Formació de Factura Electrònica a PIMEC


Igual que l’any passat, i degut a l’éxit que va tenir, tornem a fer una sèrie de cursos per a les empreses associades a PIMEC sobre factura electrònica.

Enguany, amb l’Ivan hem preparar una jornada molt més pràctica amb la intenció que els assistents sortin del curs amb els coneixements i les eines per a fer factures electròniques.
Aquestes son les dates, apunteu-vos:

ESPECIALITAT MODALITAT DURADA DATA INICI POBLACIÓ
Gestió PIMEC Com implementar la facturació electrònica a la seva empresa Presencial 7 h 14/03/2011 Barcelona
Gestió PIMEC Com implementar la facturació electrònica a la seva empresa Presencial 7 h 21/03/2011 Lleida
Gestió PIMEC Com implementar la facturació electrònica a la seva empresa Presencial 7 h 23/03/2011 Sant Feliu de Llobregat
Gestió PIMEC Com implementar la facturació electrònica a la seva empresa Presencial 7 h 31/03/2011 Sabadell
Gestió PIMEC Com implementar la facturació electrònica a la seva empresa Presencial 7 h 06/04/2011 Tarragona
Gestió PIMEC Com implementar la facturació electrònica a la seva empresa Presencial 7 h 07/04/2011 Girona
Gestió PIMEC Com implementar la facturació electrònica a la seva empresa Presencial 7 h 11/04/2011 Granollers
Gestió PIMEC Com implementar la facturació electrònica a la seva empresa Presencial 7 h 18/04/2011 Manresa
Gestió PIMEC Com implementar la facturació electrònica a la seva empresa Presencial 7 h 19/04/2011 Barcelona

Mis reflexiones sobre las jornadas de #eInvoicing de Madrid


Termino las tres jornadas (las dos de la Conferencia Europea y el V Congreso de ASIMELEC) con un sabor agridulce.

Por una parte creo, en general, estos tres días se han realizado ponencias y debates de altísimo nivel (sin duda, las mejores hasta el momento). Por primera vez durante tres días se ha mantenido un buen debate internacional (especialmente europeo) y donde, la interoperabilidad (creo que InvoiceX ha recibido un nuevo impulso) ha estado en primer plano.
Ahora bien, el debate ha estado condicionado por las conclusiones del Grupo de Expertos y la propuesta de modificación de la Directiva.
Mi conclusión es, que los vientos europeos (nórdicos, que son más fríos) soplan en el sentido de que para facilitar la adopción de la factura electrónica se quieren trasladar las garantías de autenticidad e integridad a los Prestadores de Servicios de eFactura (en especial los relacionados con entidades financieras) evitando el uso de la firma electrónica por las empresas.
Ahora bien, muchos de los grandes compradores (en especial las AA.PP.) seguirán exigiendo firma electrónica de las facturas (como el caso de facturae en España).
Al final, las empresas decidirán y, no usar firma electrónica en lugar de aclarar el entorno genera nuevas dudas.
Para este viaje no hacían falta alforjas.
Algunos enlaces con reflexiones/resúmenes de otros participantes:
También os anuncio el grupo en Facebook creado por Bartolomé.

Translate to EnglishTraduir al català

Notificaciones electrónicas. Hagámoslo fácil.

No hay duda que, en el procedimiento administrativo, las notificaciones son uno de los elementos de más alto coste, tanto económico como medioambiental (papel, energía fósil para la entrega, etc …). En un momento en el que una gran mayoría de personas disponemos de acceso a internet y de teléfonos móviles, que las notificaciones sigan siendo en papel a un domicilio donde, demasiadas veces ya no vivimos, no tiene ningún sentido.
En el 2003, participé en el desarrollo del sistema de notificaciones electrónicas impulsado por la FNMT y Doc On Time, al amparo del recién aprobado Real Decreto 209/2003. La posterior aprobación de la Orden PRE/1551/2003 significó, de facto, que el sistema desarrollado por Correos se convirtiera en el sistema “oficial” en el ámbito de la AGE. La realidad, hasta la fecha, es que las notificaciones electrónicas han sido algo testimonial.
A mi entender, tres han sido los motivos del poco uso de las notificaciones electrónicas:
  • Primero, no se ha sabido explicar las ventajas para la ciudadanía y dado que, habitualmente recibimos “malas noticias” mediante notificaciones, no nos sentimos motivados a agilizar el trámite. La realidad es que nos interesa recibir las notificaciones, y recibirlas lo antes posible, ya que lo contrario significa que se consideren rechazadas (art 59.4 de la Ley 30/1992)
  • Por otra parte, la puesta en marcha de la DEU (Dirección Electrónica Única) generó “de facto” que el sistema oficial fuera el de Correos, impidiendo la libre competencia, y en consecuencia la mejora constante de los posibles sistemas.
  • Y finalmente, el requerir más garantías en el sistema electrónico que en el convencional, lo hizo poco funcional y operativo.
La aprobación de la Ley 11/2007 siguió manteniendo dudas sobre los modelos de notificación electrónica. Personalmente, creo que no se debía haber desarrollado una nueva ley, que puede entrar en contradicciones con la Ley 30/1992 de Procedimiento Administrativo, y que al ser del mismo rango, puede generar inseguridad jurídica. Hubiera sido más adecuado reformar la Ley 30/1992 en lo que fuera necesario.
En el caso concreto de las notificaciones, entre ambas leyes se producen contradicciones ya que, según la Ley 30/1992 “Las notificaciones se practicarán por cualquier medio que permita tener constancia de la recepción por el interesado…”, e incluso “Cuando la notificación se practique en el domicilio del interesado, de no hallarse presente éste en el momento de entregarse la notificación podrá hacerse cargo de la misma cualquier persona que se encuentre en el domicilio y haga constar su identidad”.

En cambio, según la Ley 11/2007 “El sistema de notificación permitirá acreditar la fecha y hora en que se produzca la puesta a disposición del interesado del acto objeto de notificación, así como la de acceso a su contenido. Es decir, el concepto “constancia de la recepción” se convierte en dos: “puesta a disposición” y “acceso al contenido”. Estos conceptos fueron heredados del modelo definido por el Real Decreto 209/2003, entiendo que, para mantener su validez.
Mi sensación, con la aprobación de la Ley 11/2007 es que habíamos avanzado poco, y que seguíamos con un sistema, que en función de su desarrollo reglamentario, podía ser poco operativo y, en consecuencia poco utilizado. En cualquier caso, la Ley 11/2007 introducía algunas cosas que permitían un cierto optimismo:
  • Art 27.5: Los requisitos de seguridad e integridad … se establecerán … con criterios de proporcionalidad.
  • Art. 27.6: … las AAPP podrán establecer la obligatoriedad de comunicarse con ellas utilizando solo medios electrónicos …
  • Art. 28.5: Producirá los efectos propios de la notificación por comparecencia el acceso electrónico por los interesados al contenido …
La reciente aprobación, en el ámbito de la AGE, del Real Decreto 1671/2009, de desarrollo parcial de la Ley 11/2007, supone un cambio de rumbo hacia el camino del uso generalizado de las notificaciones electrónicas. Estable cuatro mecanismos para la práctica de las notificaciones:
  • El primero, regulado por el artículo 38, se refiere al modelo clásico (el del Real Decreto 209/2003), pero eliminando el concepto de DEU (es decir, incorporando competencia) y sin requerir específicamente el uso de certificados digitales (“Poseer mecanismos de autenticación para garantizar la exclusividad de su uso y la identidad del usuario”).
  • El segundo, regulado por el artículo 39, mediante sistemas de correo electrónico con acuse de recibo. El modelo anterior surgió debido, fundamentalmente, a la poca seguridad del correo electrónico convencional. Si ponemos en marcha sistemas de correo electrónico que ofrezcan dicha seguridad, es suficiente.
  • El tercero, regulado por el artículo 40, mediante comparecencia electrónica en la sede del interesado, debidamente identificado. Es decir, la notificación electrónica deja de ser de un modelo de “todo en uno”, y permite separar la “puesta a disposición” (por ejemplo, mediante la publicación en la “carpeta del ciudadano” y en envío de un aviso por correo electrónico, o incluso por SMS) y “el acceso al contenido”, a través de la sede electrónica.
  • Y finalmente, establece un mecanismo de extensión, para otros sistemas que puedan aparecer, siempre que cumplan con los requisitos establecidos.
Aplaudo el modelo definido por dicho Real Decreto que, aunque solo afecta a la AGE, debería ser seguido por el resto de AA.PP. Quiero resaltar además un aspecto de la Ordenanza reguladora de la Administración Electrónica del Ayuntamiento de Barcelona, que también puede tomarse como modelo. En su artículo 30.2 dice “En los procedimientos administrativos electrónicos iniciados a instancia de parte, se presumirá la existencia de la aceptación…”.

La conclusión es que la regulación de las notificaciones electrónicas debe facilitar su definitivo despliegue y permitir reducción del uso de recursos y un aumento de la productividad e incluso de la seguridad jurídica de la ciudadanía.

Translate to EnglishTraduir al català

Próximas charlas de eAministración y eFactura

En los próximos días me toca dar algunas charlas. Pongo aquí los enlaces para quien le interese asistir:

Se están programando más charlas y conferencias que iré puntualmente avisando.
Nos vemos.

Translate to EnglishTraduir al català

Curs de Gestió Electrònica de Factures a Barcelona


El proper dimecres 9 de desembre participo al curs organitzat per Atenea Interactiva: “Gestió Electrònica de Factures: Factura Electrònica i Digitalització Certificada”. El curs es cel·lebrarà a la seu de PIMEC i el compartiré amb dos cracks (i bons amics), l’Oriol Bausà i l’Iván Basart.

Aquí us podeu descarregar el fullet.

Personalment és un curs que m’agrada per dues raons: Primera, es dona una visió conjunta de la gestió electrónica de factures, es a dir, tant electròniques com en paper, que és la problemàtica real de les organitzacions. I segona, serà teòric i pràctic. Diferents col·laboradors presentaran les seves solucions, amb el que respondrem la pregunta que ens feien habitualment a les decenes de seminaris de factura electrònica realitzats: “I ara que? Per on començo?”.
Així, es podran veure les solucions de PIMEC (pimefactura), d’Invinet(SICE), d’ABAST (ScanVisio), d’IBM/Notarnet (DigiFactIn) i d’ALBALIA (FactOffice i Faccil), amb el que els alumnes es podràn fer una bona idea de quins son els diferent tipus d’opcions per a la seva implantació. Aprofito per agraïr a tots la seva col·laboració.

Traducir al castellanoTranslate to English

Premiats per FactOffice! Gràcies CATCert.

Ahir a la nit vàrem rebre el “Premi a la millor iniciativa de signatura electrònica del sector privat” per FactOffice, el complement per a Microsoft Office que hem desenvolupat a Albalia per a la gestió de factures electròniques.

El premi el va recollir el Julián Inza, i el vàrem acompanyar l’Héctor Sánchez i jo mateix.

Tot i que al Julián ya va fer un llarg agraiment al seu discurset d’acceptació (semblava l’Almodóvar als Òscars ….), vull compartir i expressar també els meus agraïments:

  • A l’equip d’ALBALIA, a tots, però molt especialment a l’equip del projecte que ha fet possible FactOffice (Fernando, Luís, Álvaro, Magally, Joaquín, Iván, …)
  • A l’Héctor Sánchez, CTO de Microsoft Ibérica, per creure i entendre (que sovint potser no és massa fàcil) les coses que li explica el Julián.
  • A l’Albert Esplugues, Director del Centre d’Innovació en Productivitat, per “catalanitzar” el projecte dins Microsoft i aconseguir que arribés a bon port
  • A l’Àlex Rostoll de PIMESTIC per ajudar-nos a traduïr i, especialment, a fer-ne difussió
  • A l’Andreu Bru, Director de Noves Tecnologies de PIMEC, pel seu inestimable suport
  • A totes les persones que, dia a dia, ens han ajudat, ens ajuden i ens ajudaran a millorar i a tirar endavant

I, obviament a la gent de CATCert i del Consorci AOC per creure’ns mereixedors d’aquest premi. En un any dificil per a tots com aquest, el premi ens ánima a afrontar el futur amb molta força.

Moltes gràcies a tots!

Traducir al castellanoTranslate to English

Xerrada sobre FactOffice a les VI Jornades de CATCert

Demà, en el marc de les VI Jornades de Signatura Electrònica que organitza CATCert, faré una xerrada titulada FactOffice, universalitzant la factura electrònica”, dins la sessió “Noves problemàtiques, noves solucions: projectes innovadors”.

Espero veure molts amics a la sala, pero per a aquells que no hi puguin assistir, en faig un resum d’allò que penso dir.

El grans canvis requereixen de solucions petites que permetin començar a caminar.

FactOffice permet, de forma senzilla, que qualsevol entitat pugui gestionar factures electròniques, tant com a emissor com a receptor.

FactOffice es un component (Add-in), que instal·lat sobre MS Office 2007 (Microsoft Word), habilita al mateix per a la generació, recepció e intercanvi de factures electròniques en format XML “facturae”. La solució, fent us de plantilles predefinides i configurables, és capaç de generar la factura, signar-la amb qualsevol dels certificats digitals admesos, validar la conformitat de l’esquema, la signatura electrònica, el quadre comptable, i mantenir la conservació de l’històric de factures.

L’únic que requereix és que la entitat disposi d’un Microsoft Word. De forma gratuïta pot descarregar-se i instal·lar-se el complement i ja pot emetre o rebre factures en format “facturae”. Així pot ser una bona eina per tots aquells proveïdors de les administracions catalanes que vulguin emetre i entregar factures electròniques mitjançant el servei e.FACT del Consorci AOC.

D’altra banda, la signatura electrònica no és un problema quan es tracta de forma “natural” en els entorns en que habitualment treballa l’usuari, sense canviar-li l’experiència d’usuari (UX). FactOffice permet generar factures electròniques amb signatures d’alta qualitat (XAdES-XL), element que facilitarà el desplegament de la factura electrònica.

Finalment, la disponibilitat del codi font, al ser programari de codi obert, permet als desenvolupadors ampliar, modificar o personalitzar les seves característiques.

Traducir al castellanoTranslate to English

Gran assistència a la jornada d’efactura del CAOC

El divendres passat va cel·lebrar-se al auditori del Cosmocaixa la “Jornada sobre la facturació electrònica a les administracions catalanes” organitzada pel Consorci Administració Oberta de Catalunya.

El nombre de persones assistents va ser molt alt (més de quatre-cents), el que va obligar a canviar el lloc previst inicialment i a habilitar una sala annexa a l’auditori per a poder seguir la jornada per un sistema de vídeo.
L’obertura institucional va còrrer a càrrec la Teresa Aragonès, secretària de Funció Pública i Modernització de l’Administració del Departament de Governació i Administracions Públiques, en Gonçal Serrate, vicepresident de Localret i alcalde de Corbins i l’Andreu Puig, gerent municipal de l’Ajuntament de Barcelona.
La primera mesa, moderada pel Joan A. Olivares, director-gerent del Consorci AOC, va donar a conèixer l’abast del servei e.FACT, explicat pel mateix Joan, i algunes de les primeres experiències de factura electrònica a les administracions públiques catalanes. Cal destacar el projecte de “HUB2” que van explicar el Josep Mª Portabella i el Rafel Bernades de la Generalitat de Catalunya, que ara mateix es troba en fase d’adjudicació i també vaig trobar molt interessant la experiència de l’Ajuntament de Sant Cugat, on el Marc Giró, Director d’Innovació i Tecnología, va explicar el sistema que han aplicat de circuit “telemàtic” d’aprovació de factures.
La segona mesa, moderada per la Pilar Conesa de l’Ajuntament de Barcelona, va servir per conèixer aquelles plataformes d’emissió de factures ja integrades amb el servei e.FACT. Així van explicar les seves solucions el Sergio Ruíz Mahillo de SERES, la Pilar Franquet de CaixaFactura i l’Andreu Bru de PIMEFACTURA. Em va fer un especial il·lusió la presentació de l’Andreu per la nostra participació al projecte, per les referències al FactOffice, i per ser la primera plataforma integrada no basada en la tecnología de SERES demostrada en la entrega de factures a l’Ajuntament de Terrassa.
Finalment, en Xavier Jové de la Cambra de Barcelona i el Josué Sallent, director general de la Societat de la Informació, varen explicar les iniciatives d’impuls de la factura electrònica vers les empreses, on es va tornar a fer referència al FactOffice, del que ens en sentim tant orgullosos.
Sincerament vaig sortir molt animat de la jornada, pel nivell d’assistència de la mateixa (possiblement el més alt en un esdeveniment de factura electrònica celebrat a l’estat), per que es va parlar de realitats, i per la nostra participació en bona part de les iniciatives que van explicar-se.

Traducir al castellanoTranslate to English

Publicada la versió 1.2 dels requisits de signatura de PEPPOL


El WP1 de PEPPOL (Pan-European Public Procurement Online) ha publicat la versió 1.2 del seu document “Requisits per a la utilització de signatures en els processos de contractació pública”.

El document està organitzat en quatre parts:
  1. Antecedents i abast
  2. Especificacions del pilot de licitació electrònica
  3. Polítiques de signatura
  4. Arquitectura i models de confiança
  5. Especificació de interfície XKMS v2
  6. Especificació de interfície OASIS DSS
  7. Classificació de qualitats de eIDs i eSignatures
En un primer cop d’ull en diagonal em sembla en treball excel·lent i que serà un referent per a molts altres àmbits.
Quan l’hagi estudiat en més profunditat miraré de fer-ne un post adient.

Traducir al castellanoTranslate to English