Obsesiones “Abiertas y Libres”

Estamos viviendo una época apasionante con debates globales de alto nivel en la que, por primera vez en la historia, estamos participando directamente los personas, opinando y actuando.

Es evidente que el mundo no volverá a ser lo que era en esta tierra “plana” y transparente que nos tocará vivir. Se están redefiniendo a pasos agigantados conceptos como la identidad, la privacidad o la propiedad intelectual. En este sentido, aunque soy un firme defensor de la neutralidad de la red, no sufro por los intentos de “corto alcance” de los que quieren controlarla y censurarla. La propia red, tal y como lo es, lo impide (los problemas que tienen los gobiernos como China para controlarla solo demuestran que es cuestión de tiempo …).

En este entorno decidí ayudar y participar en PIRATA.CAT, para poder defender mis ideales de democracia y transparencia, a pesar que alguna pequeña cosa me chirria.

Una de las pequeñas cosas que me chirría es lo que llamo “Obsesión anti-Microsoft”.

Antes que nadie me acuse de esconder intereses ilegítimos, que se sepa que he tenido (y sigo teniendo) relación con Microsoft y con otros muchos fabricantes de software a lo largo de mi trayectoria tecnológica y profesional.

Para empezar, pemitidme hacer un poco de historia

A finales de los 80 los “Sistemas Abiertos” eran Sistemas Unix. De hecho en nuestra compañía deciamos que teníamos “Soluciones en Sistemas Abiertos”. Hasta ese momento, la mayoría de sistemas eran “propietarios”. Un mismo fabricante de la computadora lo gestionaba todo (hardware, sistema operativo, lenguages de programación, bases de datos …) y era materialmente imposible migrar de un sistema a otro.

En los 80 los sistemas se abrieron en dos sentidos:

  • Por una parte IBM lanzó el “PC” (como respuesta a los microordenadores de Apple) y acordó el sistema operativo con Microsoft. Lo importante del caso es que IBM acabo permitiendo que surgieran los “clónicos” que eran ordenadores con hardware similar al de IBM en los que también se podia instalar el sistema operativo de Microsoft. Fue un paso hacia la apertura. Ya no dependíamos de un solo fabricante respecto al hardware. Esto aplicó fundamentalmente a la microinformática.
  • El otro camino de la apertura fueron los sistemas Unix-like. No voy a entrar en el detalle de toda la familia Unix de la época, pero debo decir que con hardware muy diverso y sistemas diferentes pero basados en Unix (IBM AIX, HP-UX, Digital Ultrix, NCR Tower, Sperry … SCO Xenix, Novell UnixWare …), conseguiamos “portar” nuestras aplicaciones de un sistema a otro. A éste modelo era al que llamábamos sistemas abiertos y en los que personalmente trabajé durante muchos años. Aquí hablábamos de miniinformática.

El siguiente paso fue separar los datos de las aplicaciones, lo que, en el ámbito de las aplicaciones de gestión se produjo gracias a las bases de datos relacionales (Oracle, Informix, Microsoft SQL Server, SyBase … MySQL, PostgreSQL) basadas en un lenguaje común, el SQL. En el ámbito de la ofimática ,veniamos de modelos de datos propietarios (WordStar, WordPerfect, Lotus 1-2-3), cuando Microsoft lanzó Office, obviamente con un modelo también propietario.

Hasta este momento el debate del software de aplicación estaba entre el desarrollo a medida o la compra de un “paquete”. En ambos casos el software se pagaba.

Fue a inicios de los 90 cuando Linus Torvalds lanzó la primera versión de Linux en un modelo “free and open source” similar al que Richard Stallman llevaba unos años promocionando en GNU. Debo decir (si me callo reviento … xD), que no es en absoluto comparable lo que Torvalds o Stallman han aportado tecnológicamente a lo que aportaron los “padres” del Unix y del C (Ritchie, Tompson, Kernighan y otros). La aportación de los primeros no fue tanto tecnológica (aunque a menudo les han dado a ellos las medallas), como del modelo de propiedad y distribución del software, que evidentemente también tiene mucha importancia.

El hecho que, en un momento determinado, Microsoft copara el mercado de los sistemas operativos de escritorio (con Windows) y de las aplicaciones ofimàticas (con Office) y que, con sus actuaciones (a menudo intentaba evitar la aparición de estándares, o incluso, basándose en su poder en el mercado implementaba “sus” estándares) intentara mantener “sine die” dicho monopolio hizo que se empezara a considerar “el demonio” (The Evil) en el ámbito TIC. Obviamente, su competencia en el ámbito del software propietario, se sumó directa o indirectamente al linchamiento

Personalmente, mantengo la idea que algo es “abierto” cuando me permite cambiar. Nada tiene que ver con el modelo de propiedad del software. Son los “estándares” abiertos y libres los que hacen que los sistemas (propietarios o no) sean abiertos. El desarrollo de los estándares en el ámbito de las TIC ha recibido un fuerte impulso desde la generalización de Internet. Los cuerpos de estandarización (IETF, ISO, OASIS, ECMA, ETSI, la propia ONU …) han tenido mucho trabajo en los últimos años. Pero los cuerpos de estandarización también están sometidos a conflictos de intereses. En dichos organismos convergen fabricantes, estados, organismos públicos, etc … cada uno de ellos con sus (legítimos) intereses. En los últimos años he participiado en diversos de ellos por diversos temas, y he podido observar como cada uno defiende sus intereses, a veces de forma no demasiado ética.

En cualquier caso, sigo creyendo firmemente que la “apertura” de los sistemas dependerá en gran manera del trabajo de dichos organismos. En este sentido, la publicación del ISO 29500 (los que utiliza Microsoft en Office a partir de 2007), creo que es una de las mejores noticias en pro de la “apertura” de los últimos tiempos. La verdad, no he conseguido entender que se critique a la vez a Microsoft por mantener formatos cerrados, y por abrirlos.

A fecha de hoy, es evidente que el modelo “free and open source” ha tenido un éxito importante. Yo he participado en el desarrollo de soluciones “open source” y, como casi todos, he utilizado soluciones “open source” tanto en el ámbito personal como profesional. Es un modelo que ha venido para quedarse. Ahora bién, como siempre, “no es oro todo lo que reluce”. He conocido demasiados proyectos que, bajo la buena imagen del “open source”, lo único que han servido ha sido para que dinero público se dedicara a dar negocio a grandes empresas TIC

Al final, es el usuario el que elige, y éste debe estar espectante de no quedar en manos de una única compañía y sus intereses. Para ello son fundamentales los estándares libres y abiertos. Sobre el modelo de propiedad del software, cada vez tendrá menos importancia. Cada vez más el software solo es una parte de la infraestructura que nos provee del servicio (Google, Facebook, iTunes …). A estos que van de “don’t be evil”, seguramente es a los que habrá que vigilar, y olvidarse ya de la “Obsesión anti-Microsoft”.

Little Brother de Cory @Doctorow en castellano para Kindle

A raiz de la Asamblea General de la internacional de Partidos Piratas celebrada en Praga donde Cory Doctorow realizó una estupenda charla, me propuse leer su novela Little Brother, de la que tan buenas referencias tenía.

Para leer novelas, tarea que me relaja, prefiero hacerlo en mis lenguas maternas (catalán o castellano). Dado que hace poco adquirí un fantástico Kindle, me dispose a comprar el eBook en la tienda de Amazon y … solo estaban las versiones en papel.

Navegando por Internet, encontré una traducción al castellano realizada por Claudia de Bella y convertida a formato ePub por Santiago Benejam Torres. Fue en este momento cuando descubrí que mi fantástico Kindle no lee ePUB (WTF!). Total, que lo convertí a formato MOBI para poder leerlo en mi Kindle y lo publico para aquellas personas que lo puedan estar buscando.

Aquí podéis descargarlo: Little Brother Spanish Kindle Format

Amnistia fiscal pels veritables anti-sistema

Madre, yo al oro me humillo;
él es mi amante y mi amado,
pues, de puro enamorado,
de contino anda amarillo;
que pues, doblón o sencillo,
hace todo cuanto quiero,
poderoso caballero
es don Dinero.

Don Francisco de Quevedo

Mentre els eficaços responsables d’interior, Conseller Puig i Ministre Fernández Díaz, es dediquen a crear una cortina de fum amb la gran perillositat que representen aquests violents i organitzadíssims grups anti-sistema; els veritables anti-sistema, aquells que amb les seves actuacions fan que el sistema faci aigües, segueixen guanyant batalles.

La darrera, la inclusió a l’esborrany dels pressupostos d’una amnistia fiscal que, segons els càlculs del Ministre Montoro, farà aflorar 25.000 milions d’euros que significarà 2.500 milions d’euros d’ingressos per l’estat.

A banda dels problemes ètics i estètics de la mesura, posem altres números sobre la taula per veure si es podria fer alguna altra cosa amb el frau fiscal ….

Primer, si es preveu que aflorin 25.000 milions, quants diners “amagats” (bonic eufemisme) hi ha en realitat?. Segons l’Arcadi Oliveres, existeix un estudi de la Universitat Pompeu Fabra que xifra en 80.000 milions anuals els diners que escapen al control del fisc.

Segon, si en lloc de perdonar i fer tributar sols el 10% sobre els diners que aflorin, es tributés el que pertoca pels 80.000 milions, es recaptarien més de 25.000 milions d’euros (pràcticament el que cal “recuperar” enguany de dèficit). Es a dir, amb l’amnistia fiscal estem disposats a recaptar tant sols un 10% del que tocaria recaptar.

Finament, el pressupost de l’Agència Tributària que al 2.009 va arribar fins pràcticament els 1.500 milions d’euros, ha caigut fins a poc més 1.000 milions. Es a dir, menys diners per a investigar i perseguir el frau fiscal.

Tenint en compte que estan en joc més de 25.000 milions d’euros anuals, no valdria la pena augmentar els recursos en la lluita pel frau fiscal, amb més recursos per a la inspecció i la investigació?

Si s’iniciés aquest camí, estic segur que alguns d’aquests perillosos anti-sistema  que tant amoïnen a en Puig i en Fernandez-Diaz (grups d’ethical hacking, per exemple), estarien encantats de posar a disposició dels “bons” els seus coneixements i mitjans per a atrapar als veritables anti-sistema.

Indigneu-vos! Aquesta és la “seva” democràcia … la dels partits …

6à hora per tothomQue aquesta democràcia és, en realitat, una partitocràcia, no ho discuteix pràcticament ningú.

Que la ciutadania fa temps que reclama una democràcia més directa i poder dir la seva directament sense “intermediaris”, tampoc.

I que els partits i els polítics “profesionals” no volen perdre el seu statu-quo, menys.

Aquest peix que es mossega la cua ens porta al darrer esperpent de la nostra “classe” política. Resulta que un dels pocs camins dels que disposem la ciutadania per a intentar intervenir directament en les decisions polítiques és mitjançant les ILPs (Iniciatives legislatives populars). Sabem que son manifestament insuficients ja que en el fons, la darrera decisió està en mans dels polítics profesionals que “tutelen” tot el procés (la ciutadania es pot equivocar, home!).

Doncs ni així.

Resulta que la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) va decidir fa uns mesos engegar un procés de ILP sobre la famosa sisena hora. Aquesta ILP va ser admesa a tràmit pel Parlament de Catalunya.

El passat divendres, el Govern de la Generalitat va decidir “vetar” la tramitació d’aquesta ILP. Podeu obtenir més informació:

Jo no se vosaltres, però jo estic indignat!

 

Triplicant els “early adopters” de @partit_pirata fins a superar els vint mil vots

Fa un any, a les eleccions al Parlament de Catalunya, quan tot just feia un parell de mesos s’havien “legalitzat”, Pirates de Catalunya varem aconseguir 6.451 vots. En aquell moment, vaig escriure que aquests votants els hauriem de considerar els nostres “early adopters”.

En aquell moment, les meves previsions eren de 20.000 vots i, vaig reconèixer que els més de sis mil vots, per a mi, era un resultat decebedor.

Des d’aquelles eleccions han passat unes municipals, on encara varem poder presentar candidatura a pocs municipis. Aquestes municipals van coincidir amb les movilitzacions del #15m i les acampades. Per a veure l’evolució del vot pirata ens podem fixar en dues ciutats importants com son Barcelona i l’Hospitalet del Llobregat. A Barcelona el % de vot es va multiplicar per 3, i a l’Hospitalet per 4.

D’aquestes municipals cal destacar que el vot que es pot considerar de protesta (nul + blancs + escons en blanc) va arribar fins pràcticament el 8%, sens dubte influenciat pel #15m i les acampades. A aquestes generals, a Catalunya, aquest vot ha fregat el 5%. Tenint en compte que aquest vot habitualment estava al voltant del 1%, reflexa clarament que el nivell de descrèdit de la partitocràcia va en augment …

Finalment, les meves previsions per a aquestes eleccions generals era obtenir al voltant de 30.000 vots. Ens hem quedat en 21.771. Podem considerar que s’ha multiplicat per tres el vot respecte a les autonòmiques, però amb una evolució més moderada respecte a les municipals (allà on varem ser presents). Tenint en compte que, per exemple el número de “fans” a facebook tant s0ls s’ha multiplicat per 1.5, podem dir que hem doblat el rati respecte a la presència “virtual”.

Personalment esperava que la recollida d’avals (més de 9.000) tindria un impacte més positiu. Podem dir que el vot a aquestes generals no ha estat tan agosarat com a les municipals (amb les places amb acampades) i hem tingut menys vot de protesta (del 8% al 5%) i la evolució del vot pirata ha estat una mica menor.

Com a pirates, hem crescut, però el camí a recórrer encara és molt gran.  Encara no hem aconseguit transmetre que l’alternativa a la partitocràcia és la democràcia directa. La que defensa i impulsa Pirates de Catalunya.

Molta més gent ha votat pirata, però encara son “early adopters” …

Alea iacta est… però, he xalat com un vadell a la campanya pel #20Npirata

Jornada de reflexió … algun dia desapareixerà aquesta tonteria?.

Bé, al menys a mi em serveix per fer un petit balanç del que ha estat la campanya pirata.

El primer és … el que he xalat. Per a mi, això és molt important. Amb un grup on, abans d’apropar-me als pirates, no coneixia a ningú (com la gran majoria), aconseguir portar endavant una campanya, amb tota la seva complexitat, amb la diversitat de persones, edats, procedències, etc … haver gaudit, com he gaudit …. és que anem pel bon camí, sens dubte.

Aquesta campanya, realment, va començar amb la recollida d’avals. Ja vaig dir (i escriure) que per a nosaltres era bo recollir avals. Ens va permetre fer pre-campanya, crèixer i madurar. L’èxit d’haver aconseguit els avals suficients a les quatre circumscripcions ha estat un gran impuls tant intern com extern (han començat a valorar la nostra capacitat). Un cop més, ens ha permès demostrar que el nostre model organitzatiu i de presa de decisions (horitzontal i amb democràcia directa) no només funciona, si no que és eficaç. Per tant, la recollida d’avals (i en menor mesura el FAP) ens va permetre anar calentant motors per la campanya que venia …

La organització de la campanya (amb un Dario coordinant un grup de pirates bastant anàrquics, la veritat) ha estat del mateix estil. Les llistes de correu (en especial la de campanya) treien fum. Propostes, millores de les propostes (agafo ho teu, li dono tres voltes i ho torno, … feu un PAD siusplau!!!!, hi ha algun creatiu? … el que més m’agrada és el principi “no escrit” pirata de “Qui ho proposa ho fa”). Cartells, pancartes, premsa, radio, fullets, xarxes, imatges, videos, posts al blog (brutal la quantitat i la qualitat), xerrades (al pobre Josep Jover l’hem tornat boig)

Multitud d’actes, de sortides al carrer per enganxar cartells, per repartir fullets (el Moises amb el seu difusió, difusió !!!). Un jove proposant, un “puretes” executant … Ens juntem dos que no ens coneixem i anem a repartir fullets … Un comença a escriure un PAD sobre un tema, al xat es va debatint entre els que volen participar … i acaba apareixent un text brutal ..

El twitter a tope …. varem portar #votopirata a ser TT una vegada a nivell estatatal, i #20Npirata dues vegadas a nivell català.

Al marge dels resultats electorals de diumenge, numéricament ja podem tenir uns quants indicadors rellevants: Hem superat els 9000 “fans” a facebook (a Catalunya, per exemple, CiU en te menys de 7000 o IC menys de 3000), més de 3.400 followers a Twitter (CiU 9700, IC 1400). Hem superat els 700 afiliats (en poc més d’un any!!!).

Personalment estic tant satisfet …. que sincerament, m’importa molt poc el resultat electoral de demà.

El vaixell pirata ja ha agafat velocitat de creuer … i no hi haurà qui el pari.

Uh! Oh! No tinc Por! Jo #VotoPirata

Escrit originalment al blog de pirata.cat

Em sembla increïble que amb els anys que portem de democràcia s’hagi de recordar que la base de la mateixa és que cada persona pot votar el que vulgui i que tots els vots valen el mateix.

Em sembla increïble que aquells que diuen que defensen els més dèbils i els minoritaris, tornin al “vot de la por” i al “vot útil”, donant a entendre que segons quins vots “són de segona” i que votar segons qui és “llençar el vot”.

Em sembla increïble que aquests ens vulguin donar lliçons de democràcia.

Em sembla increïble que, de forma “apartidista” (jua, jua …), s’atreveixin a dir a les persones “que és el que han de votar” amb iniciatives com #AritmEtica20n, que si alguna cosa no té, és precisament ni gota d’ètica.

Sota la falsa imatge de lluitar contra el “bipartidisme”, el que vol és concentrar el vot cap als partits “de sempre”, perquè és “el vot útil”, perquè votar a d’altres és “llençar el vot” i “serem responsables” de la majoria absoluta del PP …

Doncs NO.

Uh! Oh! No tinc por! Jo #NOtincpor. Jo #NOllençoelmeuvot. Jo #VotoPIRATA

i el meu vot val el mateix que el de qui vota a PACMA, Anticapitalistes, ERC, ICV, PSOE o PP….

Aquesta és la base de la democràcia: Votar en llibertat!

Menos del 1% de los avales a @partit_pirata han sido electrónicos

Es cierto que se empezaron a recoger avales electrónicos cuando ya se llevaban más de la mitad de los avales necesarios en papel.

Es cierto que no estuvieron claras las condiciones técnicas, y en consecuencia, las aplicaciones para recoger avales electrónicos hasta bien avanzada la recogida de avales.

Es cierto que las empresas y entidades que desarrollaron las soluciones hicieron un sobreesfuerzo para conseguir recoger avales electrónicos (muchas gracias a todos).

Pero la cruda realidad es que, de los más de 9.000 avales recogidos por Pirates de Catalunya, solo 64 fueron
electrónicos. El 0,71%.
Estoy convencido que PIRATA.cat es quien más avales electrónicos ha recogido en toda España.

Teniendo en cuenta que @partit_pirata tiene más de 3.000 followers o hay más de 8.000 “fans” en facebook, y que el “target” pirata es muy tecnológico, se puede decir claramente que el sistema de avales electrónicos es un fracasoLa experiencia de usuario y la accesibilidad de la firma electrónica siguen siendo un freno.

Agradecer, enormemente, a las 64 valientes personas (varias desde el extranjero) que optaron por el aval electrónico.  

Algunos datos estadísticos más. Sobre que soluciones se utilizaron y sobre que certificados.

 

Si presentes “la renda” per internet, també pots avalar @partit_pirata #avalspirates

YOeAvalo

Com us deia al post anterior, Pirates de Catalunya està recollint avals per a poder ser present a les properes eleccions. Aquests avals es poden recollir amb signatura electrònica.

Es a dir, que si ets capaç de presentar la “declaració de renda” per Internet utilitzant certificats digitals (idCat, FNMT, DNIe …), pots avalar-nos electrònicament.

Per a això, he desenvolupat una petita aplicació en Java que permet recollir els avals. Podeu accedir-hi a través de http://sntc.eu/pirata/

Si us plau, qualsevol incidència que detecteu amb l’aplicació, me la podeu fer arribar com a comentaris a aquest post.

M’ha encantat que, a més, molts amics del sector de la signatura electrònica també estan oferint solucions per a recollir avals amb signatura electrònica.

Moltes gràcies a iSigma, ViaFirma, Xolido i Tractis. Heu demostrat que el negoci i la competència no estan renyits amb la col·laboració.

…. i …. feu còrrer la veu 😉

PD: Pels analògics, recordeu de recollir les signatures en paper segons aquestes instruccions.

Ajudeu-nos, al @partit_pirata, a recollir avals per a poder presentar-nos a les eleccions #joavalo (Plis RT)

Logo PIRATA.CAT

Novetat! Ja es poden recollir avals amb signatura electrònica! Clickeu a http://sntc.eu/pirata/

Com molt sabeu, a partir d’aquestes eleccions, els partits sense representació parlamentaria han d’aconseguir un 0,1% del cens de avaladors per a poder presentar candidatura. Per aquest motiu, Pirates de Catalunya va engegar la iniciativa JoAvalo.

Ara ja estem en plena campanya de recollida d’avals, i necessitem que totes aquelles persones que creguin que és sa per a la democràcia que PIRATA.CAT sigui present a les eleccions (no vol dir que desprès ens votin) en donin un cop de mà.

Més informació a http://pirata.cat/bloc/?p=2182, i també hi ha unes FAQs a http://pirata.cat/bloc/?p=2249

El full per a recollir signatures manuscrites el podeu descarregar des de http://pirata.cat/avalsPirates.pdf. A l’enllaç anterior podeu veure que fer quan tingueu els fulls emplenats.

Caldria recollir les signatures abans del 15 d’octubre, o sigui, que hi ha pressa.