Els 6.489 «early adopters» de Pirates de Catalunya

Pirates de Catalunya ha obtingut un 0,21% dels vots (6.489) a les darreres eleccions al Parlament.

El primer que cal fer és agraïr el treball fet pels impulsors del projecte pirata a Catalunya. Ha estat un éxit aconseguir constituir el partit, registrar-lo al Ministeri de l’Interior, i aconseguir presentar candidatures a les quatre circumscripcions. Gràcies pirates!

Ara be, el resultat posa les coses al seu lloc.
Tot i ser plenament conscient que no teniem cap posibilitat d’entrar, el resultat ha estat per sota de les meves espectatives.
La meva porra particular situava a PIRATA.CAT al voltant dels 20.000 vots, just darrera de Reagrupament. Els resultats han estat clarament inferiors.

Si considerem PIRATA.CAT com una «start-up» (que ho és) , els 6.489 son els nostres «early adopters», aquells que marquen tendència, tant necessaris per a la posta en marxa de qualsevol projecte. Jo esperava que en fossim més (tenint en compte que teniem quasi 6.000 «fans» al facebook), però tampoc està tant malament.
Els nostres «early adopters» a més son dels bons, dels que no tenen problema de posar el seu «careto» al facebook per dir que donen suport a PIRATA.CAT i a voler participar més enllà del seu vot (essència dels «pirates», les llistes de correus de PIRATA.CAT estan que treuen fum). Si fins i tot l’Enrique Dans, sense demanar-li, va dir que si fos català votaria a PIRATA.CAT!!
Queda molt per fer i hem de crear tendència, però la base democràtica de PIRATA.CAT és tant sólida i de sentit comú que servirà per a construir el futur.
Tant sols un advertiment. El dia que pensem en PIRATA.CAT com un partit més aquest futur s’acabarà. PIRATA.CAT neix, entre d’altres coses per denunciar la partitocràcia i plantejar-se coalicions, polítiques d’aliances etc … va contra la pròpia essencia pirata.
Ànims Pirates que això no ha fet més que començar!

Manifest per una Xarxa Neutral

(Si et sents còmode i representat per aquest text, dóna-li tota la difusió que puguis i vulguis: reprodueix, enllaça’l, tradueix-lo, comparteix-lo, vota’l … totes aquestes coses que pots fer amb total tranquilitat i llibertat gràcies, precisament, al fet que tenim encara una xarxa neutral. Fem possible el seu futur)

Els ciutadans i les empreses usuàries d’Internet adherides a aquest text manifestem:

1. Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, en què la informació flueix de manera lliure, sense cap discriminació en funció d’origen, destinació, protocol o contingut.

2. Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada pràcticament inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’estat de la xarxa actual.

3. Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems mai abans coneguts.

4. Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important amb què compten ciutadans i empreses. La seva naturalesa no ha de ser posada en risc sota cap concepte.

5. Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense erigir-se en «duaners» del trànsit i sense afavorir o perjudicar uns continguts per sobre d’altres.

6. Que la gestió del trànsit en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes s’ha de escometre de forma transparent, d’acord amb criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.

7. Que aquesta restricció excepcional del trànsit per part de les operadores no es pot convertir en una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.

8. Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials pels quals es privilegiï o degradi el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.

9. Que alguns operadors del mercat volen «redefinir» la Xarxa Neutral per manejar d’acord amb els seus interessos, i aquesta pretensió ha de ser evitada, la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet s’ha de basar en l’interès dels qui la fan servir, no dels que la proveeixen.

10. Que la resposta davant d’aquesta amenaça per a la xarxa no pot ser la inacció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten les llibertats fonamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.

11. Que és urgent i cal instar el Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, a fi de protegir el valor d’Internet de cara al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indissoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que poc tenen a veure amb aquesta.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita debat: els ciutadans i les empreses tenen dret a que el tràfic de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o retardat en funció del tipus de contingut, del protocol o aplicació utilitzat, de l’origen o destinació de la comunicació ni de qualsevol altra consideració aliena a la de la seva pròpia voluntat. Aquest trànsit es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota mandat judicial pot ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.

Europa, i Espanya en particular, es troben enmig d’una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu model productiu, i a un millor aprofitament de la creativitat dels seus ciutadans. La Xarxa Neutral és crucial a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i innovació per a la creació dels innombrables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera colaborativa, i en mercats connectats, afectarà a tots els sectors i totes les empreses del nostre país, el que converteix a Internet en un factor clau actual i futur en el nostre desenvolupament econòmic i social i determinarà en gran mesura el nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra profunda preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu i a legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

El #28N seré un «verd» que votarà #PIRATA.CAT

Fa una vintena d’anys (com passa el temps!) uns quants arreplegats terrassencs que no ens sentíem representats pel model polític establert, i menys encara pels partits polítics tradicionals, vàrem impulsar Els Verds il•lusionats per la “frescor” que els partits verds del nord d’Europa estaven aportant al panorama polític.

Joves i il•lusionats per un “partit antipartit” (com deien els alemanys) que basava la seva actuació en tres peus:

  • Prioritat mediambiental. Tot just es començava a parlar del forat a la capa d’ozó i del canvi climàtic i ni ens imaginàvem al ritme que es degradaria el planet. Dèiem coses com “La terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills”.
  • Justícia social, pacifisme, antimilitarisme, …
  • Democràcia directa. “La política és massa important per deixar-la en mans dels polítics professionals”. Encara recordo el titular del Diari de Terrassa quan varem fer la presentació a la ciutat “Els Verds no creemos en líderes”.

Sabíem que els partits polítics tradicionals, com s’ha demostrat, no servien pels canvis que es necessiten. Les seves estructures poc democràtiques, la seva visió a curt termini, el poder …
Parlàvem de rotació, de no acumulació de càrrecs, de democràcia directa… i no només parlàvem, en aquells moments, els nostres referents del nord d’Europa ho feien.

D’aquells verds, com a Astèrix, ja només queda un petit grup al Vallès Oriental … els romans (ICV), buscant la seva pròpia supervivència, ho van destruir tot … (alguna dia amb ganes escriure sobre això …). Així, ja fa uns quants anys que els partits verds a tota Europa son força homologables a la resta de partits tradicionals.

Durant anys desencantat de la política i de sobte em trobo amb els Pirates de Catalunya, gent jove i amb il•lusió que, sobretot aporten força per la democràcia directa. Han mamat d’Internet i del que significa de col•laboració, de xarxa i de distribució de poder.

I m’he il•lusionat, no ho puc negar. Encara que és cert que avui no comparteixo algunes de les coses que defensen (ens caldrà parlar), és una bona oportunitat de generar una espurna d’il•lusió a un panorama polític força desencisador.

Per tant, el 28N ja no estic orfe, votaré a PIRATA.CAT

PD: De fet em votaré … perquè amb la Carme varem decidir ajudar-los i participar a la candidatura. Ens podeu trobar als llocs 32 i 57 😉

«Assessorant» a les Setenes Jornades de Signatura Electrónica #jse2010

Com cada any, arriben les Jornades de Signatura Electrónica organitzades per CATCert.

Son unes jornades a les que personalment els hi tinc un gran apreci ja que hi he participat diverses vegades com a ponent, i a més, l’any passat ens van atorgar un dels seus prestigiosos premis.
Enguany han volgut donar a les jornades un aire més 2.0, amb comptes a twitter (@jse2010 @CATCert), el corresponent «hashtag» de la jornada (#jse2010) i la web en format «blog» el que segurament farà que augmenti la participació telemàtica.
ALBALIA recolça les jornades, i a més, hi seré present en el que han anomenat Espai «assessorament», en el que s’oferirà l’assessorament d’experts de reconegut prestigi amb cita prèvia.
Us hi esperem!

Próximas charlas y seminarios


Hace días que no informo de las charlas y seminarios en que participo, y aprovecho hoy que estaba revisando la agenda para poner el blog al día al respecto:

Os espero en cualquiera de ellos 😉

No emprenyis el meu amic!

«Cuando los nazis vinieron a buscar a los comunistas,
guardé silencio,
porque yo no era comunista,

Cuando encarcelaron a los socialdemócratas,
guardé silencio,
porque yo no era socialdemocrata
Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas,
no protesté,
porque yo no era sindicalista,
Cuando vinieron a buscar a los judíos,
no protesté,
porque yo no era judío,
Cuando vinieron a buscarme,
no había nadie más que pudiera protestar.

No anem bé. Les expulsions de gitanos del govern Sarkozy, les amenaces per voler fer un oratori a la zona zero de Nova York, les campanyes municipals contra els vels islàmics ….

Gràcies Europa, gràcies comissària Reding …

PD: Avui ens hem acomiadat del Paco Ligero, pare d’un bon amic, que va morir ahir. Gràcies Pepe per les teves paraules de record que m’han fet pensar quan importants son les persones com el Paco. Una forta abraçada.

Universidades y firma electrónica

Publicado en eConfianza
Históricamente, en ámbitos de investigación, las universidades españolas han sido especialmente activas en el mundo de la firma electrónica (son buenos ejemplos, los grupos de la Universitat Politècnica de Catalunya liderados por Manel Medina y Juan Carlos Cruellas, o el Grupo SECOM de la Universitat de Les Illes Balears liderado por Llorenç Huguet, Josep Lluis Ferrer y Apol•lonia Martínez Nadal). Son numerosos los trabajos realizados de impacto internacional, de los que cabe destacar por su repercusión, las especificaciones XAdES u OASIS DSS.
Sin embargo, en el ámbito del procedimiento administrativo, en la mayoría de casos a las universidades les queda mucho camino por recorrer. A pesar que el uso de las TIC es bastante extensivo y en algunos casos ejemplar (como la Universitat Oberta de Catalunya, que es un referente mundial como caso de éxito en eLearning), los casos de incorporación de sistemas de firma electrónica son todavía una excepción.
Ahora bien, es precisamente la población universitaria la más formada en TIC, y por tanto es el grupo más permeable para la incorporación de dichas tecnologías y que puede actuar como punta de lanza para el resto de la sociedad.
Las universidades deben asumir dicha responsabilidad, y en este sentido, cabe felicitar la iniciativa de la Universidade de Santiago de Compostela de impulso de la administración electrónica en la universidad, iniciativa en el que colaboramos desde ALBALIA.

Jo aniré a la «mani» del 10-J …

… per què:

  • Tot i no agradar-me l’estatut, aquest ha estat aprovat democràticament, i se perdre i estar en minoria.
  • Considero que l’estat de dret va darrera de la democràcia i que un acord polític aprobat per la ciutadania (parlament català, espanyol i referèndum) ha de ser respectat per tots (també pels tribunals).
La resta, es a dir, la estratègia de partits i institucions al voltant de la «mani», em costa compartir-la, però, malgrat això, crec fermament que la ciutadania hem d’expressar la nostra possició.

El preu de l’habitatge a Terrassa s’ha estabilitzat al voltant dels 2.650 €/m2

Segons l’índex immobiliari de Fotocasa i l’IESE, des d’agost de 2009 el preu per metre quadrat de l’habitatge a Terrassa està, amb mínimes variacions, al voltant dels 2.650 euros el metre quadrat.

Són deu mesos consecutius d’estabilitat que permeten considerar que el 30% de descens sobre el preu màxim assolit (3.777 €/m2 l’abril de 2007) és la correcció que es podia esperar.

Només em falta que es reactivi la demanda per vendre casa meva;)