hay quien habla que debemos potenciar el talento y virar hacía una economía sostenible.
¿Pintamos algo las Pymes en ello?

Translate to EnglishTraduir al català

Mariscal forever!


Soc dels que crec que la vida es construeix acumulant casualitats. Aquest cap de setmana se n’ha produit una altre que m’ha fet reviure vells temps…

El dissabte teniem planificat un viatje en globus que ens van regalar el meus cosins pel nostre casament. Havíem escollit volar per l’empordà, i quan ens vam aixecar feia tant vent (aquesta tramuntana …) que es va cancel·lar la sortida. Ja que hi erem, varem decidir amb la Carme passar el dia pel empordà, vam pujar caminant al Castell de Montgrí i vam anar a la platja a l’Estartit. A l’Estartit eren les festes de Santa Anna i ens vam quedar a passar la nit: Habaneres, concert de Jazz a l’Hotel, i cap al Mariscal a fer una copeta …
El Mariscal es un bar musical i sala de concerts de l’Estartit, que vam descobrir ara farà uns vint anys amb els amics (obviament, també de casualitat), on el seu propietari (el Llorenç) és un crack del rock&roll i derivats … Té una colecció de més de 50.000 discs, i desprès de 30 anys, al Mariscal s’han celebrat prop de 5.000 concerts. Al seu moment va ser un gran descobriment, i durants uns quants anys varem anar pujant cada any a disfrutar de la música, del ambient, dels amics i de les festes.
Ara feia uns quants anys que no hi habia anat, i allò d’anar a fer una copeta al Mariscal es va convertir en passar-hi tota la nit disfrutant del concert dels Kaponata Hen (uns cracks), ballant i ballant. En motiu del retrobament, el Llorenç em va regalar el CD del 20è aniversari (encara no té el del 30è), amb el compromís de tornar per a cel·lebrar el 30è.
En un mon on cada vegada tot te una durada més curta, és un veritable plaer trobar-se gent com el Llorenç i projectes com el Mariscal que, passant els anys, guanyen en solera i caliu.
Gràcies Llorenç. Mariscal forever!
PD: Si, ja se que fa massa dies que no publico posts, però es que entre el casament, la feina i el viatje a Cuba he estat desconnectat. Espero recuperar un ritme de publicació adeqüat.

Traducir al castellanoTranslate to English