Manifest per una Xarxa Neutral

(Si et sents còmode i representat per aquest text, dóna-li tota la difusió que puguis i vulguis: reprodueix, enllaça’l, tradueix-lo, comparteix-lo, vota’l … totes aquestes coses que pots fer amb total tranquilitat i llibertat gràcies, precisament, al fet que tenim encara una xarxa neutral. Fem possible el seu futur)

Els ciutadans i les empreses usuàries d’Internet adherides a aquest text manifestem:

1. Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, en què la informació flueix de manera lliure, sense cap discriminació en funció d’origen, destinació, protocol o contingut.

2. Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada pràcticament inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’estat de la xarxa actual.

3. Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems mai abans coneguts.

4. Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important amb què compten ciutadans i empreses. La seva naturalesa no ha de ser posada en risc sota cap concepte.

5. Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense erigir-se en “duaners” del trànsit i sense afavorir o perjudicar uns continguts per sobre d’altres.

6. Que la gestió del trànsit en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes s’ha de escometre de forma transparent, d’acord amb criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.

7. Que aquesta restricció excepcional del trànsit per part de les operadores no es pot convertir en una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.

8. Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials pels quals es privilegiï o degradi el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.

9. Que alguns operadors del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per manejar d’acord amb els seus interessos, i aquesta pretensió ha de ser evitada, la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet s’ha de basar en l’interès dels qui la fan servir, no dels que la proveeixen.

10. Que la resposta davant d’aquesta amenaça per a la xarxa no pot ser la inacció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten les llibertats fonamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.

11. Que és urgent i cal instar el Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, a fi de protegir el valor d’Internet de cara al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indissoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que poc tenen a veure amb aquesta.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita debat: els ciutadans i les empreses tenen dret a que el tràfic de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o retardat en funció del tipus de contingut, del protocol o aplicació utilitzat, de l’origen o destinació de la comunicació ni de qualsevol altra consideració aliena a la de la seva pròpia voluntat. Aquest trànsit es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota mandat judicial pot ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.

Europa, i Espanya en particular, es troben enmig d’una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu model productiu, i a un millor aprofitament de la creativitat dels seus ciutadans. La Xarxa Neutral és crucial a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i innovació per a la creació dels innombrables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera colaborativa, i en mercats connectats, afectarà a tots els sectors i totes les empreses del nostre país, el que converteix a Internet en un factor clau actual i futur en el nostre desenvolupament econòmic i social i determinarà en gran mesura el nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra profunda preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu i a legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

Notificaciones electrónicas. Hagámoslo fácil.

No hay duda que, en el procedimiento administrativo, las notificaciones son uno de los elementos de más alto coste, tanto económico como medioambiental (papel, energía fósil para la entrega, etc …). En un momento en el que una gran mayoría de personas disponemos de acceso a internet y de teléfonos móviles, que las notificaciones sigan siendo en papel a un domicilio donde, demasiadas veces ya no vivimos, no tiene ningún sentido.
En el 2003, participé en el desarrollo del sistema de notificaciones electrónicas impulsado por la FNMT y Doc On Time, al amparo del recién aprobado Real Decreto 209/2003. La posterior aprobación de la Orden PRE/1551/2003 significó, de facto, que el sistema desarrollado por Correos se convirtiera en el sistema “oficial” en el ámbito de la AGE. La realidad, hasta la fecha, es que las notificaciones electrónicas han sido algo testimonial.
A mi entender, tres han sido los motivos del poco uso de las notificaciones electrónicas:
  • Primero, no se ha sabido explicar las ventajas para la ciudadanía y dado que, habitualmente recibimos “malas noticias” mediante notificaciones, no nos sentimos motivados a agilizar el trámite. La realidad es que nos interesa recibir las notificaciones, y recibirlas lo antes posible, ya que lo contrario significa que se consideren rechazadas (art 59.4 de la Ley 30/1992)
  • Por otra parte, la puesta en marcha de la DEU (Dirección Electrónica Única) generó “de facto” que el sistema oficial fuera el de Correos, impidiendo la libre competencia, y en consecuencia la mejora constante de los posibles sistemas.
  • Y finalmente, el requerir más garantías en el sistema electrónico que en el convencional, lo hizo poco funcional y operativo.
La aprobación de la Ley 11/2007 siguió manteniendo dudas sobre los modelos de notificación electrónica. Personalmente, creo que no se debía haber desarrollado una nueva ley, que puede entrar en contradicciones con la Ley 30/1992 de Procedimiento Administrativo, y que al ser del mismo rango, puede generar inseguridad jurídica. Hubiera sido más adecuado reformar la Ley 30/1992 en lo que fuera necesario.
En el caso concreto de las notificaciones, entre ambas leyes se producen contradicciones ya que, según la Ley 30/1992 “Las notificaciones se practicarán por cualquier medio que permita tener constancia de la recepción por el interesado…”, e incluso “Cuando la notificación se practique en el domicilio del interesado, de no hallarse presente éste en el momento de entregarse la notificación podrá hacerse cargo de la misma cualquier persona que se encuentre en el domicilio y haga constar su identidad”.

En cambio, según la Ley 11/2007 “El sistema de notificación permitirá acreditar la fecha y hora en que se produzca la puesta a disposición del interesado del acto objeto de notificación, así como la de acceso a su contenido. Es decir, el concepto “constancia de la recepción” se convierte en dos: “puesta a disposición” y “acceso al contenido”. Estos conceptos fueron heredados del modelo definido por el Real Decreto 209/2003, entiendo que, para mantener su validez.
Mi sensación, con la aprobación de la Ley 11/2007 es que habíamos avanzado poco, y que seguíamos con un sistema, que en función de su desarrollo reglamentario, podía ser poco operativo y, en consecuencia poco utilizado. En cualquier caso, la Ley 11/2007 introducía algunas cosas que permitían un cierto optimismo:
  • Art 27.5: Los requisitos de seguridad e integridad … se establecerán … con criterios de proporcionalidad.
  • Art. 27.6: … las AAPP podrán establecer la obligatoriedad de comunicarse con ellas utilizando solo medios electrónicos …
  • Art. 28.5: Producirá los efectos propios de la notificación por comparecencia el acceso electrónico por los interesados al contenido …
La reciente aprobación, en el ámbito de la AGE, del Real Decreto 1671/2009, de desarrollo parcial de la Ley 11/2007, supone un cambio de rumbo hacia el camino del uso generalizado de las notificaciones electrónicas. Estable cuatro mecanismos para la práctica de las notificaciones:
  • El primero, regulado por el artículo 38, se refiere al modelo clásico (el del Real Decreto 209/2003), pero eliminando el concepto de DEU (es decir, incorporando competencia) y sin requerir específicamente el uso de certificados digitales (“Poseer mecanismos de autenticación para garantizar la exclusividad de su uso y la identidad del usuario”).
  • El segundo, regulado por el artículo 39, mediante sistemas de correo electrónico con acuse de recibo. El modelo anterior surgió debido, fundamentalmente, a la poca seguridad del correo electrónico convencional. Si ponemos en marcha sistemas de correo electrónico que ofrezcan dicha seguridad, es suficiente.
  • El tercero, regulado por el artículo 40, mediante comparecencia electrónica en la sede del interesado, debidamente identificado. Es decir, la notificación electrónica deja de ser de un modelo de “todo en uno”, y permite separar la “puesta a disposición” (por ejemplo, mediante la publicación en la “carpeta del ciudadano” y en envío de un aviso por correo electrónico, o incluso por SMS) y “el acceso al contenido”, a través de la sede electrónica.
  • Y finalmente, establece un mecanismo de extensión, para otros sistemas que puedan aparecer, siempre que cumplan con los requisitos establecidos.
Aplaudo el modelo definido por dicho Real Decreto que, aunque solo afecta a la AGE, debería ser seguido por el resto de AA.PP. Quiero resaltar además un aspecto de la Ordenanza reguladora de la Administración Electrónica del Ayuntamiento de Barcelona, que también puede tomarse como modelo. En su artículo 30.2 dice “En los procedimientos administrativos electrónicos iniciados a instancia de parte, se presumirá la existencia de la aceptación…”.

La conclusión es que la regulación de las notificaciones electrónicas debe facilitar su definitivo despliegue y permitir reducción del uso de recursos y un aumento de la productividad e incluso de la seguridad jurídica de la ciudadanía.

Translate to EnglishTraduir al català

Próximas charlas de eAministración y eFactura

En los próximos días me toca dar algunas charlas. Pongo aquí los enlaces para quien le interese asistir:

Se están programando más charlas y conferencias que iré puntualmente avisando.
Nos vemos.

Translate to EnglishTraduir al català

Curs de Gestió Electrònica de Factures a Barcelona


El proper dimecres 9 de desembre participo al curs organitzat per Atenea Interactiva: “Gestió Electrònica de Factures: Factura Electrònica i Digitalització Certificada”. El curs es cel·lebrarà a la seu de PIMEC i el compartiré amb dos cracks (i bons amics), l’Oriol Bausà i l’Iván Basart.

Aquí us podeu descarregar el fullet.

Personalment és un curs que m’agrada per dues raons: Primera, es dona una visió conjunta de la gestió electrónica de factures, es a dir, tant electròniques com en paper, que és la problemàtica real de les organitzacions. I segona, serà teòric i pràctic. Diferents col·laboradors presentaran les seves solucions, amb el que respondrem la pregunta que ens feien habitualment a les decenes de seminaris de factura electrònica realitzats: “I ara que? Per on començo?”.
Així, es podran veure les solucions de PIMEC (pimefactura), d’Invinet(SICE), d’ABAST (ScanVisio), d’IBM/Notarnet (DigiFactIn) i d’ALBALIA (FactOffice i Faccil), amb el que els alumnes es podràn fer una bona idea de quins son els diferent tipus d’opcions per a la seva implantació. Aprofito per agraïr a tots la seva col·laboració.

Traducir al castellanoTranslate to English

Contratación Pública contra las Pymes


Profesionalmente he tendido a colaborar con Pymes. No ha sido una decisión premeditada. El camino me ha llevado hacia ello porque ha sido donde he encontrado proyectos innovadores, gente emprendedora y, fundamentalmente, motivación.

No hace falta repetir otra vez la importancia de las Pymes en la economía catalana y española, y sobre todo, la cantidad de talento que albergan. Que están más implicadas en el territorio, en la sociedad que les envuelve y en su mercado laboral.
Pues a pesar de su importancia, siguen siendo las grandes marginadas en la contratación pública (y también por el crédito de las entidades financieras, no lo olvidemos). La reforma de la ley de contratación del 2007, desde mi punto de vista, ha sido un rotundo fracaso.
Por una parte, debía aumentar la transparencia en la contratación pública. Los últimos casos acontecidos demuestran su fracaso.
Por otra, obviamente las pymes seguimos teniendo serios problemas para resultar adjudicatarios de los contratos, a pesar de que en muchos casos los conocimientos necesarios están precisamente en las pymes. En la mayoría de los casos no podemos pasar del famoso “Sobre A”. Para ello, debemos inventar sistemas rocambolescos que nos permitan presentarnos mediante un Primo de Zumosol, que convenientemente “clasificado”, nos cobrará el conveniente peaje. Sistemas de “clasificación” inventados sólo para facilitar las tareas a los órganos de contratación, y que obviamente solo pueden soportar las empresas con una gran estructura, y que en consecuencia dejan fuera a las Pymes.
En otros casos, y dado que las Pymes somos las que tenemos el conocimiento, nos utilizan para “aprender” y para que les ayudemos a redactar los pliegos, que, finalmente serán adjudicados a los de siempre.
Y luego hay quien habla que debemos potenciar el talento y virar hacía una economía sostenible.
¿Pintamos algo las Pymes en ello?

Translate to EnglishTraduir al català

Premiats per FactOffice! Gràcies CATCert.

Ahir a la nit vàrem rebre el “Premi a la millor iniciativa de signatura electrònica del sector privat” per FactOffice, el complement per a Microsoft Office que hem desenvolupat a Albalia per a la gestió de factures electròniques.

El premi el va recollir el Julián Inza, i el vàrem acompanyar l’Héctor Sánchez i jo mateix.

Tot i que al Julián ya va fer un llarg agraiment al seu discurset d’acceptació (semblava l’Almodóvar als Òscars ….), vull compartir i expressar també els meus agraïments:

  • A l’equip d’ALBALIA, a tots, però molt especialment a l’equip del projecte que ha fet possible FactOffice (Fernando, Luís, Álvaro, Magally, Joaquín, Iván, …)
  • A l’Héctor Sánchez, CTO de Microsoft Ibérica, per creure i entendre (que sovint potser no és massa fàcil) les coses que li explica el Julián.
  • A l’Albert Esplugues, Director del Centre d’Innovació en Productivitat, per “catalanitzar” el projecte dins Microsoft i aconseguir que arribés a bon port
  • A l’Àlex Rostoll de PIMESTIC per ajudar-nos a traduïr i, especialment, a fer-ne difussió
  • A l’Andreu Bru, Director de Noves Tecnologies de PIMEC, pel seu inestimable suport
  • A totes les persones que, dia a dia, ens han ajudat, ens ajuden i ens ajudaran a millorar i a tirar endavant

I, obviament a la gent de CATCert i del Consorci AOC per creure’ns mereixedors d’aquest premi. En un any dificil per a tots com aquest, el premi ens ánima a afrontar el futur amb molta força.

Moltes gràcies a tots!

Traducir al castellanoTranslate to English

Gran assistència a la jornada d’efactura del CAOC

El divendres passat va cel·lebrar-se al auditori del Cosmocaixa la “Jornada sobre la facturació electrònica a les administracions catalanes” organitzada pel Consorci Administració Oberta de Catalunya.

El nombre de persones assistents va ser molt alt (més de quatre-cents), el que va obligar a canviar el lloc previst inicialment i a habilitar una sala annexa a l’auditori per a poder seguir la jornada per un sistema de vídeo.
L’obertura institucional va còrrer a càrrec la Teresa Aragonès, secretària de Funció Pública i Modernització de l’Administració del Departament de Governació i Administracions Públiques, en Gonçal Serrate, vicepresident de Localret i alcalde de Corbins i l’Andreu Puig, gerent municipal de l’Ajuntament de Barcelona.
La primera mesa, moderada pel Joan A. Olivares, director-gerent del Consorci AOC, va donar a conèixer l’abast del servei e.FACT, explicat pel mateix Joan, i algunes de les primeres experiències de factura electrònica a les administracions públiques catalanes. Cal destacar el projecte de “HUB2” que van explicar el Josep Mª Portabella i el Rafel Bernades de la Generalitat de Catalunya, que ara mateix es troba en fase d’adjudicació i també vaig trobar molt interessant la experiència de l’Ajuntament de Sant Cugat, on el Marc Giró, Director d’Innovació i Tecnología, va explicar el sistema que han aplicat de circuit “telemàtic” d’aprovació de factures.
La segona mesa, moderada per la Pilar Conesa de l’Ajuntament de Barcelona, va servir per conèixer aquelles plataformes d’emissió de factures ja integrades amb el servei e.FACT. Així van explicar les seves solucions el Sergio Ruíz Mahillo de SERES, la Pilar Franquet de CaixaFactura i l’Andreu Bru de PIMEFACTURA. Em va fer un especial il·lusió la presentació de l’Andreu per la nostra participació al projecte, per les referències al FactOffice, i per ser la primera plataforma integrada no basada en la tecnología de SERES demostrada en la entrega de factures a l’Ajuntament de Terrassa.
Finalment, en Xavier Jové de la Cambra de Barcelona i el Josué Sallent, director general de la Societat de la Informació, varen explicar les iniciatives d’impuls de la factura electrònica vers les empreses, on es va tornar a fer referència al FactOffice, del que ens en sentim tant orgullosos.
Sincerament vaig sortir molt animat de la jornada, pel nivell d’assistència de la mateixa (possiblement el més alt en un esdeveniment de factura electrònica celebrat a l’estat), per que es va parlar de realitats, i per la nostra participació en bona part de les iniciatives que van explicar-se.

Traducir al castellanoTranslate to English

Publicada la versió 1.2 dels requisits de signatura de PEPPOL


El WP1 de PEPPOL (Pan-European Public Procurement Online) ha publicat la versió 1.2 del seu document “Requisits per a la utilització de signatures en els processos de contractació pública”.

El document està organitzat en quatre parts:
  1. Antecedents i abast
  2. Especificacions del pilot de licitació electrònica
  3. Polítiques de signatura
  4. Arquitectura i models de confiança
  5. Especificació de interfície XKMS v2
  6. Especificació de interfície OASIS DSS
  7. Classificació de qualitats de eIDs i eSignatures
En un primer cop d’ull en diagonal em sembla en treball excel·lent i que serà un referent per a molts altres àmbits.
Quan l’hagi estudiat en més profunditat miraré de fer-ne un post adient.

Traducir al castellanoTranslate to English

¿OpenID en la eAdministración norteamericana?


El pasado 10 de agosto se realizó el Open Government Identity Management Solutions Privacy Workshop, donde responsables TIC del govierno de los EEUU se reunieron con representantes del sector de los prestadores de identidad digital, para hablar de los planes del gobierno de evaluar a las entidades del sector privado de OpenID e InfoCard, y que sus sistemas sean usados para acceder a los servicios de las “sedes electrónicas” de los organismos gubernamentales. Si dichos planes avanzan, en el futuro será posible acceder a dichas sedes electrónicas mediante las credenciales favoritas de los usuarios de OpenID. Google, Microsoft, Facebook u otras cuentas deberán considerarse como nuevos elementos claves en la eAdministración norteamericana.

En general, dichos sistemas de identidad digital se están considerando como mecanismos para procedimientos que no requieran una alta seguridad en la autenticación (NIST level 1). La certificación de los prestadores correrá a cargo de los llamados “Trust Framework Providers” y sus procedimientos están recogidos en el borrador “Trust Framework Provider Adoption Process for Levels of Assurance 1, 2, and non-PKI 3”. La OIDF (OpenID Foundation) y la ICF (Information Card Foundation) redactaron conjuntamente un documento previo titulado “Open Trust Frameworks for Open Government” muy clarificador y de recomendable lectura.
Es un modelo similar al utilizado en la normativa europea respecto a los Prestadores de Servicios de Certificación en el ámbito de la firma electrónica, donde en España, ASIMELEC ha creado el Esquema de Certificación de Prestadores de Servicios de Certificación, que preside mi colega y amigo Julián Inza.
El gobierno estadounidense ha creado un programa (ICAM – Federal Identity, Credential, and Access Management) específico donde quiere hacer convivir el modelo federal de PKI con los sistemas de identidad digital del mercado. Los borradores de la ICAM incluyen en su resumen ejecutivo la siguiente declaración de intenciones:

Es objetivo prioritario del gobierno impulsar los recursos de la industria siempre que sea posible. Para apoyar la administración electrónica, la ICAM tiene como objetivo potenciar la industria basada en las credenciales que los ciudadanos ya tienen para otros fines.

Espero sinceramente que los responsables en el desarrollo de la Administración Electrónica española y en el despliegue de la Ley 11/2007 y el proyecto STORK europeo tomen buen ejemplo.

Translate to EnglishTraduir al català

pimefactura.com: KISS


PIMEC va presentar divendres passat, en el marc d’una jornada organitzada conjuntament amb Firmaprofesional, el seu servei d’emissió de factures electròniques “pimefactura”.

El servei, que hem desenvolupat des d’ALBALIA, i on hem aportat la tecnologia BackTrust i el servei EADTrust, permet a qualsevol organització emetre factures en format “facturae“, signades en format XAdES-XL i entregar-les de forma segura al receptor. El següent pas és la integració de “pimefactura.com” amb l’e.FACT (servei de recepció de factures electròniques de les Administracions Públiques catalanes). És a dir, fer factures electròniques de
la màxima qualitat i de forma molt senzilla per a tothom. Un servei KISS (Keep It Simple, Stupid), i ja sabeu que soc un fan d’aquest principi.
La jornada la va obrir en Jordi Bosch, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, que va destacar la necessitat que les empreses adoptin sistemes de signatura electrònica i factura electrònica per a millorar la seva competitivitat i productivitat.

La presentació del servei la va fer l’Andreu Bru, Director de Noves Tecnologíes de PIMEC, que va explicar el cas d’exit de PIMEC que ja emet factures electròniques gràcies a la integració que ha fet IRIS del API de BackTrust al Microsoft Dynamics Navision.
A la mateixa sessió, el Xavier Hernanz del Centre de Productivitat de Microsoft va presentar el “factoffice“, que també ha desenvolupat ALBALIA, i que permet emetre factures electròniques des de Microsoft Word 2007. Un bon complement per al servei “pimefactura”.
La jornada, clausurada per Jordi Masias, Conseller Delegat de Firmaprofesional, va ser un tot un èxit d’assistència i participació.

Traducir al castellanoTranslate to English