eFacturesCat: Catalan Stratety for Dissemination eInvoices

Quite late, I posted the video of the talk about eFactures.cat I made at the meeting of PEPPOL. It is a bit outdated since the initiative also has been affected by budget cuts.

[embedplusvideo height=”365″ width=”450″ standard=”http://www.youtube.com/v/yoVok8GmaIU?fs=1″ vars=”ytid=yoVok8GmaIU&width=450&height=365&start=&stop=&rs=w&hd=0&autoplay=0&react=1&chapters=&notes=” id=”ep2197″ /]

Little Brother de Cory @Doctorow en castellano para Kindle

A raiz de la Asamblea General de la internacional de Partidos Piratas celebrada en Praga donde Cory Doctorow realizó una estupenda charla, me propuse leer su novela Little Brother, de la que tan buenas referencias tenía.

Para leer novelas, tarea que me relaja, prefiero hacerlo en mis lenguas maternas (catalán o castellano). Dado que hace poco adquirí un fantástico Kindle, me dispose a comprar el eBook en la tienda de Amazon y … solo estaban las versiones en papel.

Navegando por Internet, encontré una traducción al castellano realizada por Claudia de Bella y convertida a formato ePub por Santiago Benejam Torres. Fue en este momento cuando descubrí que mi fantástico Kindle no lee ePUB (WTF!). Total, que lo convertí a formato MOBI para poder leerlo en mi Kindle y lo publico para aquellas personas que lo puedan estar buscando.

Aquí podéis descargarlo: Little Brother Spanish Kindle Format

Nou impuls a la eAdministració catalana amb “sistemes alternatius al certificat digital”

El Govern de la Generalitat, a la reunió d’ahir, va decidir donar un nou impuls a l’Administració Electrònica, i preveu un estalvi d’uns 1.000 milions d’euros amb una inversió de tres.

Sens dubte cal felicitar-se de la iniciativa, però hi ha un tema que segur que portarà debat. Quan parla dels “sistemes alternatius al certificat digital”. Transcric:

Alternatives als certificats digitals: Obrir el món de la signatura digital als ciutadans i les empreses, oferint-los sistemes alternatius al certificat digital, amb menys requeriments. Aquests sistemes, si bé no són vàlids per a tots els casos, sí que ho són per a la majoria de tràmits que actualment es duen a terme amb l’Administració. Amb aquesta actuació es preveu incrementar significativament l’ús de l’administració electrònica per part de col·lectius poc familiaritzats amb les tecnologies de la informació.

He de reconèixer que tinc un sentiment contradictori amb aquest acord en funció de com finalment es desenvolupi.

Soc dels que he defensat (i defenso) que els certificats digitals no són un bon sistema d’autenticació. Tenen diversos problemes d’usabilitat que ha portat a que els usuaris no en facin ús. És per això que fa anys que participo en iniciatives com OpenID i segueixo força d’aprop les iniciatives nordamericanes de la ICAM i del NSTIC. Es a dir, crec que la identidad digital no passa (o no passa només) pels certificats digitals, tot i que aquests ens poden ajudar a donar seguretat a d’altres identitats que avui utilitzem diàriament (google, microsoft live, facebook, twitter …)

Ara bé, que els certificats digitals no siguin un bon sistema d’autenticació no significa que no siguin adequats per a la signatura. No és el mateix autenticació que signatura. Els models basats en criptografia asimètrica s’han demostrat els més eficaços per a garantir la seguretat jurídica dels documents signats. Cal facilitar-los i fer camins més usables (en això hi ha força gent que estem treballant i avui tenim solucions adequades) però el “joc dels barquets” (les targetes de coordenades de la banca electrònica) no pot ser una alternativa.

Conclusió: Espero que es separi clarament l’autenticació de la signatura i, que a l’autenticació ens apropem a les tendències internacionals d’identitat digital sense renunciar a sistemes que facin us de models PKI per a la signatura electrònica.

Empieza la obligatoriedad de la eFactura en Catalunya

El pasado 30 de diciembre de 2011 se publicó en el DOGC la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa que formaba parte del paquete denominado lleis òmnibus que tanto debate generaron. El intenso debate no permitió ver a primera vista una perla que descubrí gracias a los tuits de Joan Anton Olivares i Oriol Bausà.

La perla en cuestión la encontramos en la disposición adicional cuarta, cuando dice:

… es decir, que la factura electrónica es condición de ejecución de los contratos del sector público.

Sin duda, una gran noticia desde todos los ámbitos (medioambiental, productividad, impulso de las TICs ….)

Menos del 1% de los avales a @partit_pirata han sido electrónicos

Es cierto que se empezaron a recoger avales electrónicos cuando ya se llevaban más de la mitad de los avales necesarios en papel.

Es cierto que no estuvieron claras las condiciones técnicas, y en consecuencia, las aplicaciones para recoger avales electrónicos hasta bien avanzada la recogida de avales.

Es cierto que las empresas y entidades que desarrollaron las soluciones hicieron un sobreesfuerzo para conseguir recoger avales electrónicos (muchas gracias a todos).

Pero la cruda realidad es que, de los más de 9.000 avales recogidos por Pirates de Catalunya, solo 64 fueron
electrónicos. El 0,71%.
Estoy convencido que PIRATA.cat es quien más avales electrónicos ha recogido en toda España.

Teniendo en cuenta que @partit_pirata tiene más de 3.000 followers o hay más de 8.000 “fans” en facebook, y que el “target” pirata es muy tecnológico, se puede decir claramente que el sistema de avales electrónicos es un fracasoLa experiencia de usuario y la accesibilidad de la firma electrónica siguen siendo un freno.

Agradecer, enormemente, a las 64 valientes personas (varias desde el extranjero) que optaron por el aval electrónico.  

Algunos datos estadísticos más. Sobre que soluciones se utilizaron y sobre que certificados.

 

Temps de Canvis (i III). El canvi professional.

Porto més de 10 anys treballant en temes de PKI, de seguretat jurídica de les TIC, de signatura electrònica i de les seves aplicacions (com la factura electrònica). Pràcticament el 40% de la meva carrera professional.

Vaig començar a tocar aquests temes a IBERNET Telemàtica, vaig aprofundir a Doc On Time i a ANCERT, i als darrers quatre anys he estat desenvolupant aquest negoci al Grup Interactiva (ALBALIA, Atenea i EADTrust).

Crec que en general, en aquest sector hem estat massa “fundis”, el que ha provocat que els usuaris no estiguin fent ús de les solucions que em posat al seu abast i que ofereixen “tanta” seguretat jurídica. El desenvolupament de les xarxes socials i, l’impacte que te sobre els conceptes d’identitat digital fa que calgui repensar moltes coses i definir nous models.

En això estic. Deixo de formar part “orgànicament” del Grup Interactiva (tot i que seguiré col·laborant com a consultor extern) i arrenco un nou camí com a “freelance” que em permetrà col·laboracions més flexibles amb diverses entitats (pel moment amb ALBALIA, PIMEC, Red.es, NJOI.it …) , i anar construint models i solucions de seguretat jurídica a les TIC pels anys que venen.

Agrair a totes les persones amb que col·laborat a aquesta etapa a ALBALIA Interactiva, especialment al Julián, el Fernando, la Maria Luisa i l’Iván, pel molt que he aprés d’ells. També als clients, col·laboradors i amics. Se segur que amb tots seguirem fent coses plegats en el futur.

Fotocopia compulsada del DNI

Este es un “post de servicio”, dado que para un determinado trámite administrativo me han requerido una fotocopía compulsada de mi DNI y lo he conseguido 😉

Lo primero que quiero decir es que es poco justificable que, casí 20 años después de la aprobación de la Ley de Procedimiento Administrativo (Ley 30/1992), se sigan solicitando en muchos procedimientos fotocopias de DNI y, en algunos casos, fotocopias compulsadas, sin considerar que las AAPPs no deben pedir datos que ya tienen, y, deben considerar criterios de “proporcionalidad” …. Pero bueno, esto es otra guerra …
A lo que vamos, ¿donde y como se puede conseguir una fotocopia compulsada del DNI?
Como regla general la “compulsa” (cotejo según la Ley 30/1992) la realiza el registro de entrada donde se realiza el procedimiento. No era mi caso ya que yo estoy en Terrassa y el organismo receptor (y su registro) estaba en Madrid, y yo tenía que mandar la documentación por correo certificado …
En consecuencia, la alternativa es que el “cotejo” lo realice el organismo emisor del documento, en este caso la Dirección General de la Policia, que tenemos la “suerte” que dispone de comisarias distribuidas por todo el territorio …
Dado que no he encontrado en Internet ningún sitio de la policia donde explique como solicitar la compulsa, explico como lo he conseguido yo en la Comisaria de Terrassa.
  • La compulsa la realizan en la “mesa 1”, que en Terrassa es la mesa donde se van a recoger los documentos (NIE, etc ..). Es decir, que no hay que “meterse” en las colas del DNIe, ni otras … (a mí me han hecho hacer la cola por pardillo …).
  • A la “mesa 1” hay que llevar DOS fotocopias (una para tí y una para ellos). Si llevas una sola, te mandan a hacer otra (mi caso ….)
  • Las fotocopias deben tener el anverso y el reverso del DNI en linea, en la misma página arriba del todo (en las mias el DNI estaba en medio, y no les ha gustado ….)
Con todo esto, conseguir la compulsa de la fotocopia es algo inmediato.
Claro, la pregunta es … y ¿donde está la Administración Electrónica?. Cada vez que me acerco a hacer trámites con AAPP me doy cuenta lo lejos que estamos …

Curs de Còpia Autèntica i Digitalització Certificada organitzat per @AteneaI

El proper 15 de juny tinc el plaer d’impartir a Barcelona, juntament amb dos autèntics cracks (el Julián Inza i el Jordi Masias), el curs sobre “Còpia Autèntica Electrònica i Digitalització Certificada”. El curs està organitzat per Atenea Interactiva i és bonificable per la Fundació Tripartita.

Aquest curs és una bona oportunitat ja que ens trobem en un moment de clar desenvolupament dels procediments electrònics, i aquests cada vegada més se sustenten en documents electrònics amb capacitat probatòria.
Donat que, en molts casos, els documents originals solen ser documents en paper, això pot dificultar la digitalització del procediment.
Als darrers anys s’ha desenvolupant la normativa que permet “introduir” amb garanties legals documents en paper en procediments ja electrònics.
Per exemple, l’any 2007, l’Agència Tributària, a través de l’Ordre EHA/962/2007, va definir el concepte de “Digitalització Certificada” com el mecanisme que permet la transformació dels origianals en paper de les factures en documents electrònics amb el mateix valor com a justificant de l’operació.
També el 2007, es va aprovar la Llei 11/2007 que regula l’Administració Electrònica i que, en l’article 30 regula les “còpies electròniques” amb objectius similars. Normatives relatives als arxius, els Esquemes Nacionals d’Interoperabilitat i Seguretat són altres exemples de les normativa. En concret, a Catalunya, la publicació de l’Acord 1/2010 de la CNAATD (Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental) a aclarit conceptes importants.
L’objectiu d’aquest curs és oferir els coneixements jurídics i tecnològics que permetin als assistents afrontar amb millors garanties els processos de digitalització dels seus procediments allà on els mateixos es recolzen en documents en paper.
Les persones interessades és poden inscriure aquí.