Fa uns dies vam anar a veure La bola negra i en vaig sortir pensant en el meu avi Manel. En vaig parlar de passada a l’entrada sobre Foc a Terra i vaig dir que li dedicaria una entrada.

De què havia fet l’avi durant la Guerra Civil, en sabíem ben poca cosa. Alguns sabíem que havia estat bomber i que havia estat a Madrid, però no que hi hagués anat com a bomber en plena guerra. La tieta Pilar recordava que també havia passat per Salamanca i per Mallorca, sense saber quan. A casa no se’n parlava, i quan l’avi va morir els nets encara érem petits.

Fa un any i escaig em va contactar en Marc Ferrer, historiador terrassenc i bomber voluntari, que fa anys que reconstrueix la història dels bombers catalans durant la guerra a bombersenguerra.cat. Buscava la família de l’avi per si li podíem donar informació, i la veritat és que va ser ell qui ens en va donar a nosaltres. Aquell mateix dia vaig obrir un grup de WhatsApp amb el meu germà Manel, els cosins i la tieta per compartir-ho tot, i des de llavors en Marc ha anat parlant amb uns i altres.

La primera reacció al grup va ser la mateixa per a tothom: ningú no en sabia res.

L’avi havia entrat als Bombers de Terrassa la primavera de 1937, com a xofer. Tenia 25 anys, estava casat amb la iaia i el meu pare tenia un any i mig. Al cap de poques setmanes va marxar cap a Madrid amb una trentena de bombers catalans, que la Federació de Bombers de Catalunya hi va enviar per ajudar els companys d’una ciutat que feia mesos que era bombardejada. En Marc ho resumeix molt bé a l’article que va publicar a Sàpiens, on l’avi apareix a la llista dels bombers que hi van anar: la intenció d’aquells homes «no és agafar una arma, sinó una mànega». L’avi s’hi va estar fins al gener de 1938.

Després de la sorpresa, al grup va venir l’orgull. L’avi va plantar cara al feixisme, i ho va fer d’una manera que m’agrada especialment: marxant lluny de casa per ajudar la gent d’una altra ciutat que l’estava patint de ple. Aquells mesos, a Catalunya, es veien cartells que deien «Defensar Madrid és defensar Catalunya».

Quan en Marc ens va passar les fotos de l’expedició, les vam estar mirant tots buscant-lo. En Manel ho va tenir clar de seguida en aquesta, i els altres hi vam estar d’acord.

També surt en una llibreta de Socors Roig de Madrid d’aquell estiu, amb l’adreça del parc on s’allotjaven i el sindicat, la CNT. Això sí que no ho sabíem. Hi posa «Manuel Casas Caros»: Manuel, com a tots els papers oficials (a casa sempre li hem dit Manel), i el segon cognom equivocat.

Després de Madrid el van mobilitzar i va anar al front, i d’aquí ja no en sabem res més. No sabem tampoc si Salamanca i Mallorca hi tenen alguna cosa a veure.

Quan es va acabar la guerra va tornar a Terrassa i es va trobar que l’havien fet fora dels bombers, perquè l’havien nomenat les autoritats republicanes. Només per això. Mirant la pel·lícula, vaig pensar que allò també era una mena de bola negra.

Mentrestant, el règim anava fent fitxes de tothom que apareixia als papers requisats a sindicats i partits, pensant en la repressió. Les fitxes es conserven a Salamanca, i l’avi en té una: Socors Roig, CNT, Madrid, agost del 37. I amb el mateix «Caros» de la llibreta, que vol dir que la van fer copiant-la.

Fa una mica de mal pensar que durant anys l’Estat en sabia més, de l’avi, que la seva família. No sé si ell sabia que tenia aquesta fitxa, però sí que sabia que l’havien fet fora per molt menys.

El 1941 el van tornar a admetre als bombers, i a finals del 1942 va plegar. Tampoc sabem per què.

Les cosines, l’Anna Mari i la Joana, van remenar les capses de fotos de casa i no hi van trobar res de l’avi bomber. En Manel, en canvi, recordava uns papers que havia vist quan l’avi va morir. En un de l’època de la República, a «filiació política» hi posava «de izquierdas». En un de posterior, de l’Ajuntament, a la mateixa pregunta hi posava «de derechas».

Jo crec que no en parlava per por que allò, que al capdavall era haver anat a apagar focs a una ciutat bombardejada, li acabés passant factura a ell o a la família. L’Anna Mari ho va dir millor al grup: molts van haver de callar i fer veure que eren el que no eren, per protegir-se i protegir la família. Quan li vaig comentar a en Marc que a casa no se n’havia parlat mai, em va dir que li havia passat amb moltes famílies.

Nosaltres hem tingut la sort que algú s’hagi passat anys remenant arxius i trucant a famílies com la nostra. Moltes gràcies, Marc, de part de tots.

Tota la seva feina és a bombersenguerra.cat, on hi ha la fitxa de l’avi i les fotos de l’expedició, i a l’article «Els bombers de la Guerra Civil: missió catalana a Madrid» de Sàpiens 291. I aviat també en un llibre.

Si a la vostra família hi havia algun bomber en aquells anys, feu-hi un cop d’ull. Potser hi trobeu algú de qui tampoc no se’n parlava.

Documents i fotografies: recerca de Marc Ferrer (bombersenguerra.cat).