Categoría: Politica

El 0,1% de avales para el #20N es bueno para los minoritarios (como @partit_pirata)

Santi Casas6 comentarios

UPDATE (16/09/2011): La Junta Electoral Central acaba de publicar la instrucción que relaja los requisitos para la recogida de firmas, como ya preveía.

Es cierto que el poder tiende a perpetuarse  y que, óbviamente, los partidos políticos «grandes» ponen (y pondrán) impedimentos para que nuevos partidos puedan obtener representación en las instituciones. Personalmente no creo que sea el caso de la última reforma de la normativa electoral. Todo lo contrario.

Hasta ahora no había ningún requisito para presentarse a las elecciones, lo que provocaba que cinco personas se juntaban, iban al notario, legalizaban un partido y ya podian presentarse a las elecciones. La mayoría de ellos, incluso, tenían problemas para «llenar las listas». ¿A quien pensaban que representaban?

Recoger alrededor de 5.000 avales en la circunscripción de Barcelona (aprox 4 millones de habitantes), me parece razonable para demostrar un mínimo de representatividad.

El modelo anterior, al contrario de lo dicho y escrito ultimamente, perjudicaba a los minoritarios que tenían un mínimo de representatitividad. Eso lo sabemos muy bién aquellos que participamos en el intento de consolidar una opción política verde. Al margen de las candidaturas mínimamente representativas siempre surgian otras «fantasmas» con nombres «verdes» que lo único que conseguian era dividir el voto e impedir conseguir representación institucional. Sin esta división debida a candidaturas fantasma, Los Verdes hubieramos conseguido, en candidatura independiente, representación en el Parlamento Europeo en las elecciones del año 89. Nunca sabremos que hubiera pasado después …

En consecuencia, tener que conseguir el 0,1% de los avales ofrece ciertas garantías que los partidos minoritarios no tendran competencia de candidaturas «fantasmas». Además, el propio hecho de conseguir los ávales es una forma de empezar la campaña 😉

Otra cosa es como se ejecute (forma de «certificar» las firmas, etc ..). Es de esperar que no sea fàcil …

Por cierto, http://joavalo.pirata.cat/ ¿y tú?

Fotocopia compulsada del DNI

Santi Casas1 comentario

Este es un «post de servicio», dado que para un determinado trámite administrativo me han requerido una fotocopía compulsada de mi DNI y lo he conseguido 😉

Lo primero que quiero decir es que es poco justificable que, casí 20 años después de la aprobación de la Ley de Procedimiento Administrativo (Ley 30/1992), se sigan solicitando en muchos procedimientos fotocopias de DNI y, en algunos casos, fotocopias compulsadas, sin considerar que las AAPPs no deben pedir datos que ya tienen, y, deben considerar criterios de «proporcionalidad» …. Pero bueno, esto es otra guerra …
A lo que vamos, ¿donde y como se puede conseguir una fotocopia compulsada del DNI?
Como regla general la «compulsa» (cotejo según la Ley 30/1992) la realiza el registro de entrada donde se realiza el procedimiento. No era mi caso ya que yo estoy en Terrassa y el organismo receptor (y su registro) estaba en Madrid, y yo tenía que mandar la documentación por correo certificado …
En consecuencia, la alternativa es que el «cotejo» lo realice el organismo emisor del documento, en este caso la Dirección General de la Policia, que tenemos la «suerte» que dispone de comisarias distribuidas por todo el territorio …
Dado que no he encontrado en Internet ningún sitio de la policia donde explique como solicitar la compulsa, explico como lo he conseguido yo en la Comisaria de Terrassa.
  • La compulsa la realizan en la «mesa 1», que en Terrassa es la mesa donde se van a recoger los documentos (NIE, etc ..). Es decir, que no hay que «meterse» en las colas del DNIe, ni otras … (a mí me han hecho hacer la cola por pardillo …).
  • A la «mesa 1» hay que llevar DOS fotocopias (una para tí y una para ellos). Si llevas una sola, te mandan a hacer otra (mi caso ….)
  • Las fotocopias deben tener el anverso y el reverso del DNI en linea, en la misma página arriba del todo (en las mias el DNI estaba en medio, y no les ha gustado ….)
Con todo esto, conseguir la compulsa de la fotocopia es algo inmediato.
Claro, la pregunta es … y ¿donde está la Administración Electrónica?. Cada vez que me acerco a hacer trámites con AAPP me doy cuenta lo lejos que estamos …

Igualtat, pluralitat i democràcia #acampadaTRS #motivosparael19j #motiuspel19j

Santi Casas1 comentario

Diu l’apartat 3 de l’article 21 de la Declaració Universal dels Drets Humans:

La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.

Una democràcia que no respecti els «drets humans» no se com s’hauria de dir …

Un exemple. Suposem que som quatre persones, i tres (majoria absoluta) decidim que la quarta, a partir d’ara, no te dret a vot. Podem dir que és una decisió democràtica?. Això és el que ha passat durant un temps a Euskadi.

Un altre exemple. Al Regne Unit, fa unes setmanes, s’ha celebrat un referèndum per a reformar el sistema electoral per a fer-lo més proporcional (i per tant, més representatiu). Ha guanyat el «no». És a dir, la majoría (que voten als partits grans) no han acceptat que els vots als partits petits tinguin el mateix valor. Que us penseu que passaria en un referèndum aquí?
A més, encara resta camí per aconseguir el sufragi universal. Quantes persones que viuen (i intenten treballar) a Terrassa no han pogut votar a Terrassa? En conseqüència, fins a quin punt l’Ajuntament escollit es fonamenta en la voluntat popular tal com reclama l’esmentada Declaració?

En democràcia, les majories han de respectar la igualtat i la pluralitat. Es a dir, les minories.

Ara bé, les minories també han de respectar les majories.
Tot i que la nostra democràcia es manifestament millorable (i personalment treballaré per a millorar-la), no te res a veure amb una dictadura. No comparteixo en absolut el que es diu de «li diuen democràcia però no ho és».
El moviment del #15m, les acampades, etc … està sent molt important. Als meus 44 anys no he viscut res semblant. Però no ens equivoquem, som minoria. Per tant, si volem que ens respectin hem d’assumir el que som i el que representem. No som «el poble». En som una part, important, però sols una part (per tant, fora el cartell de «la plaça del poble»).
Igualment, en aquests moments, els que defensen continuar amb les acampades son minoria i, democràticament haurien d’acceptar la decisió de la majoria. En democràcia cal saber guanyar, però sobretot, cal saber perdre.
Hem de respectar la pluralitat i totes les opcions. Les «esquerres clàssiques» tenen tendència a tractar com a il·legítims els governs de dretes. No és això companys, no és això.

Defensaré a on calgui la legitimitat de defensar qualsevol idea, encara que estigui a les antípodes del meu pensament.

La democràcia no és un sistema senzill.
Cal que tots el que hi participem tinguem una actitud tolerant que ens permeti posar-nos al lloc de l’altre i que siguem capaços de pensar que podem estar equivocats.
Ens cal aquest esforç.

L’Ajuntament de #Terrassa menys representatiu #acampadatrs

Santi CasasDeja un comentario
Passats el 15M i el 22M, i llegides diverses reflexions sobre els resultats a Terrassa (per exemple aquí, aquí ..), i tenint en compte que avui encara es manté a Terrassa (i a la majoria de llocs) l’acampada surgida del moviment del #15m i de «Democràcia Real Ja!», he volgut estudiar els números de les darreres eleccions municipals a Terrassa i intentar comprendre fins a quin punt la denúncia de poca representativitat és certa.
He considerat que el nou govern estarà format per PSC i IC (algú en te algún dubte?).

Per a això he revisat els resultats de les tres darreres eleccions per a poder veure la evolució del vot.
Veiem primer els números absoluts.

2003 2007 2011
Electors 145.074 149.132 149.178
Blancs 1.105 2.071 3.294
Nuls 253 305 1.014
Total Vots 78.900 66.054 72.618
Vots a electes 76.673 59.755 59.109
Vots no electes 2.227 6.299 13.509
Vots a govern 52.870 40.246 29.717
Vots a oposició 23.803 19.509 29.392

El primer que resulta rellevant és l’enorme increment de vots a opcions que no aporten representació. Des de el 2003, els vots en blanc s’han multiplicat per tres, els nuls per cuatre i els vots a candidatures sense representació per 6. És evident que en això ha tingut impacte el fet que ERC no hagi aconseguit superar aquesta vegada la barrera del 5%, però sense tenir-ho en compte els resultats seguirien sent molt rellevants.
En números relatius, això significa que, sobre el total de vots emesos, el Ple de l’Ajuntament ha passat d’estar recolzat pel 97% dels vots al 80%. És a dir, una de cada cinc persones que ha votat no està representada al ple.
També és rellevant veure que, sobre el total d’electors, els votants als partits del govern han baixat del 36% al 20%. Dit d’altre manera, sols una de cada cinc persones amb dret a vot ha votat al futur govern. Cal que ho tinguin en compte.
Si veiem en grafic pastís, la evolució en el repartiment de vots entre vots a no electes, vots a govern i vots a electes que no formaran part del govern (oposició).
Com es pot veure, el vot emés sense representació ha passat d’un vot minoritari (3%) a una part rellevant del pastís (19%).
Valorar l’impacte electoral del moviment #15m, #noelsvotis, etc .. és força dificil, però como a mínim podem dir que, cada vegada és més veritat que no ens representen.

Propuestas de mejora democrática para #consensodeminimos #15m #acampadatrs

Santi CasasDeja un comentario

Para no perderlos, transcribo (y amplío) como puntos en el blog los «tuits» publicados hoy al respecto de la mejora democrática:

  • Es más importante la democracia directa (ILPs, referendums, eVoto) que la reforma de la ley electoral.
  • La circunscripción única no tendrá consenso, como mucho autonómica. Con circunscripciones grandes la Ley de Hondt no tiene problemas de proporcionalidad.
  • Eliminar % mínimo para entrar. No es excusa que se «radicalice» el parlamento. Democracia es asumir que todos tienen los mismos derechos políticos, incluso nuestro mayor enemigo.
  • Firma electrónica (DNIe y otros) en las ILPs y obligación de referendum si no se aprueba en parlamento/pleno. Eliminar las limitaciones de las ILPs. ¿Por que pude legislar más el parlamento que el pueblo?
  • Funcionamiento democrático de los partidos. Obligación de voto secreto para confeccionar las listas.
Aprovechando la movilización que han supuesto las acampadas, el propio #consensodeminimos se podría tramitar como una ILP.
Nota: ILP – Iniciativa Legislativa Popular (Art. 87.3 de la Constitución)

La meva reflexió m’ha portat a … #votnul #e11t #acampadatrs #15m

Santi CasasDeja un comentario

Aquesta darrera setmana ha estat «estupenda». Estic emocionat, meravellat, il·lusionat i molts altres «ats» (si, també cabrejat amb alguns …). Però demà toca votar i, desprès del que està succeint ha estat força complicat decidir el sentit del meu vot.
Per a si algú li pot servir d’alguna cosa, he decidit fer pública la meva reflexió (suposo que no és il·legal, encara que desprès de les darreres decisions de la JEC, el TS i el TC ja m’ho crec tot).
No és la primera vegada que votaré nul, i per tant ja se les possibles conseqüències dels diferents tipus de vots. Resumeixo les diferents opcions que tenia:

  • El vot al PSC, CiU o PP està descartat d’entrada ja que he estat recolzant la proposta de #noelsvotis.
  • IC (encara em resisteixo a posar-hi la V al darrera), pel meu passat verd i per l’estafa que va començar al 95 (on varem haver de demanar el primer vot nul) també està descartada.
  • Dels presents a l’ajuntament sols quedaria ERC. Una vegada els vaig votar. Hi comparteixo algunes coses, però n’hi ha més i més importants que no (bàsicament pensar que «el» problema es Espanya i que és el nostre enemic).
  • Resten 13 candidatures!!! No les faré totes :). He de reconèixer que no les conec totes, algunes hi tinc coneguts (les CUP o SI) que son gent de fiar, d’altres no les votaria mai (PxC), i d’altres senzillament no se qui son. Crec (i em puc equivocar) que és molt difícil que cap d’elles tingui possibilitats reals de superar el 5%. En aquest cas qualsevol vot a una d’aquestes candidatures fa que la barrera del 5% sigui més difícil d’assolir per a qualsevol d’elles. Com que cap d’elles em fa suficientment el pes (si ens haguéssim presentat PIRATA.CAT a Terrassa ho tindria més fàcil 😉 ) no es justifica el meu vot.

  • El vot blanc, com ja s’ha explicat a molts llocs, te el mateix efecte. Més vots vàlids, per tant més difícil superar el 5%.
  • Total, que sols hem queda abstenir-me o votar nul, que te el mateix efecte directe sobre els resultats. Cap. No son vots vàlids. Ara bé, el vot nul es podrà comptar, es un vot diferenciat que ha anat pujant a cada elecció. És un vot de protesta. Per tant, m’inclino per aquesta opció. Com que cap candidatura em fa suficientment el pes escullo la que menys mal fa als partits petits.
I fins i tot, m’he fet una papereta per agrair el que estan fent totes les persones que participen a les acampades i del moviment del #15m.

#noelsvotis: Per un vot responsable, també a #Terrassa #e11t

Santi CasasDeja un comentario
Reprodueixo el text de la campanya, tot i que mai he estat partidari de demanar (o demanar en negatiu en aquest cas) el vot. Sempre he cregut que cada persona ha de tenir els seus propis criteris per a exercir lliurement el seu dret a vot i demanar el vot es poc menys que pendre als votants per tontos. Ni quan vaig ser candidat pels Verds vaig demanar el vot a ningú.


M’adhereixo a la campanya per que crec que està en joc alguna cosa més important que el resultat electoral. Està en joc la democràcia. El desallotjament policial d’aquest matí de la gent que estava acampada a Sol a Madrid (#acampadasol) ha estat la gota que ha fet vessar el got.

Als motius de la campanya personalment n’afegeixo un altre. Els partits de #noelsvotis son a més els responsables de la Llei de Partits que tant mal està fent a la democràcia…


Aquí teniu el text:
  1. Objectiu de #noelsvotis: Les persones que donem suport a la iniciativa #noelsvotis des dels seus inicis, en vista de l’allau de tergiversacions abocades per polítics i mitjans de comunicació, volem recordar i subratllar que la iniciativa de cap manera promou l’abstenció, i que va sorgir per fer una crida a l’exercici del vot responsable el proper 22-m. La iniciativa demana específicament que no es voti als partits que responen a interessos diferents als de la ciutadania: PP, PSOE i CiU, però recomana que en el seu lloc s’examinen altres opcions. La iniciativa no demana el vot per cap opció concreta: el vot és responsabilitat de cada ciutadà.
  2. Fes de la teva pàgina un cartell electoral: Els carrers són plens de cartells electorals, però moltes persones no es veuen representades en ells: la intermediació fa que la política sigui cada vegada més llunyana al ciutadà. Per a esmenar aquest dèficit democràtic, proposem que tot ciutadà que així ho desitgi pugui convertir el seu bloc, la seva web, el seu mur o el seu twitter en un «cartell electoral» del moviment. Si vols donar suport a aquesta iniciativa, converteix el teu lloc a Internet en un cartell electoral abans de les 24 hores del pròxim dia 20 de maig, amb el logotip de #noelsvotis o de les plataformes amb les que simpatitzi, i el text «ni PP, ni PSOE, ni CiU «.
  3. Col.laboració distribuïda: Et convidem a copiar aquest text i construir pàgines d’enllaços que referenciïn tots els llocs que donen suport a la iniciativa. De la mateixa manera, convidem als altres col.lectius que comparteixen la nostra proposta a que duguin a terme accions similars. La força de la xarxa rau en la distribució i col.laboració entre els seus nodes.
  4. Tu ets l’altaveu: Tan important és la xarxa com el carrer: no et limitis a actuar a internet. Aixeca’t i explica-li a tots els teus coneguts, especialment a aquells més vulnerables a la propaganda en els mitjans de comunicació massius.
  5. No et quedis a casa el diumenge 22. Surt al carrer i exerceix el teu dret al vot. No votis a qui, actuant obertament en contra de la voluntat i interessos dels ciutadans, han convertit la democràcia en una burla de si mateixa. Per la participació democràtica activa: ni PP, ni PSOE, ni CiU.
Un darrer afegitó. El proper 22m, jo no penso votar a cap dels partits amb representació al consistori. Al meu entendre, tots son responsables dels dèfictis democràtics.

Nostàlgia verda

Santi CasasDeja un comentario

Darrerament s’han produït dos fets que m’han fet sentir una certa «nostàlgia verda»…

D’una banda la trobada amb en Marc Viader, que ens va obsequiar al meu germà Manel i mi amb alguns exemplars dels seus llibres públicats sobre el moviment polític verd des de mitjans dels anys 80 a mitjans dels anys 90.
Son dos llibres. El primer en versió castellana i sota el títol d’Ecocupido es va publicar al 2005 amb pròleg del periodista de La Vanguardia Antonio Cerrillo, i cobreix, durant la darrera meitat dels vuitanta, el difícil neixement dels diferents projectes polítics verds. Al 2010 en va sortir la versió revisada i en català amb pròleg d’en Josep Camprubí.
El segon llibre es titula «Ecologismo aún con ecocupido» i, amb pròleg de l’Octavi Piulats, va editar-se al 2010. Aquest abarca la primera meitat dels noranta, época en la que, a Terrassa, vàrem constituir l’assemblea local d’Els Verds i ens vam implicar en la construcció d’aquest espai polític.
Els llibres del Marc Viader acaben poc després del Congrés d’Unitat que varem celebrar a Terrassa d’on va sorgir Els Verds (CEC). Poc va durar aquesta unitat ja que Iniciativa per Catalunya estava a punt d’arribar …
El segon element que m’ha portat a la nostàlgia verda ha estat retrobar-me al meu disc dur amb

«La web verda» de la que en vaig ser responsable als darrers anys dels 90 i principis de segle. Per evitar que es perdi, la he publicat sota el meu domini personal. Allà es poden veure els documents de la 6à Assemblea d’Els Verds, entre d’altres el d’estratègia del que en vaig ser ponent (vist el resultat final, evidentment, un mal ponent). També es poden trobar informacions d’algunes assemblees locals, com la de «Els Verds de Terrassa» i els programes de les eleccions municipals dels anys 1991, 1995 i 1999.
Total, nostàlgia verda pel que podia haver estat i no va ser …
PD: El Marc ens ha dit que disposa d’exemplars per a poder obsequiar a aquells que d’una manerar o un altre van participar aquests anys. Us ho recomano. Qui en volgui pot afegir un comentari al post.