No conec pràcticament a cap persona que es consideri a si mateixa racista. Tot i que, molt sovint escolto allò de “Jo no soc racista però …”. És a dir, ser racista està mal vist i per tant ningú s’hi reconeix, tot i ser-ho.

Amb la democràcia passa una cosa semblant. Ens pensem que pel fet de votar som demòcrates. I no. No és així. No som demòcrates pel fet de votar. Som demòcrates quan lluitem pels que pensen al contrari de nosaltres puguin votar. Quan lluitem per a que totes les opinions puguin ser escoltades i optades. I quan assumim la decisió de la majoria tot respectant les minories.

Fa temps que penso que la qualitat de la nostra democràcia està sota mínims. Valors intrínsecs de la democràcia com la diversitat, la pluralitat i la tolerància estan desprestigiats. Els partits polítics en son els principals responsables. Han convertit la política en un joc de “fanboys”.

Els de dretes consideren que els d’esquerres son l’enemic, responsables de tots els mals. I els d’esquerres pensen just el contrari. El mateix passa amb els nacionalistes. Els “catalanistes” consideren que tota la culpa es d’Espanya. Els “espanyolistes”, que la culpa és dels catalanistes. Hi ha partits importants que neguen la possibilitat de preguntar a la ciutadania sota la coartada de una presumpta il•legalitat. D’altra banda, els que ara defensen la consulta, segurament és per interès, ja que fins a data d’avui no han preguntat a la ciutadania pràcticament res.

És a dir, la majoria d’ells en tenen ben poc de demòcrates, i el funcionament dels partits dista molt de ser democràtic. Per això fa uns anys vaig col•laborar en la creació d’Els Verds, i avui recolzo a Pirates de Catalunya. Per a intentar que floreixin opcions demòcrates al marge dels partits tradicionals.

Però segurament el problema ha anat més enllà. És la pròpia societat la que ha reduït el seu nivell democràtic. Tenim una llei de partits feta a mida per a intentar evitar que determinades opcions puguin ser presents a les eleccions, adulterant la realitat política d’Euskadi, i la gent ho ha considerat normal. El mateix 15M, no assumeix els resultats electorals quan diu que “som el 99%”. Vaig participar a algunes de les assembles i, alhora que estava emocionat pel fet que, com mai, moltes persones participessin activament, em feia por el que sentia, la poca cultura democràtica que hi havia.

Hem malmès el vocabulari. Avui, els que neguen la possibilitat que la ciutadania decidim democràticament s’anomenen a si mateixos demòcrates. Els que intenten dividir a la societat, parlen de consens …

Tenim un problema real. Manquen demòcrates de veritat. I això no s’aconsegueix en un dia. Hem estat perdent el temps des de la mort del “caudillo”…