Els 6.489 «early adopters» de Pirates de Catalunya

Pirates de Catalunya ha obtingut un 0,21% dels vots (6.489) a les darreres eleccions al Parlament.

El primer que cal fer és agraïr el treball fet pels impulsors del projecte pirata a Catalunya. Ha estat un éxit aconseguir constituir el partit, registrar-lo al Ministeri de l’Interior, i aconseguir presentar candidatures a les quatre circumscripcions. Gràcies pirates!

Ara be, el resultat posa les coses al seu lloc.
Tot i ser plenament conscient que no teniem cap posibilitat d’entrar, el resultat ha estat per sota de les meves espectatives.
La meva porra particular situava a PIRATA.CAT al voltant dels 20.000 vots, just darrera de Reagrupament. Els resultats han estat clarament inferiors.

Si considerem PIRATA.CAT com una «start-up» (que ho és) , els 6.489 son els nostres «early adopters», aquells que marquen tendència, tant necessaris per a la posta en marxa de qualsevol projecte. Jo esperava que en fossim més (tenint en compte que teniem quasi 6.000 «fans» al facebook), però tampoc està tant malament.
Els nostres «early adopters» a més son dels bons, dels que no tenen problema de posar el seu «careto» al facebook per dir que donen suport a PIRATA.CAT i a voler participar més enllà del seu vot (essència dels «pirates», les llistes de correus de PIRATA.CAT estan que treuen fum). Si fins i tot l’Enrique Dans, sense demanar-li, va dir que si fos català votaria a PIRATA.CAT!!
Queda molt per fer i hem de crear tendència, però la base democràtica de PIRATA.CAT és tant sólida i de sentit comú que servirà per a construir el futur.
Tant sols un advertiment. El dia que pensem en PIRATA.CAT com un partit més aquest futur s’acabarà. PIRATA.CAT neix, entre d’altres coses per denunciar la partitocràcia i plantejar-se coalicions, polítiques d’aliances etc … va contra la pròpia essencia pirata.
Ànims Pirates que això no ha fet més que començar!

Manifest per una Xarxa Neutral

(Si et sents còmode i representat per aquest text, dóna-li tota la difusió que puguis i vulguis: reprodueix, enllaça’l, tradueix-lo, comparteix-lo, vota’l … totes aquestes coses que pots fer amb total tranquilitat i llibertat gràcies, precisament, al fet que tenim encara una xarxa neutral. Fem possible el seu futur)

Els ciutadans i les empreses usuàries d’Internet adherides a aquest text manifestem:

1. Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, en què la informació flueix de manera lliure, sense cap discriminació en funció d’origen, destinació, protocol o contingut.

2. Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada pràcticament inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’estat de la xarxa actual.

3. Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems mai abans coneguts.

4. Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important amb què compten ciutadans i empreses. La seva naturalesa no ha de ser posada en risc sota cap concepte.

5. Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense erigir-se en «duaners» del trànsit i sense afavorir o perjudicar uns continguts per sobre d’altres.

6. Que la gestió del trànsit en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes s’ha de escometre de forma transparent, d’acord amb criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.

7. Que aquesta restricció excepcional del trànsit per part de les operadores no es pot convertir en una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.

8. Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials pels quals es privilegiï o degradi el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.

9. Que alguns operadors del mercat volen «redefinir» la Xarxa Neutral per manejar d’acord amb els seus interessos, i aquesta pretensió ha de ser evitada, la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet s’ha de basar en l’interès dels qui la fan servir, no dels que la proveeixen.

10. Que la resposta davant d’aquesta amenaça per a la xarxa no pot ser la inacció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten les llibertats fonamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.

11. Que és urgent i cal instar el Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, a fi de protegir el valor d’Internet de cara al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indissoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que poc tenen a veure amb aquesta.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita debat: els ciutadans i les empreses tenen dret a que el tràfic de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o retardat en funció del tipus de contingut, del protocol o aplicació utilitzat, de l’origen o destinació de la comunicació ni de qualsevol altra consideració aliena a la de la seva pròpia voluntat. Aquest trànsit es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota mandat judicial pot ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.

Europa, i Espanya en particular, es troben enmig d’una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu model productiu, i a un millor aprofitament de la creativitat dels seus ciutadans. La Xarxa Neutral és crucial a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i innovació per a la creació dels innombrables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera colaborativa, i en mercats connectats, afectarà a tots els sectors i totes les empreses del nostre país, el que converteix a Internet en un factor clau actual i futur en el nostre desenvolupament econòmic i social i determinarà en gran mesura el nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra profunda preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu i a legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

El #28N seré un «verd» que votarà #PIRATA.CAT

Fa una vintena d’anys (com passa el temps!) uns quants arreplegats terrassencs que no ens sentíem representats pel model polític establert, i menys encara pels partits polítics tradicionals, vàrem impulsar Els Verds il•lusionats per la “frescor” que els partits verds del nord d’Europa estaven aportant al panorama polític.

Joves i il•lusionats per un “partit antipartit” (com deien els alemanys) que basava la seva actuació en tres peus:

  • Prioritat mediambiental. Tot just es començava a parlar del forat a la capa d’ozó i del canvi climàtic i ni ens imaginàvem al ritme que es degradaria el planet. Dèiem coses com “La terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills”.
  • Justícia social, pacifisme, antimilitarisme, …
  • Democràcia directa. “La política és massa important per deixar-la en mans dels polítics professionals”. Encara recordo el titular del Diari de Terrassa quan varem fer la presentació a la ciutat “Els Verds no creemos en líderes”.

Sabíem que els partits polítics tradicionals, com s’ha demostrat, no servien pels canvis que es necessiten. Les seves estructures poc democràtiques, la seva visió a curt termini, el poder …
Parlàvem de rotació, de no acumulació de càrrecs, de democràcia directa… i no només parlàvem, en aquells moments, els nostres referents del nord d’Europa ho feien.

D’aquells verds, com a Astèrix, ja només queda un petit grup al Vallès Oriental … els romans (ICV), buscant la seva pròpia supervivència, ho van destruir tot … (alguna dia amb ganes escriure sobre això …). Així, ja fa uns quants anys que els partits verds a tota Europa son força homologables a la resta de partits tradicionals.

Durant anys desencantat de la política i de sobte em trobo amb els Pirates de Catalunya, gent jove i amb il•lusió que, sobretot aporten força per la democràcia directa. Han mamat d’Internet i del que significa de col•laboració, de xarxa i de distribució de poder.

I m’he il•lusionat, no ho puc negar. Encara que és cert que avui no comparteixo algunes de les coses que defensen (ens caldrà parlar), és una bona oportunitat de generar una espurna d’il•lusió a un panorama polític força desencisador.

Per tant, el 28N ja no estic orfe, votaré a PIRATA.CAT

PD: De fet em votaré … perquè amb la Carme varem decidir ajudar-los i participar a la candidatura. Ens podeu trobar als llocs 32 i 57 😉

No emprenyis el meu amic!

«Cuando los nazis vinieron a buscar a los comunistas,
guardé silencio,
porque yo no era comunista,

Cuando encarcelaron a los socialdemócratas,
guardé silencio,
porque yo no era socialdemocrata
Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas,
no protesté,
porque yo no era sindicalista,
Cuando vinieron a buscar a los judíos,
no protesté,
porque yo no era judío,
Cuando vinieron a buscarme,
no había nadie más que pudiera protestar.

No anem bé. Les expulsions de gitanos del govern Sarkozy, les amenaces per voler fer un oratori a la zona zero de Nova York, les campanyes municipals contra els vels islàmics ….

Gràcies Europa, gràcies comissària Reding …

PD: Avui ens hem acomiadat del Paco Ligero, pare d’un bon amic, que va morir ahir. Gràcies Pepe per les teves paraules de record que m’han fet pensar quan importants son les persones com el Paco. Una forta abraçada.

Jo aniré a la «mani» del 10-J …

… per què:

  • Tot i no agradar-me l’estatut, aquest ha estat aprovat democràticament, i se perdre i estar en minoria.
  • Considero que l’estat de dret va darrera de la democràcia i que un acord polític aprobat per la ciutadania (parlament català, espanyol i referèndum) ha de ser respectat per tots (també pels tribunals).
La resta, es a dir, la estratègia de partits i institucions al voltant de la «mani», em costa compartir-la, però, malgrat això, crec fermament que la ciutadania hem d’expressar la nostra possició.

Sin demagogias. Para reducir el déficit hay que vivir con menos gasto militar

A nadie se le escapa que uno de los principales motivos del elevado déficit público griego es su aún más elevado gasto militar. Gasto militar que justifican por el eterno conflicto que mantienen con Turquía por el control de Chipre.

Una rápida revisión de la historia nos demuestra hasta que punto los conflictos y los presupuestos militares tienen un alto impacto en las crisis económicas, y en consecuencia, en la calidad de vida de las personas. Quizá ha llegado el momento que la humanidad aprenda a resolver sus conflictos sin necesidad de usar la fuerza (La fuerza de la razón frente a la razón de la fuerza).
El presupuesto «oficial» de defensa en España para el 2010 es de más de 9.000 millones de euros, aunque el informe del Centre Delàs de Justicia i Pau, incluye otras partidas que también deben considerarse gasto militar que hacen ascender dicho presupuesto hasta los 18.000 millones, lo que supone más de un 8% de los presupuestos generales del estado.
¿Qué sentido tiene, en el año 2010, que prácticamente 1 de cada 10 euros del presupuesto del estado se dedique a gasto militar?
Sin duda ha llegado el momento de hacer una drástica reducción del mismo y de Vivir con Menos gasto militar.

Mis reflexiones sobre las jornadas de #eInvoicing de Madrid


Termino las tres jornadas (las dos de la Conferencia Europea y el V Congreso de ASIMELEC) con un sabor agridulce.

Por una parte creo, en general, estos tres días se han realizado ponencias y debates de altísimo nivel (sin duda, las mejores hasta el momento). Por primera vez durante tres días se ha mantenido un buen debate internacional (especialmente europeo) y donde, la interoperabilidad (creo que InvoiceX ha recibido un nuevo impulso) ha estado en primer plano.
Ahora bien, el debate ha estado condicionado por las conclusiones del Grupo de Expertos y la propuesta de modificación de la Directiva.
Mi conclusión es, que los vientos europeos (nórdicos, que son más fríos) soplan en el sentido de que para facilitar la adopción de la factura electrónica se quieren trasladar las garantías de autenticidad e integridad a los Prestadores de Servicios de eFactura (en especial los relacionados con entidades financieras) evitando el uso de la firma electrónica por las empresas.
Ahora bien, muchos de los grandes compradores (en especial las AA.PP.) seguirán exigiendo firma electrónica de las facturas (como el caso de facturae en España).
Al final, las empresas decidirán y, no usar firma electrónica en lugar de aclarar el entorno genera nuevas dudas.
Para este viaje no hacían falta alforjas.
Algunos enlaces con reflexiones/resúmenes de otros participantes:
También os anuncio el grupo en Facebook creado por Bartolomé.

Translate to EnglishTraduir al català

Democràcia directa a Terrassa: Molt camí per recòrrer

Acabo de votar a la consulta popular que ha organitzat l’Ajuntament per a decidir el destí de quatre mil·lions d’euros del pressupost municipal.

Soc un ferm defensor dels models de democràcia participativa i directe, encara que sigui conscient dels seus inconvenients, com que passin a primer terme les qüestions «personals» en front de les «col·lectives» (un bon exemple son algunes propostes de les que inicialment es varen presentar). En qualsevol cas, considero que no hi ha res millor que tots participem al màxim a la presa de decissions.
Ara bé, tampoc cal que ens enlluernem. Estem decidint el destí de quatre mil·lions d’euros (euritos com diu «el negre«). Un ridicul 1.5% del pressupost municipal.
En canvi, si que valoro positivament un model que fomenta la participació en base a permetre votar per diferents mecanismes (presencial, mòvil i internet) i que la consulta duri quinze dies. Caldrà veure la participació i valorar-la convenientment.
Finalment, per deformació professional, no m’agrada la debilitat del sistema de votació no presencial. En aquest sentit el model de l’Ajuntament de Barcelona respecte a la consulta de la Diagonal es força més solid.
Entenc a aquells polítics i partits que es dediquen a criticar qualsevol tipus de consulta a la ciutadanía. D’una banda volen desgastar al que goberna a qualsevol preu (siguin del color que siguin), pero sobre tot veuen que com això avanci, el seu model de «política professional» te els dies comptats.
Un passet que esperem que vagi a més, a molt més.

Traducir al castellanoTranslate to English

Darrerament estic emprenyat amb …


Avui em toca ser negatiu …. tinc ganes de dir algunes coses sobre allò que darrerament em fa bullir la sang (com diria en Serrat):

  • L’impudic seguiment mediatic (amb poques excepcions) de la investigació sobre els focs de l’estiu a Horta de Sant Joan. No em puc creure que hi hagi un sol bomber dels que varen participar que no fes tot el possible, en una situació límit, per a evitar desgràcies. Que hi van haver coses que es podien haver fet millor, segur. Però aquesta caçera de bruixes em fa fàstic.
  • Jo si vull els residus nuclears a Catalunya. Tenim les centrals nuclear i no en volem els residus? I que més? Un cop més, els únics que han fet una bona argumentació han estat la gent de Greenpeace.
  • Jo no vull que Barcelona sigui seu del jocs olímpics d’hivern. Estem de broma? Ja n’hi ha prou de fugides endavant i dediquem-nos a construir un futur sostenible.
  • La política dels partits. S’ha de poder fer política sense passar pel peatje dels partits. Els partits estan aconseguint que ni els seus políticis poguin tenir opinió … Dóna que pensar com puja a les enquestes UPyD, i la proposta de candidatura veinal a Manresa.
  • Que es culpi a la tecnología de tots els mals … Que els periodistes es queden sense feina, dels problemes de la industria musical, dels pedòfils, del terrorisme …
  • La nostra incapacitat per a «globalitzar-nos». El mon es global, ho sabem, pero seguim quedant-nos a casa fent les nostres coses …. i queixant-nos que el mon canvia …
  • Telecinco. No puc més, he d’aconseguir des-sintonitzar les seves emisores a casa. Allò de la «teleescombreria» que es deia fa un anys, sembla cosa de nens ….
Això si …. altres coses segur que «progressen adequadament» …

Traducir al castellanoTranslate to English